06
de març
del
2018
Actualitzat
el
09
de març
a les
16:35h
Faber, la Residència d’Arts, Ciències i Humanitats de Catalunya a Olot, acull de 5 al 28 de març un dels reptes més importants de la humanitat aquest segle XXI: la transició energètica, en que durant aquest mes enginyers, arquitectes i ecòlegs, però també economistes, sociòlegs i historiadors, i tot tipus de professionals treballaran i presentaran els seus projectes relacionats amb energies renovables.
L’accés a l’energia i el seu ús han estat dos dels motors de la història de la humanitat. També els que l’han portat cap a zones perilloses i, fins i tot, els que n’amenacen el futur. Estem en un punt clau perquè hem estat capaços de predir les conseqüències nefastes que pot tenir l’ús d’energies que produeixen les energies derivades dels combustibles fòssils.
Vivim un moment crucial que implica responsabilitats individuals i col·lectives: hem pogut crear la tecnologia necessària i solucionar molts problemes, tenim el coneixement de les conseqüències i sabem com estalviar-nos-les. És un debat que sobrepassa la tècnica i la ciència i s’obre a la política i a l’ètica, a un pensament històric que es projecta cap al futur.
Els reptes que ens planteja aquest futur són diversos i complexos. Ens interpel·len com a persones i com a societat, com a agents actius i passius de les causes i de les conseqüències del desenvolupament tecnològic.
És per això que a Faber creuen imprescindible abordar aquest tema i donar-li un tractament seriós, allunyat d’escenaris utòpics o apocalíptics. I per això, també, han fet una crida a enginyers, arquitectes i ecòlegs, però també a economistes, sociòlegs i historiadors i a tot tipus de professionals i els han animat a presentar projectes que segueixin les línies de treball i pensament anteriorment descrites.
Durant aquesta estada els residents es reuniran amb diversos professionals de la comarca i de fora, i també faran algunes activitats.
Els qui hi seran presents, durant aquest període, són:
Moon Shagoon, artista conceptual, de Corea del Sud. Moon Sanghoon té interès en el medi ambient des de 2007. Va estudiar el comportament humà per resoldre aquest problema. Es va imaginar l’energia alternativa fent ús de les accions i emocions humanes. Ella ho va fer en forma d’art com un llibre de dibuixos, falses vides i objectes falsos. Perquè pensava que l’art era la manera més senzilla de moure la ment. El propòsit de la seva obra artística és permetre al públic prendre’s seriosament les qüestions energètiques; recorda que hi ha comportaments humans innecessaris. Però també sap que la gent no pot canviar fàcilment. Per això, va inventar Projecte Energètic amb l’objectiu de fer energia mentre vivim. Aquesta és la seva obra d’art. El seu mitjà és el concepte i el llenguatge.
Funciona d’una manera que canvia els pensaments de la gent i els mostra el procés. Funciona d’una manera extravagant, d’una manera que la gent ni s’imagina. I ella comparteix els seus pensaments directament amb la gent. Té un màster en Arts de la Universitat Nacional de les Arts de Corea. Ara fa pública la seva obra d’art. Continuarà treballant de manera immaterial per motius mediambientals.
Paul Behrens, professor adjunt d’Energia i Canvi Ambiental de la Universitat de Leiden, als Països Baixos. Behrens investiga les maneres en què les societats humanes poden prosperar dins de les limitacions ambientals, centrant-se en l’energia, l’alimentació i l’aigua. Ha estudiat recentment el medi ambient i els impactes de les subvencions en l’energia renovable, el sistema energètic sota el canvi climàtic i els impactes ambientals de les dietes. Actualment treballa per avaluar l’impacte de les polítiques energètiques de la Unió Europea, investigar els esdeveniments del sistema energètic xinès i explorar les interaccions internacionals entre energia, alimentació i aigua.
Behrens és un apassionat de la divulgació científica i la seva investigació ha aparegut en periòdics com The New York Times, The Independent, Newsweek i The LA Times. Ha estat entrevistat per la BBC, Scientific American i National Public Radio (NPR, els Estats Units).
Andrea M. Vásquez, estudiant de doctorat peruana, descendent quítxua, a la Universitat British Columbia. Andrea té una llicenciatura en Enginyeria Forestal per la Universitat Nacional Agrària del Perú de la Molina i un màster en estudis interdisciplinaris de la Universitat British Columbia del Canadà.
Andrea ha estat convidada pels membres de la comunitat per formar una aliança amb els pobles d’Asheninka i Yine-Yami, dos pobles originaris de l’Amazònia peruana. Forma part d’un equip de recerca pluricultural, format també per Raúl Sebastián (membre de la comunitat Yine-Yami), María Shuñaqui i Miriam Pérez (tots dos membres de la comunitat Asheninka).
Utilitzant teories i metodologies indígenes en una recerca consociativista, l’equip de recerca es compromet a dur a terme de manera col·laborativa una investigació liderada per la comunitat que se centra en la definició de les perspectives d’Asheninka i Yine-Yami sobre com les societats occidentals i occidentalitzades haurien de comportar-se quan interactuïn entre ells i els seus territoris —llocs anomenats casa— davant les indústries extractives.
Wen Hsia, arquitecta practicant i professora visitant a la Universitat de Malaya i la Universitat de Tecnologia i Disseny de Singapur. Sent passió per promoure el pensament lateral en el disseny dins seus i entre els estudiants.
Compta amb la meitat de WHBC Architects, una pràctica de disseny que s’esforça per trobar la idea adequada i la inspiració per a totes i cadascuna de les propostes en què treballen. La pràctica considera que el disseny és un acte equilibrador intrínsec d’utilitat, tecnologia i emocions en el seu lloc específic.
Els seus treballs recents inclouen una casa feta a partir d’antics pals de telègraf, un hotel per a gossos, un durian collecting shed i un bany comunitari per als indígenes. La seva curiositat i els seus incansables experiments han guanyat premis internacionals i han exhibit i publicat les seves obres a Àsia, Europa i Amèrica.
Paral·lelament, del 20 al 28 de març, hi haurà un període dedicat a la dansa, en el gual vindran set professionals a treballar en un projecte conjunt.
L’accés a l’energia i el seu ús han estat dos dels motors de la història de la humanitat. També els que l’han portat cap a zones perilloses i, fins i tot, els que n’amenacen el futur. Estem en un punt clau perquè hem estat capaços de predir les conseqüències nefastes que pot tenir l’ús d’energies que produeixen les energies derivades dels combustibles fòssils.
Vivim un moment crucial que implica responsabilitats individuals i col·lectives: hem pogut crear la tecnologia necessària i solucionar molts problemes, tenim el coneixement de les conseqüències i sabem com estalviar-nos-les. És un debat que sobrepassa la tècnica i la ciència i s’obre a la política i a l’ètica, a un pensament històric que es projecta cap al futur.
Els reptes que ens planteja aquest futur són diversos i complexos. Ens interpel·len com a persones i com a societat, com a agents actius i passius de les causes i de les conseqüències del desenvolupament tecnològic.
És per això que a Faber creuen imprescindible abordar aquest tema i donar-li un tractament seriós, allunyat d’escenaris utòpics o apocalíptics. I per això, també, han fet una crida a enginyers, arquitectes i ecòlegs, però també a economistes, sociòlegs i historiadors i a tot tipus de professionals i els han animat a presentar projectes que segueixin les línies de treball i pensament anteriorment descrites.
Durant aquesta estada els residents es reuniran amb diversos professionals de la comarca i de fora, i també faran algunes activitats.
Els qui hi seran presents, durant aquest període, són:
Funciona d’una manera que canvia els pensaments de la gent i els mostra el procés. Funciona d’una manera extravagant, d’una manera que la gent ni s’imagina. I ella comparteix els seus pensaments directament amb la gent. Té un màster en Arts de la Universitat Nacional de les Arts de Corea. Ara fa pública la seva obra d’art. Continuarà treballant de manera immaterial per motius mediambientals.
Behrens és un apassionat de la divulgació científica i la seva investigació ha aparegut en periòdics com The New York Times, The Independent, Newsweek i The LA Times. Ha estat entrevistat per la BBC, Scientific American i National Public Radio (NPR, els Estats Units).
Andrea ha estat convidada pels membres de la comunitat per formar una aliança amb els pobles d’Asheninka i Yine-Yami, dos pobles originaris de l’Amazònia peruana. Forma part d’un equip de recerca pluricultural, format també per Raúl Sebastián (membre de la comunitat Yine-Yami), María Shuñaqui i Miriam Pérez (tots dos membres de la comunitat Asheninka).
Utilitzant teories i metodologies indígenes en una recerca consociativista, l’equip de recerca es compromet a dur a terme de manera col·laborativa una investigació liderada per la comunitat que se centra en la definició de les perspectives d’Asheninka i Yine-Yami sobre com les societats occidentals i occidentalitzades haurien de comportar-se quan interactuïn entre ells i els seus territoris —llocs anomenats casa— davant les indústries extractives.
Compta amb la meitat de WHBC Architects, una pràctica de disseny que s’esforça per trobar la idea adequada i la inspiració per a totes i cadascuna de les propostes en què treballen. La pràctica considera que el disseny és un acte equilibrador intrínsec d’utilitat, tecnologia i emocions en el seu lloc específic.
Els seus treballs recents inclouen una casa feta a partir d’antics pals de telègraf, un hotel per a gossos, un durian collecting shed i un bany comunitari per als indígenes. La seva curiositat i els seus incansables experiments han guanyat premis internacionals i han exhibit i publicat les seves obres a Àsia, Europa i Amèrica.
Paral·lelament, del 20 al 28 de març, hi haurà un període dedicat a la dansa, en el gual vindran set professionals a treballar en un projecte conjunt.