L'hora dels CDR: el 15-M independentista prepara un full de ruta al marge de les entitats

El procés català ha entrat en fase de resistència. Després d'una primera etapa de creixement i una segona fase de consolidació, la repressió de l'estat espanyol ha situat com a prioritat del sobiranisme la recuperació de les institucions i la preservació dels drets de la ciutadania. En aquest escenari, s'obren pas com a protagonistes els comitès de defensa de la República (CDR), que amb l'acció directa com a segell d'identitat, treballen en aquests moments per preparar un full de ruta propi al marge de l'ANC i d'Òmnium, igualment actives però vigilades pel poder judicial, que els obliga a mesurar cada paraula que pronuncien.

Membres dels CDR -en aquests moments n'hi ha uns 300 arreu de Catalunya- es defineixen com una confluència entre el 15-M i el moviment independentista. S'articulen per barris o per pobles i, tot i que és difícil fixar una data de quan es van crear, ningú posa en dubte que es van catapultar la jornada de l'1-O. Els grups formats dies, setmanes o, fins i tot, mesos abans del referèndum tenien per objectiu garantir la celebració de la votació. En bona part, van custodiar la logística i van guanyar musculatura la nit prèvia a la votació, quan milers de ciutadans van decidir dormir a les escoles per evitar que fossin tancades pels agents policials.

La força de l'1-O i el 3-O

Alguns CDR, com el de Sants o el del Clot-Camp de l'Arpa, dos dels més potents a Barcelona, van passar de ser una quinzena de persones a 200 en el moment àlgid de l'aturada de país del 3 d'octubre. De protegir el referèndum van passar a la protecció de la República, votada l'1-O. Des d'aleshores, i tenint en compte el xoc que va suposar la convocatòria del 21-D, els CDR s'han anat activant amb més o menys intensitat mentre treballaven per apuntalar una mínima coordinació a nivell nacional. Fins ara, que han decidit passar a l'ofensiva per liderar la mobilització.

Ja ho van demostrar dimarts a la convocatòria que van fer a la Ciutadella davant l'ajornament del ple d'investidura. Fent autocrítica, reconeixen certa "desorganització", però també la capacitat que van tenir de marcar l'agenda i deixar en fora de joc l'ANC, que va desconvocar la mobilització a mitja tarda.

"Hem de convertir els CDR en un espai de referència, i sense esperar els fulls de ruta de l'ANC i Òmnium"

"Hem de convertir els CDR en un espai de referència i sense esperar els fulls de ruta de l'ANC i Òmnium", defensen veus dels comitès, que preserven la seva identitat davant l'ofensiva judicial de l'estat espanyol -el ministre Juan Ignacio Zoido ja els ha definit com espais d'accions "organitzades, premeditades, amb repartiments de rols, protagonitzades per persones que havien estat seleccionades entre els més radicals". Al marge de com els defineixi Zoido, els CDR tenen clar que al seu lloc és "al carrer". No s'han plantejat una funció com la que tenien els líders de les entitats sobiranistes, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, habituals de Palau la legislatura passada. 
 
Amb perfil propi, diferent al de l'ANC i Òmnium

"La gent volia actuar". En Toni, un osonenc mobilitzat després de l'1-O i habitual de les concentracions en defensa dels presos, sintetitza amb aquesta frase el que va empènyer molts independentistes a gestar i enfortir els CDR, la infanteria del sobiranisme que ha pres el relleu a les entitats. La capacitat d'acció impregnen aquestes assemblees, disseminades pel territori i sobiranes a l'hora de promoure mobilitzacions.

"Les entitats tenen una limitació, ara han de calcular molt bé què diuen i què fan, i la gent, en alguns moments, se sent impotent", detalla en Toni per justificar el protagonisme ascendent dels CDR. Ell va ser una de les persones que va desplaçar-se fins a Puigcerdà per boicotejar el trànsit a la frontera el 8 de novembre passat, en l'acció de protesta fins ara més significativa d'aquests comitès.

El vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, explica que en el seu cas tenen molt clar que el paper que fan és el "d'eixamplar i sumar" gent al projecte sobiranista mentre que l'ANC és la "punta de llança" per a les grans mobilitzacions. El naixement dels CDR els vincula a "l'articulació de la resposta al carrer", amb la qual cosa hi ha "una part de la pulsió més similar al de l'ANC", però amb formats diferents. Són papers complementaris. "Òmnium s'assembla com un ou a una castanya als CDR. La funció que cobrim és molt diferent”, explica Mauri. 

"Entenem els CDR com un complement i no com una competència", asseguren des de l'ANC

Fonts de l'ANC expliquen que entenen el naixement dels CDR "com un complement i no com una competència". No troben, de fet, grans diferències d'actuació tot i que reconeixen que els comitès tenen una "retòrica més agressiva". En les últimes setmanes han aconseguit establir "contactes constants" per no fer convocatòries descoordinades. "Creiem que es positiu que hi hagi, per una banda, una branca potent organitzada amb capacitat i recursos per fer grans esdeveniments i moure masses i, per l'altra, una part més informal que es pugui permetre, en determinats moments, arribar allà on les organitzacions no podem arribar per no assumir riscos", argumenten. I és que el fet d'estar constituïdes formalment com a organització fa que les entitats estiguin més exposades davant l'actuació judicial.  

Una xarxa on gent jove conviu amb gent gran

A mig camí entre el funcionament orgànic de la CUP i l'essència assembleària del 15-M, els CDR tenen una genètica diferent a la de les entitats sobiranistes, que han pilotat les mobilitzacions ciutadanes del procés. "Durant molt temps hem aplaudit el que han fet les entitats, però la seva manera de funcionar era de dalt cap a baix. Els CDR funcionen de baix cap a dalt", exposa en Toni, que no amaga que en la gènesi dels comitès també es destil·lava "cert recel" davant del paper adoptat en determinades situacions per l'ANC.

Per bé que les persones vinculades als CDR responen a perfils diversos, el nucli del que forma part en Toni està integrat per gent jove, políticament iniciada i connectada a altres xarxes d'activisme. Les similituds amb la CUP són evidents. "Els comitès locals tenen autonomia tot i que comparteixin directius. Però a les assemblees, tot es pot sotmetre a debat", apunten les fonts consultades. En canvi, però, al CDR de Sants o del Clot hi ha un important percentatge d'implicats que superen els 55 anys d'edat i de perfils molt diversos. "Els CDR s'associen a l'esquerra radical, però aquí hem arribat a veure gent amb corbata no avesada a la cultura assembleària", explica en Roger, portaveu del comitè de Sants.

"Els CDR s'associen a l'esquerra radical, però aquí hem arribat a veure gent amb corbata no avesada a la cultura assembleària"

Més enllà de les mobilitzacions per l'objectiu nacional, els CDR han traçat sinergies amb moviments que reivindiquen drets socials en l'àmbit educatiu, sanitari i veïnal. "Som molts que també vam estar implicats al 15-M. Al cap i a la fi, els dos són moviments de masses creats de baix a dalt. Amb els CDR hem fet xarxa intersolidària per créixer als barris en l'àmbit social", resumeix un implicat en un comitè de Barcelona.
 
Comunicacions impregnades de clandestinitat

Comunicats per Telegram -un servei de missatgeria que com Signal s'ha popularitzat entre les bases sobiranistes-, els CDR acostumen a tenir un nucli reduït més actiu, que pilota les assemblees setmanals, i un altre grup més ampli de ciutadans afins a la causa i disposats a mobilitzar-se un cop es convoquen accions reivindicatives o en defensa dels presos. Són les persones que van alimentar l'aturada de país del 3 d'octubre i les intervencions a la xarxa viària el 8 de novembre. Al CDR de la Vall del Ges (Osona), tot i que en les assemblees s'hi compten algunes desenes d'activistes, el grup de Telegram vincula 387 ciutadans, informats setmanalment de les convocatòries. El de Sants supera els 2.100; el de Gràcia, els 2.600; i el del Clot frega el miler. 

En comarques interiors, les persones incloses en els grups telemàtics es compten per centenars encara que el nucli del CDR sigui reduït. A Roda de Ter, per exemple, el canal de comunicació reuneix 395 persones. Hi ha mescla de perfils i també hi participen comandaments locals de l'ANC. "La composició és plural. Aquí hi ha des de convergents fins a cupaires", relata en Francesc, que també descriu diferències amb les entitats. "La gent de l'ANC ens han explicat el que han deixat de fer, les limitacions que pateixen, que els CDR ara no tenen", subratlla.

"La gent de l'ANC ens han explicat el que han deixat de fer, les limitacions que pateixen, que els CDR ara no tenen"

Com ja va passar amb la xarxa ciutadana de l'1-O, els comitès han pres mesures de precaució per evitar el possible control de la policia en les seves activitats. Converses sense mòbils i transmissió d'informació emprant paraules clau. "Demà hi ha ball de teteres", relata la Laia, una garrotxina integrada en un CDR, per descriure el missatge que va rebre quan es van convocar els talls a la frontera del novembre. "Demà hi haurà festa major", es podia llegir en altres enunciats previs a la mobilització del novembre, aplaudida per alguns i criticada per d'altres, a Madrid i Barcelona.

Impregnats dels codis de l'acció clandestina, els CDR s'han convertit en la veu de l'independentisme al carrer. Té sentit que hagin guanyat notorietat en detriment de les entitats ara que el procés, més que avançar, intentar resistir.