Premis Gaudí 2018

Carla Simón i «Estiu 1993» triomfen a la desena edició dels Premis Gaudí

L'òpera prima de la jove directora aconsegueix els premis a la Millor pel·lícula, direcció, guió, actriu secundària i muntatge | "Incerta glòria" conquereix 8 dels 16 premis als quals optava, i "Tierra firme" el de Millor pel·lícula en llengua no catalana | El palmarès reconeix el talent femení en 11 de les seves 22 categories i no defuig la reivindicació: "que tornin els presos i els exiliats"

per Esteve Plantada , 29 de gener de 2018 a les 12:45 |
Les actrius i la directora d'«Estiu 1993», la gran triomfadora dels X Premis Gaudí | Xavier Torres-Bacchetta
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de gener de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Havia de ser el seu any i, finalment, ho ha estat. Carla Simón ha triomfat en la desena gala dels Premis Gaudí amb Estiu 1993, la seva primera pel·lícula, un torrent d'emoció continguda que s'ha acabat convertint en una de les grans revelacions dels darrers temps. Entre d'altres, ha aconseguit els premis a la Millor pel·lícula, direcció i guió –per a la pròpia Simón–, el de Millor actriu secundària per Bruna Cusí i Millor muntatge per Ana Pfaff.
 

En total, Estiu 1993 ha obtingut cinc de les catorze categories a què optava, en un any ple de guardons i reconeixements: del Gran Premi del Jurat Internacional de la secció Generation Kplus del Festival de Berlín als quatre premis Feroz, passant per la Bisnaga d’Or del Festival de Màlaga. El triomf de Simón, a més, certifica un any en què les dones han tingut un paper protagonista de la industria cinematogràfica catalana, amb un palmarès paritari que reconeix el talent femení en 11 de les seves 22 categories.
 

"Incerta glòria", 8 guardons

 
L'altra gran premiada de la nit ha estat Incerta glòria –la pel·lícula amb el rècord de nominacions de la història dels Gaudí juntament amb Eva–, que ha conquerit 8 dels 16 premis als quals optava, entre ells el de protagonista femenina per una de les reaparicions del curs, la imponent Núria Prims, i el de Millor actor secundari per Oriol Pla. La pel·lícula d'Agustí Villaronga adapta la novel·la de Joan Sales i la converteix en un drama que té la Guerra Civil com a agent contaminant. També ha estat, sense dubte, un dels grans films de l'any.
 
Tierra firme ha aconseguit el Gaudí a Millor pel·lícula en llengua no catalana, dos anys després de que el guanyés 10.000 Km, també dirigida per Carlos Marques-Marcet. El film també ha recollit el premi a Millor protagonista masculí, que ha anat a parar a mans del presentador de la gala, David Verdaguer. Suposa la seva segona estatueta després de l'aconseguida amb 10.000 km. El Premi Gaudí a la Millor pel·lícula europea ha estat per Dunkerke, dirigida i escrita per Christopher Nolan i La llamada s’ha endut el nou Premi del públic a la Millor pel·lícula, iniciativa en què han participat més de 10.000 espectadors.
 

Equip de produccció de «Tierra firme» Foto: Xavier Torres-Bacchetta


Una gala elegant i reivindicativa: "Que tornin els presos i els exiliats"
 
La gala dels X Premis Gaudí ha estat elegant, amb ritme i, com no podia ser d'altra manera, amb discurs. Ha començat amb el "cameo" estel·lar de Carles Puigdemont en el vídeo introductori, quan, entre somnis, se li ha aparegut al presentador, David Verdaguer: "Ets a Brussel·les". Tot seguit, Verdaguer ha fet un monòleg inicial on ha dit que veia "moltes autoritats aquí presents i també moltes altres que no hi són i que segur que voldrien ser-hi", cosa que ha provocat un emotiu aplaudiment per Puigdemont i Junqueras.
 
Un dels grans moments de la nit ha estat el discurs de la presidenta la l'Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, que tampoc no ha defugit referir-se al moment polític del país. Clara, ferma, contundent, amb un discurs propositiu i amb el focus posat en la injustícia d'una situació que "no vol cap demòcrata". Per això, ha fet un prec, "que els polítics catalans empresonats i a l'exili tornin aviat a casa", i una defensa encesa de la televisió catalana: "estem greument amenaçats. No exagero, aquesta podria ser l'última gala dels Gaudí". I ha acabat: "Avui, més que mai: visca la llibertat!"

La reivindicació no ha parat de ser present, amb intervencions com les de Montserrat Carulla, que ha dit que "som una nació i volem tenir un Estat" i ha fet una exigència: "Llibertat als companyes tancats a les presons espanyoles i als companys refugiats forçats a Brussel·les". Al seu torn, Mercè Paloma –guanyadora del Gaudí a Millor vestuari– ha dedicat el premi "al conseller del Cultura a l'exili, Lluís Puig".

Més enllà de precs i absències, un dels moments més aplaudits de la nit ha estat el moment en què Mercedes Sampietro ha recollit el Gaudí d’Honor-Miquel Porter en reconeixement a la seva trajectòria. El guardó ha reconegut anteriorment les carreres de Jaime Camino (2009), Josep Maria Forn (2010), Jordi Dauder (2011), Pere Portabella (2012), Montserrat Carulla (2013), Julieta Serrano (2014), Ventura Pons (2015), Rosa Maria Sardà (2016) i Josep Maria Pou (2017).

Un any de gran recaptació del cinema català
 
Tadeu Jones 2: el secret del rei Mides ha rebut el Gaudí a la Millor pel·lícula d’animació. La producció d’Ikiru Films, dirigida per Enrique Gato i David Alonso, encapçala la recaptació a l'estat espanyol del 2017, fregant els 18 milions d’euros i superant els 3 milions d’espectadors, tot un gran èxit per un film de producció catalana.
 
Dels 103.721.266 € acumulats pel cinema espanyol l’any passat, gairebé un 40% (38.248.318 €) correspon a produccions catalanes, amb set títols que superen el milió d’euros a taquilla: Contratiempo, Guardián invisible, La llamada, La librería, Abracadabra, Deep i Estiu 1993.
 

Les dones, grans protagonistes del cinema català del 2017 Foto: Xavier Torres-Bacchetta


Paritat històrica en el palmarès
 
El talent de les dones ha estat reconegut amb 11 premis Gaudí. A més de les dues categories d’interpretació femenina, a direcció i guió enguany s’ha imposat Carla Simón (Estiu 1993), a documental Lucija Stojevic (La Chana), a curtmetratge Laura Ferrés (Los desheredados), a pel·lícula per a televisió La llum d’Elna, de Sílvia Quer, a muntatge Anna Pfaff, compartit amb Dídac Palou (Estiu 1993), a vestuari Mercè Paloma (Incerta glòria) i a maquillatge i perruqueria Alma Casal (Incerta glòria).
 
També és una productora, Valérie Delpierre (Inicia Films), qui ha estat al capdavant del Gaudí a la Millor pel·lícula, Estiu 1993. Aquestes estatuetes dibuixen per primer cop als Premis Gaudí un palmarès paritari, fruit d’unes nominacions en les quals les dones ja superaven el 40%.
 
Palmarès X Premis Gaudí
MILLOR PEL·LÍCULA
Estiu 1993, dirigida i escrita per Carla Simón i produïda per Inicia Films i Avalon PC.

MILLOR PEL·LÍCULA EN LLENGUA NO CATALANA
Tierra firme, dirigida per Carlos Marques-Marcet, escrita per Carlos Marques-Marcet i Jules Nurrish i produïda per Lastor Media i Vennerfilms.

MILLOR DIRECCIÓ

Carla Simón per Estiu 1993.

MILLOR GUIÓ

Carla Simón per Estiu 1993.

MILLOR PROTAGONISTA FEMENINA
Núria Prims per Incerta glòria.

MILLOR PROTAGONISTA MASCULÍ
David Verdaguer per Tierra firme.

MILLOR DIRECCIÓ DE PRODUCCIÓ
Aleix Castellón per Incerta glòria.

MILLOR PEL·LÍCULA DOCUMENTAL
La Chana, dirigida i escrita per Lucija Stojevic i produïda per Noon Films.

MILLOR CURTMETRATGE
Los desheredados, dirigit i escrit per Laura Ferrés i produït per Inicia Films.

MILLOR PEL·LÍCULA PER A TELEVISIÓ
La llum d'Elna, dirigida per Sílvia Quer, escrita per Margarita Melgar i produïda per Distinto Films, Televisió de Catalunya, Bohemian Films, Radio Télévision Suisse, Producciones Cibeles i Televisión Española.

MILLOR PEL·LÍCULA D’ANIMACIÓ
Tadeu Jones 2: el secret del rei Mides, dirigida per Enrique Gato i David Alonso, escrita per Jordi Gasull, Javier Barreira i Neil Landau i produïda per Ikiru Films.

MILLOR DIRECCIÓ ARTÍSTICA
Llorenç Miquel per La librería.

MILLOR ACTRIU SECUNDÀRIA
Bruna Cusí per Estiu 1993.

MILLOR ACTOR SECUNDARI
Oriol Pla per Incerta glòria.

MILLOR MUNTATGE

Ana Pfaff i Dídac Palou per Estiu 1993.

MILLOR MÚSICA ORIGINAL
Alfonso Vilallonga per La librería.

MILLOR FOTOGRAFIA
Josep M. Civit per Incerta glòria.

MILLOR VESTUARI
Mercè Paloma per Incerta glòria.

MILLOR SO
Fernando Novillo, Xavier Mas i Ricard Galceran per Incerta glòria.

MILLORS EFECTES VISUALS
Manuel López Egea i Bernat Aragonès per Incerta glòria.

MILLOR MAQUILLATGE I PERRUQUERIA
Alma Casal per Incerta glòria.

MILLOR PEL·LÍCULA EUROPEA
Dunkerque, dirigida i escrita per Christopher Nolan i produïda per Syncopy Production.

 

Participació