17
de gener
del
2018
Actualitzat
a les
18:16h
Faber, la residència d'arts, ciències i humanitats de Catalunya a Olot ha fet aquest matí, a l'Hotel Riu Fluvià, balanç dels darrers 14 mesos d'ençà la seva creació de la mà del director, Francesc Serés, i del regidor de Cultura i ànima del venturós "invent", Pep Berga, durant la presentació de l'estada sobre l'urbanisme i el futur de les ciutats petites i mitjanes, que ja es viu a Olot des del passat dia 10 i que s'allargassarà fins al cap d'aquest mes de gener.
Quan va començar aquesta aventura ningú no pensava que, en tan poc temps, s'arribaria a l'èxit actual, tal com han expressat vivament Serés i Berga, acompanyats, en la roda de premsa, de l'arquitecta, paisatgista i artista Alessandra Romeo (Sicília) i l'economista i urbanista novaiorquesa Ghadeer Mansour, dues de les residents d'entre els quinze que conformen aquesta primera estada de 2018, amb especialistes provinents de Zimbàbue, Bagdad, els Estats Units, Rússia, Canadà, Itàlia i, evidentment, Catalunya. Precisament, una de les mesures d'aquest èxit prové de la internacionalització dels qui hi participen que, per exemple, durant la pròxima residència sobre dansa portarà una australiana a la Garrotxa, amb què "tots els continents ja són a la Faber", tal com ha manifestat ben cofoi el director, Francesc Serés.
De fet, d'aquest èxit també en dóna testimoni un detall que no és anecdòtic: el viatge, des de qualsevol indret cap a la Faber, se'l paga cada resident –sigui des de Banyoles o des de Bagdad– i un cop aquí només té coberta l'estada a l'Hotel Riu Fluvià (esmorzar i sopar inclosos, costejats a mitges amb la Generalitat).
Pep Berga, regidor de Cultura i Benestar de l'Ajuntament d'Olot, ha explicat que "les residències que sorgeixen a Faber són fruit de les iniciatives d'institucions locals, i aquestes demandes es converteixen en activitats de retorn per a escoles, instituts, universitats..." l és que "Faber és una institució de servei a la comunitat, a la ciutat i al país. Fem diplomàcia cultural; els residents se'n tornen al seu país amb una xarxa de relacions i coneixement sobre Olot, la Garrotxa, Catalunya i la cultura catalana", ha reblat Serés.
D'aquest retorn a la ciutat n'ha donat compte, durant la roda de premsa, la paisatgista Alessandra Romeo, que ha explicat la seva seva Experiència aquests dies a l'Escola Pia, en què ha proposat a més d'una cinquantena de nois i noies una descoberta relacionada amb el paisatge i la literatura, amb El baró rampant d'Italo Calvino de rerefons.
Per la seva banda, la jove economista i urbanista nord-americana Ghadeer Mansour, que aborda la sostenibilitat de les ciutats –amb recerques, per exemple, sobre la contaminació dels viatges amb avió entre ciutats– i llur finançament, com va manifestar, en una llarga i profitosa conversa amb ella l'exdiputat de la CUP David Fernàndez, de COOP57, i de què Mansour donarà continuïtat aquests dies al Petit Plançó d'Olot per a introduir els infants en les criptomonedes, com el bitcoin, que poden afavorir una economia cooperativa allunyada de les urpes financeres de la gran banca.
Què passa amb les ciutats de menys de 100.000 habitants, com Olot?
Aquesta és la gran pregunta a la qual vol respondre la residència sobre urbanisme que fa estada aquests dies a la capital garrotxina. La globalització, les noves tecnologies de la informació, les xarxes socials, la mobilitat de les persones..., modifiquen la forma de la ciutat i la percepció que en tenim. Què és una ciutat? Per què els discursos sempre tenen en compte les ciutats globals, les megalòpolis però no se centren en les ciutats mitjanes i petites? Quines han de ser les respostes d'aquestes ciutats als reptes del segle XXI en un context de globalització? Com poden fer aportacions a la resta de ciutats i relacionar-se amb ciutats de països i cultures diferents o llunyanes?
Francesc Serés, director de Faber, explica que per respondre aquestes preguntes "a Faber hem volgut organitzar una estada entorn d'aquesta temàtica, que va començar el dia 10 de gener" perquè "volíem reunir gent d'arreu del món que ens ajudés a repensar la ciutat, com planificar urbanísticament Olot".
Els residents sobre urbanisme
Pròximes residències
Després d'aquesta estada, n'hi haurà més: els dies 2, 3 i 4 de febrer es farà una hackató (' marató de hackers') organitzada amb Amical Wikimedia, i del 19 de febrer al 4 de març es farà una comunitat de pràctica d'un grup de matemàtics. Al març es continuarà amb una miniestada sobre energies renovables i acabarà l'hivern amb una altra miniestada de dansa. A l'abril, una residència sobre innovació pedagògica i al maig, una sobre robòtica. Pep Berga ha fet una crida a col·lectius que pensin que Faber pot tractar una temàtica determinada perquè presentin propostes de cara a la tardor.
Faber va obrir les portes el setembre de 2016 i fins ara ha organitzat vuit estades temàtigues (l'actual d'urbanisme és la novena), el conjunt de les guals ha reunit 99 residents i ha fet possible 83 activitats a escoles, instituts, universitats i centres culturals de la Garrotxa, i també de ciutats com Barcelona, Girona o Figueres.
Quan va començar aquesta aventura ningú no pensava que, en tan poc temps, s'arribaria a l'èxit actual, tal com han expressat vivament Serés i Berga, acompanyats, en la roda de premsa, de l'arquitecta, paisatgista i artista Alessandra Romeo (Sicília) i l'economista i urbanista novaiorquesa Ghadeer Mansour, dues de les residents d'entre els quinze que conformen aquesta primera estada de 2018, amb especialistes provinents de Zimbàbue, Bagdad, els Estats Units, Rússia, Canadà, Itàlia i, evidentment, Catalunya. Precisament, una de les mesures d'aquest èxit prové de la internacionalització dels qui hi participen que, per exemple, durant la pròxima residència sobre dansa portarà una australiana a la Garrotxa, amb què "tots els continents ja són a la Faber", tal com ha manifestat ben cofoi el director, Francesc Serés.
De fet, d'aquest èxit també en dóna testimoni un detall que no és anecdòtic: el viatge, des de qualsevol indret cap a la Faber, se'l paga cada resident –sigui des de Banyoles o des de Bagdad– i un cop aquí només té coberta l'estada a l'Hotel Riu Fluvià (esmorzar i sopar inclosos, costejats a mitges amb la Generalitat).
Pep Berga, regidor de Cultura i Benestar de l'Ajuntament d'Olot, ha explicat que "les residències que sorgeixen a Faber són fruit de les iniciatives d'institucions locals, i aquestes demandes es converteixen en activitats de retorn per a escoles, instituts, universitats..." l és que "Faber és una institució de servei a la comunitat, a la ciutat i al país. Fem diplomàcia cultural; els residents se'n tornen al seu país amb una xarxa de relacions i coneixement sobre Olot, la Garrotxa, Catalunya i la cultura catalana", ha reblat Serés.
D'aquest retorn a la ciutat n'ha donat compte, durant la roda de premsa, la paisatgista Alessandra Romeo, que ha explicat la seva seva Experiència aquests dies a l'Escola Pia, en què ha proposat a més d'una cinquantena de nois i noies una descoberta relacionada amb el paisatge i la literatura, amb El baró rampant d'Italo Calvino de rerefons.
Per la seva banda, la jove economista i urbanista nord-americana Ghadeer Mansour, que aborda la sostenibilitat de les ciutats –amb recerques, per exemple, sobre la contaminació dels viatges amb avió entre ciutats– i llur finançament, com va manifestar, en una llarga i profitosa conversa amb ella l'exdiputat de la CUP David Fernàndez, de COOP57, i de què Mansour donarà continuïtat aquests dies al Petit Plançó d'Olot per a introduir els infants en les criptomonedes, com el bitcoin, que poden afavorir una economia cooperativa allunyada de les urpes financeres de la gran banca.
Terrassa de l'Hotel Riu Fluvià, on s'estatja la Faber, que avui lluïa ben assolellada. Foto: Xavier Borràs.
Què passa amb les ciutats de menys de 100.000 habitants, com Olot?
Aquesta és la gran pregunta a la qual vol respondre la residència sobre urbanisme que fa estada aquests dies a la capital garrotxina. La globalització, les noves tecnologies de la informació, les xarxes socials, la mobilitat de les persones..., modifiquen la forma de la ciutat i la percepció que en tenim. Què és una ciutat? Per què els discursos sempre tenen en compte les ciutats globals, les megalòpolis però no se centren en les ciutats mitjanes i petites? Quines han de ser les respostes d'aquestes ciutats als reptes del segle XXI en un context de globalització? Com poden fer aportacions a la resta de ciutats i relacionar-se amb ciutats de països i cultures diferents o llunyanes?
Francesc Serés, director de Faber, explica que per respondre aquestes preguntes "a Faber hem volgut organitzar una estada entorn d'aquesta temàtica, que va començar el dia 10 de gener" perquè "volíem reunir gent d'arreu del món que ens ajudés a repensar la ciutat, com planificar urbanísticament Olot".
Els residents sobre urbanisme
Cal comptar-hi Brenda Parker, professora associada d'Urbanisme i Política a la Universitat d'lllinois (Chicago, els Estats Units); Monica Datta, escriptora (Nova York, els Estats Units); Maria Sisternas, urbanista i escriptora (Catalunya); Alessandra Romeo, arguitecta, arguitecta paisatgista i artista (Sicília, Itàlia); Mo Sirra, investigador freelance en pràctica d'art, disseny i comissariat (Bagdad, l'lrag); Maxwell Mutanda, arguitecte i escriptor (Harare, Zimbàbue); Etienne Rouziès, escriptor, historiador i bibliotecari (Perpinyà, Catalunya del Nord); Clara Nubiola, artista i il·lustradora (Catalunya); Aristofanis Soulikias, director de cinema i arguitecte (Mont-real, Canadà); Jessica Wurwarg, especialista en urbanisme i política (Nova York, els Estats Units); Sofia Royo, politóloga (Catalunya); Anne D. Mccullogh, arguitecta urbanista i organitzadora de comunitats (Missouri, els Estats Units); Negin Armioun, arguitecta i investigadora (Iran); Angelina Davydova, periodista ambiental (Sant Petersburg, Rússia), i Ghadeer Mansour, economista i urbanista (els Estats Units).
Els residents faran activitats tancades (a escoles, instituts o universitats) i participaran en els processos de treball del PIAM del nucli antic, per a la gual cosa s'han creat grups de treball específics. en aquestes activitats hi ha el "retorn" que fa la Faber a la ciutat d'Olot i al país, moltes vegades invisible, però que té una incidència certa entre ciutadans, entitats i institucions.
Els residents faran activitats tancades (a escoles, instituts o universitats) i participaran en els processos de treball del PIAM del nucli antic, per a la gual cosa s'han creat grups de treball específics. en aquestes activitats hi ha el "retorn" que fa la Faber a la ciutat d'Olot i al país, moltes vegades invisible, però que té una incidència certa entre ciutadans, entitats i institucions.
Pròximes residències
Després d'aquesta estada, n'hi haurà més: els dies 2, 3 i 4 de febrer es farà una hackató (' marató de hackers') organitzada amb Amical Wikimedia, i del 19 de febrer al 4 de març es farà una comunitat de pràctica d'un grup de matemàtics. Al març es continuarà amb una miniestada sobre energies renovables i acabarà l'hivern amb una altra miniestada de dansa. A l'abril, una residència sobre innovació pedagògica i al maig, una sobre robòtica. Pep Berga ha fet una crida a col·lectius que pensin que Faber pot tractar una temàtica determinada perquè presentin propostes de cara a la tardor.
Faber va obrir les portes el setembre de 2016 i fins ara ha organitzat vuit estades temàtigues (l'actual d'urbanisme és la novena), el conjunt de les guals ha reunit 99 residents i ha fet possible 83 activitats a escoles, instituts, universitats i centres culturals de la Garrotxa, i també de ciutats com Barcelona, Girona o Figueres.