20
de desembre
del
2017
Actualitzat
a les
11:52h
"Consens" i "cintura" política van ser els conceptes més emprats ahir durant el debat fet al ple de l'Ajuntament d'Olot, celebrat ahir dimarts, en relació amb la moció presentada per la CUP en què es va aprovar una moció per "iniciar el procediment de multar els bancs que tenen pisos buits, per fomentar-ne la seva inclusió al mercat de lloguer". De fet es tractava, tal com va aclarir la regidora cupera, Mireia Tresserras, de la culminació de la campanya que la CUP va iniciar el mes de novembre passat en relació al dret de l'habitatge per a mobilitzar els pisos buits que hi ha a la ciutat i posar-los a lloguer social i per a emergències vitals.
La moció, aprovada per unanimitat, va ser consensuada al darrer moment amb els regidors del PSC després de consensuar de retirar del text el punt 1 de l'acord, que feia una denuncia de "les accions del Tribunal Constitucional, els partits del 155 i la gran banca contra el dret a l’habitatge". En el text, a més de tirar endavant la possibilitat de multar els bancs que tenen pisos buits –a Olot n'hi ha 696 en mans de les entitats financeres–, també s'insta a actualitzar el cens municipal d’habitatges buits, per a disposar de dades pròpies i actualitzades que permetin tirar endavant les polítiques d’habitatge que la població d’Olot necessita. La moció aprovada es traslladarà a la a la PAH, a la Conselleria d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya i al Parlament de Catalunya.
De fet, segons les últimes dades en relació a l’habitatge provinents de la PAH, de l’Oficina d’Habitatge d’Olot i del CASG (Consorci d'Acció Social de la Garrotxa), a Olot s'han produït 80 necessitats documentades de reallotjament per a diferents motius. D'altra banda, el preu mitjà de lloguer a la ciutat està molt per sobre de les possibilitats econòmiques de la immensa majoria de la població olotina, ja que segons tots els organismes internacionals, una família no hauria de dedicar a l’habitatge més d’un 20% dels seus ingressos.
Quant a les dades de què es disposa de pisos buits a la ciutat d’Olot, segons l’Oficina d’Habitatge en data 2015 es recollia que hi havia 1.372 pisos buits, dels quals 696 són en mans de bancs i grans tenidors i 243 d’aquests estan declarats per la Generalitat com a buits.
El bo social i la seva repercussió en els pressupostos municipals
El ple també va aprovar per unanimitat una moció presentada per Xavier Garcia, d'Olot en Comú, en què insta el Ministeri d’Energia, Turisme i Agenda Digital a la derogació del Reial Decret 897/2017 i a l’elaboració d’una nova normativa més consensuada i que estableixi un bo social finançat pel Govern de l’Estat i per les empreses elèctriques, de manera que redefineixi amb criteris professionals i socials la condició de vulnerabilitat de les famílies, incloent-hi casuístiques d’exclusió no contemplades com ara la monoparentalitat o la soledat. La moció aprovada també demana que s'inclogui dintre del bo social altres energies susceptibles de talls de subministrament per impagament en llars vulnerables com ara el gas.
El Consell de Ministres del Govern espanyol ha aprovat recentment el Reial Decret 897/2017 de 6 d’octubre, pel qual es regula la figura del consumidor vulnerable, el bo social i altres mesures de protecció pels consumidors domèstics d’energia elèctrica, promogut pel Ministeri d’Energia, Turisme i Agenda Digital. Aquest reial decret regula les condicions per poder obtenir descomptes en la factura en funció de determinades circumstàncies i estableix les situacions en les que el subministrament serà considerat essencial, la qual cosa impedeix el tall del subministrament.
Una de les primeres conseqüències que tindrà l’aplicació d’aquesta norma, segons va comentar Xavier Garcia, és que s’evitaran els talls de subministrament a les llars sempre que els serveis socials abonin com a mínim el 50% de la factura. "Per tant, ens trobem de nou que són els ajuntaments els que han de seguir transferint diners públics a les empreses privades subministradores", va dir el regidor d'Olot en Comú.
La moció, aprovada per unanimitat, va ser consensuada al darrer moment amb els regidors del PSC després de consensuar de retirar del text el punt 1 de l'acord, que feia una denuncia de "les accions del Tribunal Constitucional, els partits del 155 i la gran banca contra el dret a l’habitatge". En el text, a més de tirar endavant la possibilitat de multar els bancs que tenen pisos buits –a Olot n'hi ha 696 en mans de les entitats financeres–, també s'insta a actualitzar el cens municipal d’habitatges buits, per a disposar de dades pròpies i actualitzades que permetin tirar endavant les polítiques d’habitatge que la població d’Olot necessita. La moció aprovada es traslladarà a la a la PAH, a la Conselleria d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya i al Parlament de Catalunya.
De fet, segons les últimes dades en relació a l’habitatge provinents de la PAH, de l’Oficina d’Habitatge d’Olot i del CASG (Consorci d'Acció Social de la Garrotxa), a Olot s'han produït 80 necessitats documentades de reallotjament per a diferents motius. D'altra banda, el preu mitjà de lloguer a la ciutat està molt per sobre de les possibilitats econòmiques de la immensa majoria de la població olotina, ja que segons tots els organismes internacionals, una família no hauria de dedicar a l’habitatge més d’un 20% dels seus ingressos.
Quant a les dades de què es disposa de pisos buits a la ciutat d’Olot, segons l’Oficina d’Habitatge en data 2015 es recollia que hi havia 1.372 pisos buits, dels quals 696 són en mans de bancs i grans tenidors i 243 d’aquests estan declarats per la Generalitat com a buits.
L'únic regidor d'Olot en Comú, Xavier Garcia, també va aconseguir la unanimitat en la mocio sobre el bo social. Foto: Martí Albesa.
El bo social i la seva repercussió en els pressupostos municipals
El ple també va aprovar per unanimitat una moció presentada per Xavier Garcia, d'Olot en Comú, en què insta el Ministeri d’Energia, Turisme i Agenda Digital a la derogació del Reial Decret 897/2017 i a l’elaboració d’una nova normativa més consensuada i que estableixi un bo social finançat pel Govern de l’Estat i per les empreses elèctriques, de manera que redefineixi amb criteris professionals i socials la condició de vulnerabilitat de les famílies, incloent-hi casuístiques d’exclusió no contemplades com ara la monoparentalitat o la soledat. La moció aprovada també demana que s'inclogui dintre del bo social altres energies susceptibles de talls de subministrament per impagament en llars vulnerables com ara el gas.
El Consell de Ministres del Govern espanyol ha aprovat recentment el Reial Decret 897/2017 de 6 d’octubre, pel qual es regula la figura del consumidor vulnerable, el bo social i altres mesures de protecció pels consumidors domèstics d’energia elèctrica, promogut pel Ministeri d’Energia, Turisme i Agenda Digital. Aquest reial decret regula les condicions per poder obtenir descomptes en la factura en funció de determinades circumstàncies i estableix les situacions en les que el subministrament serà considerat essencial, la qual cosa impedeix el tall del subministrament.
Una de les primeres conseqüències que tindrà l’aplicació d’aquesta norma, segons va comentar Xavier Garcia, és que s’evitaran els talls de subministrament a les llars sempre que els serveis socials abonin com a mínim el 50% de la factura. "Per tant, ens trobem de nou que són els ajuntaments els que han de seguir transferint diners públics a les empreses privades subministradores", va dir el regidor d'Olot en Comú.