18
de desembre
del
2017
Actualitzat
el
19
de desembre
a les
12:10h
És possible que la personalitat i el caràcter de Gemma Geis (1979), la cap de la candidatura de Junts per Catalunya a la demarcació de Girona, resumeixi de forma força fidedigna l'esperit de la llista que, en menys de tres dies –quan ja va adonar-se que no era possible una llista d'unitat– va pensar tirar endavant el president Puigdemont des de l'exili belga: una dona jove, mare de dues mainades, lligada al món universitari, compromesa políticament –però allunyada dels partits–, amb les idees transformadores de l'ecologisme ben incorporades i molt amiga dels cupers.
En la distància curta de l'entrevista que li hem proposat des de NacióDigital aquesta gironina de cognom il·lustre –l'escriptor, compositor, poeta, músic i sacerdot gironí Camil Geis, oncle del seu avi, va publicar Rosa mística, el primer poemari en català publicat legalment després de la Guerra Civil– guanya punts, segurament perquè prefereix i confia més a explicar el seu pensament en el cara a cara i en els petits cercles, que no pas en el mítings multitudinaris, on preval més la propaganda i, a cops, l'oratòria grandiloqüent, com vam poder constatar recentment a l'acte que la coalició independentista va fer a Olot.
Ens hem trobat aquest dilluns, 18 de desembre –penúltim dia de campanya– a la plaça de la Independència de Girona, la mateixa independència que és l'objectiu en forma de república a abastar, novament, per la llista del president Puigdemont.
– Vós no sou mot coneguda –tret del cercle de Girona–, si més no del punt de vista de la política dels partits o dels mitjans de comunicació. Com ha estat, doncs, que no solament formeu part de la candidatura del president Puigdemont sinó que, a més, l'encapçaleu a la demarcació de Girona?
– A la gent que em coneix, no li sorprèn tant. El president Puigdemont em va conèixer el 2006 perquè m'havia presentat a les eleccions al consell assessor de Greenpeace Espanya i em van fer una petita entrevista a El Punt; també hi comptà [en aquesta coneixença] el cognom Geis, pel llibre publicat per mossèn Camil Geis. Ell es va posar en contacte amb mi i diguem-ne que ja em va temptejar per Girona a nivell municipal, però jo sempre li havia dit que no; però, bé, ell havia vingut a la lectura de la meva tesi doctoral, havíem estat en contacte, havíem fet algun dinar –l'últim any i mig també hem tingut algun contacte–, m'havia dit d'anar per Junts pel Sí, de número 2 a Girona, jo estava a la Comissió Electoral del 9N aquí a Girona…, és a dir, no havia fet mai política activa però sí que m'havia compromès quan tocava. Ara és fàcil dir-ho, però en el decret del 9N, quan surten noms i cognoms tothom mira, i en el meu àmbit, com a professora de Dret i jove, també es mira.
– I com, doncs, sense gaires taules, ho porteu?
– La veritat és que em diuen que ho porto amb molta calma, molt tranquil·la, molt serena, molt segura del pas que he fet, i noto en el nivell personal els quatre anys que he servit com a vicerectora, que m'han nodrit molt; no he passat cap mal moment durant la campanya, l'he poguda fer amb el meu estil, parlant sovint amb el president Puigdemont, i la veritat és que la candidatura que hem fet a Girona, entre els independents i els alcaldes hem fet un ambient que si m'ho haguessin dit abans no m'ho hagués cregut. De fet, crec que la política es pot fer des de molts llocs, la meva vocació de servei públic hi és: a la universitat quan em va cridar el rector Bonet i ara quan ho ha fet el president Puigdemont…, no es pot dir que no, és així.
– A banda dels actes electorals de la candidatura arreu del territori, heu participat en un pre-debat i dos debats en mitjans, el darrer dels quals al 324. Quina és la vostra impressió d'aquestes experiències, vist que no tots els candidats –uns a l'exili, uns altres a la presó– hi poden participar?
– De fet, un dels meus objectius ha estat no normalitzar res del que estem vivint. Hi posava exemples: vaig començar la campanya al Pont Major de Girona, a la presó del Pont, perquè quan era petita 'correvia' amb bicicleta allà i de sempre he tingut present viure al costat de la presó; vam començar la campanya a la presó del Pont, hem fet molts actes al carrer, no hem volgut llogar grans auditoris perquè crec que no toca… Ahir vaig estar amb en Rull i en Turull i van dir una frase que, si l'agafem amb perspectiva…, em van dir que el meu nom l'havien conegut des de la presó… Ens estan passant tantes coses, que no tenim temps a pensar-hi ni reflexionar-hi, però no deixa de ser excepcional que uns altres candidats hagin conegut el meu nom des de la presó o que nosaltres, com a candidatura, haguéssim de noliejar un avió –tot pagat per nosaltres, perquè és una candidatura nova a la qual hi estem aportant recursos propis–, per anar a Brussel·les a fer una reunió d'equip, per parlar de com ho enfocaríem, conèixer-nos millor entre nosaltres –perquè hi ha molta gent independent… Són situacions excepcionals en les quals has de fer un pas endavant… La gent no em felicita, em diu "gràcies" i és perquè són conscients que el context no és de normalitat. Estic més segura i més ferma que mai del pas que he fet perquè hi crec –com quan les amistats es demostren en els mals moments–, i, per tant, el compromís que pots tenir amb la democràcia, amb el país, amb quin futur els vull deixar als meus dos nens petits i en com els miraré als ulls…, crec que no hi ha cap més pas que el que he fet.
– En aquest darrer tram de campanya, heu notat com una mena de remor sorda però insistent sobre l'endemà de les eleccions, el que en diuen el 22-D?
– Jo, pel que fa al 22 de desembre, una de les coses que he vist és que t'adones que hi ha coses que es poden fer diferents o que hi ha matisos, i un dels matisos és que crec que a vegades no ens podem avançar tant i dir el que farem, perquè per a maniobrar políticament necessites cintura; si aquesta cintura l'estrenys perquè marques molt clar què vols fer en determinats moments ja no en tens…, hem de tenir cintura per a maniobrar per aconseguir l'objectiu, que és la independència i aplicar la república. Des de la nostra candidatura hem fet una campanya per assenyalar que estem davant unes eleccions inconstitucionals, il·legítimes, i com que espero que guanyi el president Puigdemont… –perquè aquell "No esteu sols" i aquell "apliquem el programa electoral" si no guanya, eh?…, què?–, crec que s'ha de restaurar tot el Govern per a tornar governar. Més enllà d'això, crec que la lupa del món és aquí –he fet ja moltes entrevistes amb mitjans internacionals–, en la candidatura de Junts per Catalunya, que és la que li fa més ràbia al Rajoy. No faré declaracions sobre aquestes remors, aquestes guerres soterrades, no va amb mi; crec que la manera que la gent et segueixi és fer bé la feina…, a més, la gent no vol retrets, perquès estan molt cansats…, fer propostes en positiu. Que d'altres consideren que el president Puigdemont no ha de ser el president? Ells creuran. Jo no m'hi posaré, defensaré el que jo crec. També he de dir que si per un cas el president hagués sigut de la CUP o d'Esquerra…, el que està en joc és la institució del president de la Generalitat…, fos del partit que fos jo estaria al costat del president; dóna la casualitat que hi tinc més relació, més proximitat i confiança [amb Puigdemont], però crec que es tracta d'un tema d'institucionalitat del Govern, del Parlament i del president. Si hagués estat un president de la CUP jo ara estaria votant la CUP tranquil·lament… A més són molt amics meus, m'hi porto molt bé…, alguns ho van saber abans que els diaris [que seria la candidata], i un, sobretot, estava molt content que anés de cap de llista Hi tinc molt bona relació amb la CUP, sóc molt cupera en les formes.
– Si les forces independentistes assoleixen la majoria, tot i la anormalitat, fins a quin punt es podrà dur a terme qualsevol programa electoral, tenint en compte, a més, que l'economia de la Generalitat està intervinguda des d'abans de l'aplicació de l'article 155?
– El PP, que ara governa Catalunya amb el vuit per cent dels vots, encara no ha dit que respectarà els resultats de les eleccions. Si mirem l'acord pel qual es va aprovar el 155 s'hi estableix una durada temporal, però no estableix quina durada temporal. El primer que ens trobem, doncs –i en demostra l'excepcionalitat–, és que hi ha un PP que encara no s'ha vist que forma explícita i expressa ho digui…, i els altres, també, perquè van en el mateix bloc…, nosaltres som el bloc independentista i això ho hem de tenir clar: els enemics no són en el nostre bloc, perquè ens equivocaríem, són en el bloc dels altres…, crec que hauran de respectar els resultats. A Europa hi ha la lupa, són unes eleccions tutelades a nivell europeu. Si guanya la majoria independentista s'ha de restituir el Govern. El nostre programa és un programa evolucionat del de Junts pel Sí, a la nostra candidatura hi ha gent d'Esquerra, gent del PSUC, ecologistes…, jo m'hi sento còmoda, perquè el vessant ecologista, per temes de recerca, el tinc molt desenvolupat. Tenim un gran programa electoral precisament per no donar avantatge als que diuen que només parlem del 155 i dels altres temes dels quals ells no es donen ni per al·ludits.
– Durant la campanya heu parlat sovint de l'anomenada variant d'Olot, de fet la sortida i enllaç dels túnel de Bracons, i heu manifestat que estarà feta l'any 2019. Com i amb quins recursos econòmics?
– Sé que hi ha redactats uns estudis i que el conseller Rull, des de la presó, va demanar que aquest compromís havia de ser al programa electoral, ja que ell veu factible que es pugui executar tal com s'havia compromès. De fet, la feina ja era feta abans de l'impacte del 155 perquè es pogués fer. Des del punt de vista mediambiental, si l'avaluació d'impacte ambiental no està ben feta, si l'impacte de gènere no està ben fet, els tribunals agafen i ho anul·len tot; per tant, des d'aquest punt de vista, si és un projecte que està ben justificat, hi confio plenament.
– Quins altres projectes veieu com a prioritaris a la demarcació de Girona?
– Hi ha diversos projectes: el Trueta, que pot disposar d'un terrenys nous i ja amb uns estudis fets i unanimitat per tirar-lo endavant entre els sindicats, els caps de serveis, les facultats d'Infermeria i de Medicina; el tema del decret de l'escola inclusiva, la reducció de mòduls, les places de professorat interí…, un altre tema, que no és exclusivament comarcal però que veig fonamental, que és augmentar un dos per cent el pressupost en Cultura… En un acte a Ripoll ahir en una biblioteca vaig dir que on més còmoda em sento és en una biblioteca…, i recordo a les manifestacions davant de la Delegació del Govern espanyol que cridàvem "Aquest edifici serà una biblioteca!". Ho veig com una declaració d'intencions del que volem que sigui la república, perquè a les biblioteques tu hi estudies, tu hi aprens i et converteixes en crític i lliure, que és precisament el que aquesta gent no volen. També cal ressaltar el pacte nacional per la indústria, perquè de fet és un acord que ja estava tancat i amb uns diners pressupostats, i altres temes més concrets en relació a salut, una millor coordinació amb un sistema informàtic que permeti homogeneïtzar l'atenció… I universitat, que és un tema que em fa molta il·lusió; quan dic les coses no les dic mai perquè sí i al principi de la campanya vaig dir que m'enduia la motxilla de la universitat a l'esquena: he patit molt la política de la universitat i la gent que em coneix ja saben que en sóc molt crítica. Per això em fa especial il·lusió que Junts per Catalunya n'hagi sigut sensible i hagi reconegut que cal augmentar el finançament de les universitats, millorar la qüestió de les taxes, les matrícules, les beques, la consolidació de professorat jove perquè s'asseguri el relleu generacional… Si creem una república les universitat n'han de ser un pilar importantíssim perquè és on hi ha la crítica, la formació, la recerca… S'ha demostrat que cada euro que s'inverteix en recerca en surten tres en transferència. La inversió en recerca mai no és negativa perquè el retron sempre és molt més gran. I en el territori és important vetllar perquè les universitats hi tinguin el seu pes.
– Creieu que les comarques gironines mantindran l'àmplia majoria independentista que fins ara han mostrat?
– Es mirarà amb lupa el fet que Girona continuï essent la capital de la Catalunya independentista. El titular "Puigdemont no ha ganado en sus comarcas" no pot ser. També, crec que és la millor defensa d'estratègia jurídica per a tots que guanyi el president Puigdemont. De fet, espero que la massa crítica independentista creixi en aquesta demarcació; jo tenia alumnes que no eren independentistes que arran de l'actuació de la policia i de l'Estat tenen molt clar que votaran forces independentistes.
Enllestim la conversa parlant dels "insofribles" i equidistants comuns i de la por de molts infants gironins quan veuen un policia armat. "Tinc amics que per segons on no hi poden passar amb els seus fills, perquè tenen por", ens comenta. I quan dius això "els comuns et surten amb això de 'ni independència ni 155'…, perdoni? És el mateix impacte?… Penseu que aquí a la Universitat de Girona estem pendents que el ministre ens nomeni el nou rector", i mentresatant la universitat resta parada. Confessa que a ella, a la UdG, se li ha acabat la carrera: "Felicitacions de la Universitat de Girona n'he rebut menys de cinc". Gemma Geis ens explica que fa uns dies va tenir coneixement que es va fer arribar una diligència a la delegació de la Conselleria de Cultura perquè la Biblioteca Carles Rahola s'hauria de dir Biblioteca Provincial Carles Rahola. "El van afusellar en vida i el volen humiliar un cop mort", rebla la candidata.
En la distància curta de l'entrevista que li hem proposat des de NacióDigital aquesta gironina de cognom il·lustre –l'escriptor, compositor, poeta, músic i sacerdot gironí Camil Geis, oncle del seu avi, va publicar Rosa mística, el primer poemari en català publicat legalment després de la Guerra Civil– guanya punts, segurament perquè prefereix i confia més a explicar el seu pensament en el cara a cara i en els petits cercles, que no pas en el mítings multitudinaris, on preval més la propaganda i, a cops, l'oratòria grandiloqüent, com vam poder constatar recentment a l'acte que la coalició independentista va fer a Olot.
Ens hem trobat aquest dilluns, 18 de desembre –penúltim dia de campanya– a la plaça de la Independència de Girona, la mateixa independència que és l'objectiu en forma de república a abastar, novament, per la llista del president Puigdemont.
– Vós no sou mot coneguda –tret del cercle de Girona–, si més no del punt de vista de la política dels partits o dels mitjans de comunicació. Com ha estat, doncs, que no solament formeu part de la candidatura del president Puigdemont sinó que, a més, l'encapçaleu a la demarcació de Girona?
– A la gent que em coneix, no li sorprèn tant. El president Puigdemont em va conèixer el 2006 perquè m'havia presentat a les eleccions al consell assessor de Greenpeace Espanya i em van fer una petita entrevista a El Punt; també hi comptà [en aquesta coneixença] el cognom Geis, pel llibre publicat per mossèn Camil Geis. Ell es va posar en contacte amb mi i diguem-ne que ja em va temptejar per Girona a nivell municipal, però jo sempre li havia dit que no; però, bé, ell havia vingut a la lectura de la meva tesi doctoral, havíem estat en contacte, havíem fet algun dinar –l'últim any i mig també hem tingut algun contacte–, m'havia dit d'anar per Junts pel Sí, de número 2 a Girona, jo estava a la Comissió Electoral del 9N aquí a Girona…, és a dir, no havia fet mai política activa però sí que m'havia compromès quan tocava. Ara és fàcil dir-ho, però en el decret del 9N, quan surten noms i cognoms tothom mira, i en el meu àmbit, com a professora de Dret i jove, també es mira.
– I com, doncs, sense gaires taules, ho porteu?
– La veritat és que em diuen que ho porto amb molta calma, molt tranquil·la, molt serena, molt segura del pas que he fet, i noto en el nivell personal els quatre anys que he servit com a vicerectora, que m'han nodrit molt; no he passat cap mal moment durant la campanya, l'he poguda fer amb el meu estil, parlant sovint amb el president Puigdemont, i la veritat és que la candidatura que hem fet a Girona, entre els independents i els alcaldes hem fet un ambient que si m'ho haguessin dit abans no m'ho hagués cregut. De fet, crec que la política es pot fer des de molts llocs, la meva vocació de servei públic hi és: a la universitat quan em va cridar el rector Bonet i ara quan ho ha fet el president Puigdemont…, no es pot dir que no, és així.
"No deixa de ser excepcional que uns altres candidats [Rull i Turull] hagin conegut el meu nom des de la presó…"
– A banda dels actes electorals de la candidatura arreu del territori, heu participat en un pre-debat i dos debats en mitjans, el darrer dels quals al 324. Quina és la vostra impressió d'aquestes experiències, vist que no tots els candidats –uns a l'exili, uns altres a la presó– hi poden participar?
– De fet, un dels meus objectius ha estat no normalitzar res del que estem vivint. Hi posava exemples: vaig començar la campanya al Pont Major de Girona, a la presó del Pont, perquè quan era petita 'correvia' amb bicicleta allà i de sempre he tingut present viure al costat de la presó; vam començar la campanya a la presó del Pont, hem fet molts actes al carrer, no hem volgut llogar grans auditoris perquè crec que no toca… Ahir vaig estar amb en Rull i en Turull i van dir una frase que, si l'agafem amb perspectiva…, em van dir que el meu nom l'havien conegut des de la presó… Ens estan passant tantes coses, que no tenim temps a pensar-hi ni reflexionar-hi, però no deixa de ser excepcional que uns altres candidats hagin conegut el meu nom des de la presó o que nosaltres, com a candidatura, haguéssim de noliejar un avió –tot pagat per nosaltres, perquè és una candidatura nova a la qual hi estem aportant recursos propis–, per anar a Brussel·les a fer una reunió d'equip, per parlar de com ho enfocaríem, conèixer-nos millor entre nosaltres –perquè hi ha molta gent independent… Són situacions excepcionals en les quals has de fer un pas endavant… La gent no em felicita, em diu "gràcies" i és perquè són conscients que el context no és de normalitat. Estic més segura i més ferma que mai del pas que he fet perquè hi crec –com quan les amistats es demostren en els mals moments–, i, per tant, el compromís que pots tenir amb la democràcia, amb el país, amb quin futur els vull deixar als meus dos nens petits i en com els miraré als ulls…, crec que no hi ha cap més pas que el que he fet.
La candidata de Puigdemont a Girona passeja pel Pont d'en Gómez, ja centenari i guarnit de llaços grocs. Foto: Martí Albesa.
"…crec que la lupa del món és aquí –he fet ja moltes entrevistes amb mitjans internacionals–, en la candidatura de Junts per Catalunya, que és la que li fa més ràbia al Rajoy."
– En aquest darrer tram de campanya, heu notat com una mena de remor sorda però insistent sobre l'endemà de les eleccions, el que en diuen el 22-D?
– Jo, pel que fa al 22 de desembre, una de les coses que he vist és que t'adones que hi ha coses que es poden fer diferents o que hi ha matisos, i un dels matisos és que crec que a vegades no ens podem avançar tant i dir el que farem, perquè per a maniobrar políticament necessites cintura; si aquesta cintura l'estrenys perquè marques molt clar què vols fer en determinats moments ja no en tens…, hem de tenir cintura per a maniobrar per aconseguir l'objectiu, que és la independència i aplicar la república. Des de la nostra candidatura hem fet una campanya per assenyalar que estem davant unes eleccions inconstitucionals, il·legítimes, i com que espero que guanyi el president Puigdemont… –perquè aquell "No esteu sols" i aquell "apliquem el programa electoral" si no guanya, eh?…, què?–, crec que s'ha de restaurar tot el Govern per a tornar governar. Més enllà d'això, crec que la lupa del món és aquí –he fet ja moltes entrevistes amb mitjans internacionals–, en la candidatura de Junts per Catalunya, que és la que li fa més ràbia al Rajoy. No faré declaracions sobre aquestes remors, aquestes guerres soterrades, no va amb mi; crec que la manera que la gent et segueixi és fer bé la feina…, a més, la gent no vol retrets, perquès estan molt cansats…, fer propostes en positiu. Que d'altres consideren que el president Puigdemont no ha de ser el president? Ells creuran. Jo no m'hi posaré, defensaré el que jo crec. També he de dir que si per un cas el president hagués sigut de la CUP o d'Esquerra…, el que està en joc és la institució del president de la Generalitat…, fos del partit que fos jo estaria al costat del president; dóna la casualitat que hi tinc més relació, més proximitat i confiança [amb Puigdemont], però crec que es tracta d'un tema d'institucionalitat del Govern, del Parlament i del president. Si hagués estat un president de la CUP jo ara estaria votant la CUP tranquil·lament… A més són molt amics meus, m'hi porto molt bé…, alguns ho van saber abans que els diaris [que seria la candidata], i un, sobretot, estava molt content que anés de cap de llista Hi tinc molt bona relació amb la CUP, sóc molt cupera en les formes.
– Si les forces independentistes assoleixen la majoria, tot i la anormalitat, fins a quin punt es podrà dur a terme qualsevol programa electoral, tenint en compte, a més, que l'economia de la Generalitat està intervinguda des d'abans de l'aplicació de l'article 155?
– El PP, que ara governa Catalunya amb el vuit per cent dels vots, encara no ha dit que respectarà els resultats de les eleccions. Si mirem l'acord pel qual es va aprovar el 155 s'hi estableix una durada temporal, però no estableix quina durada temporal. El primer que ens trobem, doncs –i en demostra l'excepcionalitat–, és que hi ha un PP que encara no s'ha vist que forma explícita i expressa ho digui…, i els altres, també, perquè van en el mateix bloc…, nosaltres som el bloc independentista i això ho hem de tenir clar: els enemics no són en el nostre bloc, perquè ens equivocaríem, són en el bloc dels altres…, crec que hauran de respectar els resultats. A Europa hi ha la lupa, són unes eleccions tutelades a nivell europeu. Si guanya la majoria independentista s'ha de restituir el Govern. El nostre programa és un programa evolucionat del de Junts pel Sí, a la nostra candidatura hi ha gent d'Esquerra, gent del PSUC, ecologistes…, jo m'hi sento còmoda, perquè el vessant ecologista, per temes de recerca, el tinc molt desenvolupat. Tenim un gran programa electoral precisament per no donar avantatge als que diuen que només parlem del 155 i dels altres temes dels quals ells no es donen ni per al·ludits.
– Durant la campanya heu parlat sovint de l'anomenada variant d'Olot, de fet la sortida i enllaç dels túnel de Bracons, i heu manifestat que estarà feta l'any 2019. Com i amb quins recursos econòmics?
– Sé que hi ha redactats uns estudis i que el conseller Rull, des de la presó, va demanar que aquest compromís havia de ser al programa electoral, ja que ell veu factible que es pugui executar tal com s'havia compromès. De fet, la feina ja era feta abans de l'impacte del 155 perquè es pogués fer. Des del punt de vista mediambiental, si l'avaluació d'impacte ambiental no està ben feta, si l'impacte de gènere no està ben fet, els tribunals agafen i ho anul·len tot; per tant, des d'aquest punt de vista, si és un projecte que està ben justificat, hi confio plenament.
– Quins altres projectes veieu com a prioritaris a la demarcació de Girona?
– Hi ha diversos projectes: el Trueta, que pot disposar d'un terrenys nous i ja amb uns estudis fets i unanimitat per tirar-lo endavant entre els sindicats, els caps de serveis, les facultats d'Infermeria i de Medicina; el tema del decret de l'escola inclusiva, la reducció de mòduls, les places de professorat interí…, un altre tema, que no és exclusivament comarcal però que veig fonamental, que és augmentar un dos per cent el pressupost en Cultura… En un acte a Ripoll ahir en una biblioteca vaig dir que on més còmoda em sento és en una biblioteca…, i recordo a les manifestacions davant de la Delegació del Govern espanyol que cridàvem "Aquest edifici serà una biblioteca!". Ho veig com una declaració d'intencions del que volem que sigui la república, perquè a les biblioteques tu hi estudies, tu hi aprens i et converteixes en crític i lliure, que és precisament el que aquesta gent no volen. També cal ressaltar el pacte nacional per la indústria, perquè de fet és un acord que ja estava tancat i amb uns diners pressupostats, i altres temes més concrets en relació a salut, una millor coordinació amb un sistema informàtic que permeti homogeneïtzar l'atenció… I universitat, que és un tema que em fa molta il·lusió; quan dic les coses no les dic mai perquè sí i al principi de la campanya vaig dir que m'enduia la motxilla de la universitat a l'esquena: he patit molt la política de la universitat i la gent que em coneix ja saben que en sóc molt crítica. Per això em fa especial il·lusió que Junts per Catalunya n'hagi sigut sensible i hagi reconegut que cal augmentar el finançament de les universitats, millorar la qüestió de les taxes, les matrícules, les beques, la consolidació de professorat jove perquè s'asseguri el relleu generacional… Si creem una república les universitat n'han de ser un pilar importantíssim perquè és on hi ha la crítica, la formació, la recerca… S'ha demostrat que cada euro que s'inverteix en recerca en surten tres en transferència. La inversió en recerca mai no és negativa perquè el retron sempre és molt més gran. I en el territori és important vetllar perquè les universitats hi tinguin el seu pes.
"…es va fer arribar una diligència a la delegació de la Conselleria de Cultura perquè la Biblioteca Carles Rahola s'hauria de dir Biblioteca Provincial Carles Rahola. "El van afusellar en vida i el volen humiliar un cop mort"
– Creieu que les comarques gironines mantindran l'àmplia majoria independentista que fins ara han mostrat?
– Es mirarà amb lupa el fet que Girona continuï essent la capital de la Catalunya independentista. El titular "Puigdemont no ha ganado en sus comarcas" no pot ser. També, crec que és la millor defensa d'estratègia jurídica per a tots que guanyi el president Puigdemont. De fet, espero que la massa crítica independentista creixi en aquesta demarcació; jo tenia alumnes que no eren independentistes que arran de l'actuació de la policia i de l'Estat tenen molt clar que votaran forces independentistes.
Enllestim la conversa parlant dels "insofribles" i equidistants comuns i de la por de molts infants gironins quan veuen un policia armat. "Tinc amics que per segons on no hi poden passar amb els seus fills, perquè tenen por", ens comenta. I quan dius això "els comuns et surten amb això de 'ni independència ni 155'…, perdoni? És el mateix impacte?… Penseu que aquí a la Universitat de Girona estem pendents que el ministre ens nomeni el nou rector", i mentresatant la universitat resta parada. Confessa que a ella, a la UdG, se li ha acabat la carrera: "Felicitacions de la Universitat de Girona n'he rebut menys de cinc". Gemma Geis ens explica que fa uns dies va tenir coneixement que es va fer arribar una diligència a la delegació de la Conselleria de Cultura perquè la Biblioteca Carles Rahola s'hauria de dir Biblioteca Provincial Carles Rahola. "El van afusellar en vida i el volen humiliar un cop mort", rebla la candidata.
| Gemma Geis i Carreras (9/11/1979) |
|---|
.  La jove candidata ha compartit amb NacióDigital el fred intens del matí gironí a tocar de l'Onyar. Foto: M. Albesa. Gemma Geis és doctora en Dret, menció europea per la Universitat de Girona (UdG), llicenciada en Dret per la Universitat de Girona (1998/2002) i va cursar el Màster de Pràctica Jurídica al Col·legi d’Advocats de Barcelona. Ha estat vicerectora de Desenvolupament Normatiu, Governança i Comunicació de la UdG. Les seves investigacions s’han centrat en l’àmbit de l’execució de sentències en matèria urbanística, objecte de la seva tesi doctoral. Ha publicat en les revistes Revista Española de Derecho urbanísticoy Medio Ambiente, Revista Aranzadi Urbanismo y Edificación i Revista Catalana de Dret Públic. Fins ara ha exercit com a professora lectora de Dret Administratiu de la UdG. La Universitat de Girona va atorgar l'any 2011 a la doctora Geis el Premi Extraordinari de Doctorat de Dret per la teva tesi doctoral "La ejecución de las sentencias urbanísticas", que posteriorment va publicar en format llibre, amb dues edicions i més de 3.000 exemplars venuts. El seu camp de treball i de recerca, doncs, se centra en el control judicial de l'urbanisme. A tall d'anècdota, Gemma Geis ens comenta que ella és nascuda un 9 de novembre i el seu marit un 27 de setembre i que el seu fill es diu Macià. Tot són senyals? |