15
de desembre
del
2017
Actualitzat
a les
15:43h
La Candidatura d'Unitat Popular va fer el seu míting central a la Garrotxa aquest dijous a la sala el Torin d'Olot, en què més d'un centenar de persones, van poder escoltar –presentats per Toia Codina–, per aquest ordre, Mireia Tresserres, Enric PIneda, Dani Cornellà i Lluc Salellas, que van insistir a deixar clar que el mandat popular per a les eleccions del 21 de desembre és el de l'1 d'octubre, és a dir, l'autodeterminació de Catalunya, que ja es va fer efectiva llavors.
El grup musical garrotxí Xucu-pà va animar els presents a l'acte de la CUP al Torín d'Olot. Foto: Martí Albesa.
Després de la d'actuació alegre i animada del grup garrotxí Xucu-pà –amb temes clàssics com "El rock de la Tura" o "Som i serem"–, la regidora de l'Ajuntament d'Olot per la CUP i setena a la llista de la candidatura a les comarques gironines, Mireia Tresserres, va recordar que era "impossible oblidar l'1 d'octubre i l'organització dels ciutadans" entorn dels llocs de votació: "Es va demostrar que podem guanyar i que ens podem organitzar. Per a Tresserres el 21-D cal materialitzar la República de l'1-O per a uns drets fonamentals com el de l'habitatge, una reivindicació que a Olot ja té campanya pròpia, com es va encarregar de recordar. La regidora cupaire va afirmar que en aquestes eleccions il·legítimes "ja no és una qüestió d'identitats i banderes", sinó de "mirar endavant per a no claudicar, per a una república de drets, que ha de garantir un procés constituent".
Per al «pirata» Enric Pineda cal bastir una xarxa de telecomunicacions per a tot el territori. Foto: Martí Albesa.
El coordinador general de Pirates de Catalunya (19è a la llista per Barcelona), Enric Pineda, va manifestar que la candidatura de la CUP és "la veu dels qui volen acabar amb el processisme" i va reclamar exercir la sobirania tecnològica a través, entre d'altres, "d'una xarxa de telecomunicacions per a tot el territori", a més de fer accessible i disponible tota la informació pública, regular el "big data" i el programari i el maquinari lliures, oberts i fets per "gent de casa", de quilòmetre zero. "Es tracta –va resumir– de trencar amb un sistema que promou la pobresa democràtica."
Per al batlle de Celrà, Dani Cornellà, cal «ocupar espais, desobeir i construir de baix cap a dalt» per fer efectiva la República. Foto: Martí Albesa.
Dani Conrellà –batlle de Celrà (Gironès) i número 2 a la llista de la CUP a la demarcació gironina–, va afirmar que el 22 de desembre "tornarem al 28 d'octubre, com si haguéssim proclamat la República i començarem a aplicar els decrets de la dignitat" tot "desbordant la seva violència perquè la seva democràcia és de molt baixa intensitat". Per a Cornellà ha quedat molt clar que s'ha desbordat la seva Constitució i el seu Tribunal Constitucional, quan es va. El batlle celranenc va dir que des del moviment municipalista combatiu que representa la CUP s'ha actuat, en la mesura del possible, com si aquestes lleis, suspeses pel TC, poguessin tirar endavant, perquè amb "aquesta Catalunya autonòmica no podem anar enlloc".
Lluc Salellas –regidor de l'Ajuntament de Girona i membre del Secretariat Nacional de la CUP– va dir que era molt important que la CUP cal que superi el 10% dels vots a les comarques gironines per fer efectiva "la república dels drets socials, ecologista i feminista", amb decrets específics –els que la candidatura promou com els "Decrets de la dignitat"– per dur a terme polítiques concretes, com per exemple l'expropiació dels habitatges en mans de la banca, un marc laboral propi o la retirada del concert a les escoles que segreguen per sexe.
Lluc Salellas, membre sel Secretariat Nacional de la CUP, va afirmar que si alguns volen tornar a l'autonomisme o al diàleg impossible no els hi trobaran. Foto: Martí Albesa.
Salellas es va referir a la recent creada Plataforma per la República (en que s'apleguen la CUP, Som Alternativa i Procés Constituent) per dir a les esquerres que "sense República catalana no hi ha polítiques socials possibles". El regidor cupaire va recordar que la CUP "hi hem sigut dia rere dia perquè el referèndum fos una realitat i que estaven disposats a assumir totes les responsabilitats que facin falta, "entrar al Govern o , si cal, presidir-lo", però que si alguns volen tornar a l'autonomisme o al diàleg impossible no els hi trobaran: "De què hem de parlar amb aquesta gent?", es va preguntar, tot recordant que el camí era prou clar, perquè "quan més present ha estat Catalunya al món va ser l'1 i el 3 d'octubre", quan la unilateralitat es va fer amb fermesa i decisió.