14
de desembre
del
2017
Actualitzat
a la
13:14h
El passat mes de juliol, l’Ajuntament d’Olot amb la col·laboració de l’Associació de Comerciants d’Olot (ACO) va fer arribar una enquesta als comerciants de la ciutat per tal de conèixer-ne les necessitats, els objectius i inquietuds de cares al futur. Responent una enquesta en línia es tractava de recollir i conèixer-ne l'opinió sobre el sector, tot proposant accions de millora dins del projecte “Comerç Plus, una iniciativa que suma”. Tot just avui, el regidor de Promoció Econòmica, Estanis Vayreda, i el president de l’Associació de Comerciants d’Olot, Jordi Rovira, n'han explicat els resultats
Un total de 159 comerços, majoritàriament del centre, han contestat el qüestionari. Representa un 35’3% dels 450 establiments als que es va fer arribar l’enquesta: 261 situats al centre i 189 als diferents barris d’Olot. Els resultats obtinguts permeten disposar de dades del sector i propostes de futur.
Segons es desprèn de l’enquesta, un 34% dels comerços va obrir el negoci entre els anys 2011 i 2014 mentre que un 32% va aixecar la persiana entre els anys 1976 i 2000, un 18% està en actiu des d’abans de 1975 i un 16%, després de 2015.
Pel que fa al local que ocupen, el 24’3% dels comerços estan en espais de propietat, en el que 6 de cada 10 ha fet obres de reforma en els últims deu anys (un 37’6% va reformar les instal·lacions entre els anys 2006 i 2014 i un 23,4% en els últims dos anys).
La majoria dels comerciants que han respost l’enquesta (7 de cada 10) afirmen que tenen el negoci en un local de lloguer per al qual paguen de 300 a 1.000 euros al mes, de mitjana. L’espai dedicat a sala de venda és de, mitjana, de 20 a 69 m2 segons responen el 48’6% dels enquestats. Bona part dels botigueres expressen la necessitat de disposar d’espais més grans, tot i que també asseguren que els fa enrere l’elevat preu de lloguer que se’ls demana.
El perfil del client majoritari al comerç d’Olot
Els veïns i veïnes de la Garrotxa són els clients principals dels comerços d’Olot. Hi compren habitualment i de forma planificada. En els últims dos anys, però, la compra de persones provinents d’Osona, Barcelona i Ripollès, que representa un 30% dels clients, ha augmentat en un 20% de mitjana.
Pel que fa al perfil del client més habitual del comerç d’Olot, té entre 46 i 63 anys, un 29%, seguit dels de 31 a 45 anys, amb un 27%. Un dels reptes que posa de relleu la mateixa enquesta és la necessitat de consolidar aquesta última franja d’edat i d’atraure als establiments de la ciutat el públic més jove.
El dissabte i el dilluns són el dia de més afluència comercial a Olot i el desembre el mes amb més compres. Els dies previs a Nadal són el moment amb més vendes seguit a molta distància de la resta de mesos de l’any. Per aquest motiu, els comerciants es fixen com a objectiu atraure més clients als mesos de febrer, març i octubre quan habitualment es ven menys, per tant, és en aquest període quan es detecta la necessitat d’impulsar campanyes de promoció.
Per ampliar el públic potencial i consolidar els clients més joves, el comerç d’Olot ha creat nous canals de comunicació. Gairebé la meitat dels establiments tenen pàgina web (un 30% l’ha creat durant l’últim any) i un 72% són presents a les xarxes socials.
A la presentació d’aquest matí, el president de l’Associació de Comerciants d’Olot, Jordi Rovira, ha remarcat que “tenim una bona oferta comercial en una ciutat que té la sort de disposar d’un eix comercial ben definit amb obres que l’han revitalitzat, com la Plaça Mercat, i la que segur que ho farà com el Firal”. El regidor de Promoció Econòmica, Estanis Vayreda, ha afegit que “l’enquesta subratlla l’augment de persones de fora de la comarca que vénen a Olot atretes pel comerç i també posa sobre la taula diferents reptes”. Segons Vayreda, “des de com arribar més a nous públics, especialment als més joves, continuar dinamitzant la ciutat i portant-hi a terme diferents accions de millora a partir de les propostes que els mateixos comerciants apunten a l’enquesta”.
L’Ajuntament d’Olot ha presentat els resultats d’aquesta enquesta als comerciants amb els que iniciarà un seguit de reunions per analitzar les dades amb detall i treballar en les propostes de futur. De les accions de millora proposades al qüestionari, n’hi havia sobre l’espai urbà, en concret sobre la il·luminació i la seguretat, l’impuls de projectes que ajudin a dinamitzar el centre de la ciutat, la rehabilitació d’habitatges perquè la gent vagi a viure al nucli antic i actuacions sobre l’aparcament. Totes aquestes qüestions s’han traslladat al procés participatiu del Pla Integral d’Accions de Millora del Nucli Antic perquè puguin ser tingudes en compte.
Un total de 159 comerços, majoritàriament del centre, han contestat el qüestionari. Representa un 35’3% dels 450 establiments als que es va fer arribar l’enquesta: 261 situats al centre i 189 als diferents barris d’Olot. Els resultats obtinguts permeten disposar de dades del sector i propostes de futur.
Segons es desprèn de l’enquesta, un 34% dels comerços va obrir el negoci entre els anys 2011 i 2014 mentre que un 32% va aixecar la persiana entre els anys 1976 i 2000, un 18% està en actiu des d’abans de 1975 i un 16%, després de 2015.
Pel que fa al local que ocupen, el 24’3% dels comerços estan en espais de propietat, en el que 6 de cada 10 ha fet obres de reforma en els últims deu anys (un 37’6% va reformar les instal·lacions entre els anys 2006 i 2014 i un 23,4% en els últims dos anys).
La majoria dels comerciants que han respost l’enquesta (7 de cada 10) afirmen que tenen el negoci en un local de lloguer per al qual paguen de 300 a 1.000 euros al mes, de mitjana. L’espai dedicat a sala de venda és de, mitjana, de 20 a 69 m2 segons responen el 48’6% dels enquestats. Bona part dels botigueres expressen la necessitat de disposar d’espais més grans, tot i que també asseguren que els fa enrere l’elevat preu de lloguer que se’ls demana.
El perfil del client majoritari al comerç d’Olot
Els veïns i veïnes de la Garrotxa són els clients principals dels comerços d’Olot. Hi compren habitualment i de forma planificada. En els últims dos anys, però, la compra de persones provinents d’Osona, Barcelona i Ripollès, que representa un 30% dels clients, ha augmentat en un 20% de mitjana.
Pel que fa al perfil del client més habitual del comerç d’Olot, té entre 46 i 63 anys, un 29%, seguit dels de 31 a 45 anys, amb un 27%. Un dels reptes que posa de relleu la mateixa enquesta és la necessitat de consolidar aquesta última franja d’edat i d’atraure als establiments de la ciutat el públic més jove.
El dissabte i el dilluns són el dia de més afluència comercial a Olot i el desembre el mes amb més compres. Els dies previs a Nadal són el moment amb més vendes seguit a molta distància de la resta de mesos de l’any. Per aquest motiu, els comerciants es fixen com a objectiu atraure més clients als mesos de febrer, març i octubre quan habitualment es ven menys, per tant, és en aquest període quan es detecta la necessitat d’impulsar campanyes de promoció.
Per ampliar el públic potencial i consolidar els clients més joves, el comerç d’Olot ha creat nous canals de comunicació. Gairebé la meitat dels establiments tenen pàgina web (un 30% l’ha creat durant l’últim any) i un 72% són presents a les xarxes socials.
A la presentació d’aquest matí, el president de l’Associació de Comerciants d’Olot, Jordi Rovira, ha remarcat que “tenim una bona oferta comercial en una ciutat que té la sort de disposar d’un eix comercial ben definit amb obres que l’han revitalitzat, com la Plaça Mercat, i la que segur que ho farà com el Firal”. El regidor de Promoció Econòmica, Estanis Vayreda, ha afegit que “l’enquesta subratlla l’augment de persones de fora de la comarca que vénen a Olot atretes pel comerç i també posa sobre la taula diferents reptes”. Segons Vayreda, “des de com arribar més a nous públics, especialment als més joves, continuar dinamitzant la ciutat i portant-hi a terme diferents accions de millora a partir de les propostes que els mateixos comerciants apunten a l’enquesta”.
L’Ajuntament d’Olot ha presentat els resultats d’aquesta enquesta als comerciants amb els que iniciarà un seguit de reunions per analitzar les dades amb detall i treballar en les propostes de futur. De les accions de millora proposades al qüestionari, n’hi havia sobre l’espai urbà, en concret sobre la il·luminació i la seguretat, l’impuls de projectes que ajudin a dinamitzar el centre de la ciutat, la rehabilitació d’habitatges perquè la gent vagi a viure al nucli antic i actuacions sobre l’aparcament. Totes aquestes qüestions s’han traslladat al procés participatiu del Pla Integral d’Accions de Millora del Nucli Antic perquè puguin ser tingudes en compte.