11
de desembre
del
2017
Actualitzat
a les
11:57h
Salvem els nostres volcans (Curbet edicions), és una crònica periodística i ecologista basada en l’experiència i la militància activa de Santiago Vilanova en la protecció integral de la zona volcànica de la Garrotxa, que va ser amenaçada per les explotacions de greda i per la prospecció de minerals radioactius.
Aquest treball de recerca, absolutament necessari per a recuperar la memòria històrica de l'ecologisme, especialment a la Garrotxa, es llegeix com una novel·la d’intriga que documenta les accions dels ecologistes i dels científics que, junt amb altres entitats cíviques i polítiques, van aconseguir que la Generalitat declarés la zona com a Parc Natural i que avui és un dels ecosistemes més singulars i més visitats de Catalunya, a més d'un incentiu econòmic per al futur de la Garrotxa.
En el llibre, el cofundador d'Alternativa Verda recorda l'ocupació del Croscat el 2 d'octubre de 1977 com un dels moments més importants d'un dels primers conflictes mediàtics de la democràcia actual i que va ser en la base del naixement del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i la salvació dels volcans
A la llista Junts per Catalunya
El pròleg del llibre Salvem els nostres volcans el signa el president de Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, actualment a l'exili. Precisament, Vilanova –junt amb els històrics de l'ecologisme Pep Puig i Xavier Garcia– és present a la llista del president, Junts per Catalunya. Segons Vilanova, "el president Puigdemont durant el anys que exercia de periodista va ser solidari amb els grups ecologistes que defensaven el territori, especialment a les comarques gironines.
Amb la presència a la llista del president, Vilanova, Puig i Garcia volen "denunciar el risc de l'entrada dels partits constitucionalistes en el Govern de la Generalitat pels efectes que comportaria sobre la gestió dels recursos naturals, l'equilibri ecològic i la qualitat de vida de la població: augment de l´especulació urbanística; autorització del fracking; degradació dels espais naturals protegits i dels Parcs Naturals; autorizació d'agrotòxics com el glifosat; increment fins a 60 anys del període de vida dels tres reactors nuclears; regressió de les mesures per lluitar contra el canvi climàtic; aturar el progrés de les energies renovables...".
Si els resultats electorals del 21-D comporten una victòria de la llista de Junts per Catalunya i Alternativa Verda obté per primera vegada una representació parlamentària Vilanova afirma que es comprometem a defensar la Llei sobre del canvi climàtic, el Pacte nacional per a la transició energètica i concertar un model energètic 100% renovable.
El "Pròleg" del president
EcoDiari us ofereix en exclusiva el "Pròleg" escrit pel president Carles Puigdemont.
Amb Salvem els nostres volcans Santiago Vilanova fa memòria històrica i, per tant, fa justícia i reconeixement a la mobilització cívica que va ser l’origen i va erigir els fonaments de la salvaguarda de la zona volcànica de la Garrotxa.
Quan algú pretén negar l’exercici democràtic al vot apel·lant només a “l’imperi de la Llei”, ha de ser conscient, per exemple, que quaranta anys enrere la Llei emparava l’espoli i la destrucció del que avui tots coincidim a considerar el nostre patrimoni natural, paisatge entranyable i, alhora, font de riquesa sostenible.
I aquella llei, és clar, fou canviada per adaptar-se als nous temps i a les necessitats humanes i naturals del moment. Vilanova ens explica amb tot detall com la pressió popular feu possible el posicionament del Govern i del conjunt del Parlament de Catalunya d’aleshores per aconseguir el canvi legislatiu. Com aquella mobilització d’ordre cívic, transversal, catalanista i ambientalista, va tenir també els seus herois, els seus protagonistes i els seus facilitadors. M’honora, per tant, com a gironí i per la meva trajectòria professional, que un d’aquests dinamitzadors fos un periodista, Santiago Vilanova, vinculat aleshores a El Correo Catalán i al Diario de Barcelona.
Avui en dia es parla sovint de compromís, d’ètica i de responsabilitat social com un corrent d’opinió transversal que abraça el conjunt de la societat. Aquests termes potser no estaven tan en voga als anys 70, però sí que va existir convicció i compromís en la de- fensa de l’espai natural en els mitjans de comunicació, en el món acadèmic i associatiu i, en definitiva, en el polític. I tots plegats van estar en la gènesi del moviment ecologista gironí.
El compromís i l’exigència d’aleshores es projecten ara cap en- davant. Hem d’abordar els reptes pendents en el local i en el global, i ho estem fent en el marc del debat del país que volem. Poso per exemple la recentment aprovada Llei del canvi climàtic a Catalunya, que té l’objectiu de facilitar la transició cap a un desenvolupament més baix en carboni que redundi en una societat menys vulnerable i, alhora, més avançada i respectuosa amb el planeta. Un cop més una iniciativa pionera a l’Estat espanyol i que encara compta amb pocs referents de lleis semblants en altres països del món.
A Catalunya, fa quaranta anys hi va haver una mobilització ciutadana que portà a salvar els volcans. S’hi va creure i es va assolir l’objectiu. Avui, quatre dècades després, cal continuar creient-hi perquè els reptes, a tots els nivells, són prou rellevants. Seguint la hipòtesi de Gaia, la humanitat hem de ser “remei” i no pas “xacra” en la perdurabilitat de l’organisme viu del nostre planeta.
És aquest món que volem, per la nostra generació i per les que han de venir.
Carles Puigdemont i Casamajó
President de la Generalitat de Catalunya
Aquest treball de recerca, absolutament necessari per a recuperar la memòria històrica de l'ecologisme, especialment a la Garrotxa, es llegeix com una novel·la d’intriga que documenta les accions dels ecologistes i dels científics que, junt amb altres entitats cíviques i polítiques, van aconseguir que la Generalitat declarés la zona com a Parc Natural i que avui és un dels ecosistemes més singulars i més visitats de Catalunya, a més d'un incentiu econòmic per al futur de la Garrotxa.
En el llibre, el cofundador d'Alternativa Verda recorda l'ocupació del Croscat el 2 d'octubre de 1977 com un dels moments més importants d'un dels primers conflictes mediàtics de la democràcia actual i que va ser en la base del naixement del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i la salvació dels volcans
A la llista Junts per Catalunya
El pròleg del llibre Salvem els nostres volcans el signa el president de Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, actualment a l'exili. Precisament, Vilanova –junt amb els històrics de l'ecologisme Pep Puig i Xavier Garcia– és present a la llista del president, Junts per Catalunya. Segons Vilanova, "el president Puigdemont durant el anys que exercia de periodista va ser solidari amb els grups ecologistes que defensaven el territori, especialment a les comarques gironines.
Amb la presència a la llista del president, Vilanova, Puig i Garcia volen "denunciar el risc de l'entrada dels partits constitucionalistes en el Govern de la Generalitat pels efectes que comportaria sobre la gestió dels recursos naturals, l'equilibri ecològic i la qualitat de vida de la població: augment de l´especulació urbanística; autorització del fracking; degradació dels espais naturals protegits i dels Parcs Naturals; autorizació d'agrotòxics com el glifosat; increment fins a 60 anys del període de vida dels tres reactors nuclears; regressió de les mesures per lluitar contra el canvi climàtic; aturar el progrés de les energies renovables...".
Si els resultats electorals del 21-D comporten una victòria de la llista de Junts per Catalunya i Alternativa Verda obté per primera vegada una representació parlamentària Vilanova afirma que es comprometem a defensar la Llei sobre del canvi climàtic, el Pacte nacional per a la transició energètica i concertar un model energètic 100% renovable.
El "Pròleg" del president
EcoDiari us ofereix en exclusiva el "Pròleg" escrit pel president Carles Puigdemont.
Amb Salvem els nostres volcans Santiago Vilanova fa memòria històrica i, per tant, fa justícia i reconeixement a la mobilització cívica que va ser l’origen i va erigir els fonaments de la salvaguarda de la zona volcànica de la Garrotxa.
Quan algú pretén negar l’exercici democràtic al vot apel·lant només a “l’imperi de la Llei”, ha de ser conscient, per exemple, que quaranta anys enrere la Llei emparava l’espoli i la destrucció del que avui tots coincidim a considerar el nostre patrimoni natural, paisatge entranyable i, alhora, font de riquesa sostenible.
I aquella llei, és clar, fou canviada per adaptar-se als nous temps i a les necessitats humanes i naturals del moment. Vilanova ens explica amb tot detall com la pressió popular feu possible el posicionament del Govern i del conjunt del Parlament de Catalunya d’aleshores per aconseguir el canvi legislatiu. Com aquella mobilització d’ordre cívic, transversal, catalanista i ambientalista, va tenir també els seus herois, els seus protagonistes i els seus facilitadors. M’honora, per tant, com a gironí i per la meva trajectòria professional, que un d’aquests dinamitzadors fos un periodista, Santiago Vilanova, vinculat aleshores a El Correo Catalán i al Diario de Barcelona.
Avui en dia es parla sovint de compromís, d’ètica i de responsabilitat social com un corrent d’opinió transversal que abraça el conjunt de la societat. Aquests termes potser no estaven tan en voga als anys 70, però sí que va existir convicció i compromís en la de- fensa de l’espai natural en els mitjans de comunicació, en el món acadèmic i associatiu i, en definitiva, en el polític. I tots plegats van estar en la gènesi del moviment ecologista gironí.
El compromís i l’exigència d’aleshores es projecten ara cap en- davant. Hem d’abordar els reptes pendents en el local i en el global, i ho estem fent en el marc del debat del país que volem. Poso per exemple la recentment aprovada Llei del canvi climàtic a Catalunya, que té l’objectiu de facilitar la transició cap a un desenvolupament més baix en carboni que redundi en una societat menys vulnerable i, alhora, més avançada i respectuosa amb el planeta. Un cop més una iniciativa pionera a l’Estat espanyol i que encara compta amb pocs referents de lleis semblants en altres països del món.
És aquest món que volem, per la nostra generació i per les que han de venir.
Carles Puigdemont i Casamajó
President de la Generalitat de Catalunya