05
de desembre
del
2017
Actualitzat
el
07
de desembre
a les
17:51h
La Càtedra Ferrater Mora –dedicada a recuperar i difondre el pensament dels principals pensadors catalans del segle XX ja desapareguts–, amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Olot, organitza el Simposi Trias sobre Josep Maria Capdevila (Olot,1892-Banyoles,1972), fundador de la Societat Catalana de Filosofia, periodista, crític literari i un dels inspiradors de la ideologia democristiana a Catalunya. La intenció del Simposi és fer un examen crític, seriós, actualitzat i gens partidista de la importància del personatge i de la rellevància de l’obra que ens va llegar.
El simposi tindrà lloc a la ciutat d’Olot els dies 13 i 14 de desembre d’enguany (Arxiu Comarcal de la Garrotxa, plaça del Roser, 1) i hi prendran part alguns dels especialistes més reputats en l’obra de Josep Maria Capdevila, com Fonxo Blanch, Joan Carreres, Jordi Castellet, Joan Cortada, Joan Cuscó, Jordi Jiménez Guirao, Abel Miró, Josep Murgades, Hilari Raguer i Fèlix Villagrasa.
Des de fa anys, la Càtedra Ferrater Mora participa en una recerca de gran abast sobre la filosofia a Catalunya que recupera i difon el pensament dels principals pensadors catalans moderns ja desapareguts i n'examina la importància, la influència i la vigència. Fins ara han organitzat simposis sobre Josep Ferrater Mora (2002), Eusebi Colomer (2003), Ramon Turró (2004), Joaquim Xirau (2006), Eduard Nicol (2007), Eugeni d’Ors (2008), Joan Maragall (2010), Salvador Dalí (2012), Francesc Pujols (2012), Josep Maria Corredor (2013), Joan Crexells (2013), Francesc Mirabent (2014), Raimon Panikkar (2015), Francesc Xavier Llorens i Barba (2015) i Jaume Balmes (2016).
Properament sortiran publicats els llibres sobre Panikkar, Mirabent i Llorens i Barba dins la col·lecció pròpia Noms de la Filosofia Catalana.
L’entrada al simposi és lliure i gratuïta, tot i que us agrairan que els confirmeu l’assistència a [email protected].
Josep Maria Capdevila i Balanzó (Olot, Garrotxa, 1892 — Banyoles, Pla de l'Estany, 1972). Llicenciat en dret, passà pels Estudis Universitaris Catalans. El 1919 fou nomenat, amb Joan Crexells, assistent del seminari de filosofia d’Eugeni d’Ors i fou un dels fundadors de la Societat Catalana de Filosofia (1923). Dirigí la revista “La Paraula Cristiana”, iniciada per Carles Cardó (1925). El 1929 fundà el diari catòlic “El Matí” i en fou director fins el 1934, any en què fundà amb Joan Rebull i Ignasi Mallol el Taller-Escola d’Art de Tarragona. Exiliat el 1939, fou professor de literatura i filosofia a la Universitat de Popayán (Colòmbia), i després al Liceo Benalcázar de Cali. Visqué, des del 1965, a Banyoles. D’una formació profunda com a filòsof, seguí amb llibertat les tendències tomistes modernes i estudià Llull i Eiximenis. Excel·lí com a crític literari, sobretot de poesia, i publicà: Poetes i crítics (1925), Les cent millors poesies de la llengua catalana (1925), Amics i terra amiga (1932), En el llindar de la filosofia (1960), Eugeni d’Ors, etapa barcelonina (1965), Estudis i lectures (1965), Del retorn a casa (1971), i d’altres obres, assaigs i articles sobre filosofia, sociologia i literatura. D’un estil elegant i diàfan, influí molt en el moviment de renovació cristiana. (Font: Enciclopèdia Catalana)
El simposi tindrà lloc a la ciutat d’Olot els dies 13 i 14 de desembre d’enguany (Arxiu Comarcal de la Garrotxa, plaça del Roser, 1) i hi prendran part alguns dels especialistes més reputats en l’obra de Josep Maria Capdevila, com Fonxo Blanch, Joan Carreres, Jordi Castellet, Joan Cortada, Joan Cuscó, Jordi Jiménez Guirao, Abel Miró, Josep Murgades, Hilari Raguer i Fèlix Villagrasa.
El simposi se centrarà en la figura de l’as- sagista, crític literari i periodista olotí Josep M. Capdevila i Balanzó.
Des de fa anys, la Càtedra Ferrater Mora participa en una recerca de gran abast sobre la filosofia a Catalunya que recupera i difon el pensament dels principals pensadors catalans moderns ja desapareguts i n'examina la importància, la influència i la vigència. Fins ara han organitzat simposis sobre Josep Ferrater Mora (2002), Eusebi Colomer (2003), Ramon Turró (2004), Joaquim Xirau (2006), Eduard Nicol (2007), Eugeni d’Ors (2008), Joan Maragall (2010), Salvador Dalí (2012), Francesc Pujols (2012), Josep Maria Corredor (2013), Joan Crexells (2013), Francesc Mirabent (2014), Raimon Panikkar (2015), Francesc Xavier Llorens i Barba (2015) i Jaume Balmes (2016).
Properament sortiran publicats els llibres sobre Panikkar, Mirabent i Llorens i Barba dins la col·lecció pròpia Noms de la Filosofia Catalana.
L’entrada al simposi és lliure i gratuïta, tot i que us agrairan que els confirmeu l’assistència a [email protected].
Josep Maria Capdevila i Balanzó (Olot, Garrotxa, 1892 — Banyoles, Pla de l'Estany, 1972). Llicenciat en dret, passà pels Estudis Universitaris Catalans. El 1919 fou nomenat, amb Joan Crexells, assistent del seminari de filosofia d’Eugeni d’Ors i fou un dels fundadors de la Societat Catalana de Filosofia (1923). Dirigí la revista “La Paraula Cristiana”, iniciada per Carles Cardó (1925). El 1929 fundà el diari catòlic “El Matí” i en fou director fins el 1934, any en què fundà amb Joan Rebull i Ignasi Mallol el Taller-Escola d’Art de Tarragona. Exiliat el 1939, fou professor de literatura i filosofia a la Universitat de Popayán (Colòmbia), i després al Liceo Benalcázar de Cali. Visqué, des del 1965, a Banyoles. D’una formació profunda com a filòsof, seguí amb llibertat les tendències tomistes modernes i estudià Llull i Eiximenis. Excel·lí com a crític literari, sobretot de poesia, i publicà: Poetes i crítics (1925), Les cent millors poesies de la llengua catalana (1925), Amics i terra amiga (1932), En el llindar de la filosofia (1960), Eugeni d’Ors, etapa barcelonina (1965), Estudis i lectures (1965), Del retorn a casa (1971), i d’altres obres, assaigs i articles sobre filosofia, sociologia i literatura. D’un estil elegant i diàfan, influí molt en el moviment de renovació cristiana. (Font: Enciclopèdia Catalana)