Maria Àngels Feliu Bassols té avui 59 anys. Vint-i-cinc anys enrere, tal dia com avui, 20 de novembre, de 1992, quan encara se sentien els ecos dels Jocs Olímpics celebrats a Catalunya aquell estiu, la van raptar, la van ficar dins el maleter d'un cotxe i després de donar uns quants tombs durant més de 4 hores la van deixar dins un catau situat a l'interior d'una casa a Sant Pere de Torelló, sense llum, sense la possibilitat d'estar-hi dempeus o ajaguda, unes condicions inhumanes que es van allargar 492 penosos dies.
La Feliu –la farmacèutica d'Olot filla de l'industrial Tomàs Feliu de Cendra i mare de tres fills– va haver d'escoltar a la ràdio durant el seu captiveri que es va processar dues persones per haver-la matada i que l'havien declarada legalment com a morta.
Condemnat a 22 anys i 4 mesos de presó. Era policia municipal d'Olot, en comissió de serveis com a cap de la policia de Torelló. La seva confessió va dur a la detenció dels altres particioats i a l'esclariment dels fets.
— Ramon Ullastre.
Condemnat a 22 anys i 4 mesos de presó. Home violent –conegut dels mitjans de comunicació vigatans, que va amenaçar més d'un cop–, era guàrdia forestal i va ser qui va tenir amagada la farmacèutica en un cau fet expressament a casa seva, a Sant Pere de Torelló.
— Montserrat Teixidor.
Condemnada a 18 anys de presó, dona de Ramon Ullastre, al qual va ajudar durant el període de captiveri de la farmacèutica.
— José Luis Paz.
Condemnat a 14 anys de presó. Implicat en el segrest de rebot, quan li va oferir de col·laborar-hit el seu amic José Zambrano, policia d'Olot, implicat que va morir durant el procés.
— Sebastià Comas.
Condemnat a 17 anys de presó. Es feia dir Iñaki i va ser el carceller de la Feliu i qui la va acabar alliberant el diumenge de Rams de 1994. També va col·laborar de rebot, ja que Juan Manuel Pérez Funes no va voler materialitzar el segrest en un primer intent frustrat per a capturar la farmacèutica.
— Joan Casals
Absolt. Detingut el 30 d'octubre de 1993 va estar a la presó més de mig any després que l'acusés falsament Francisco Evangelista, que va assegurar que Maria Àngels Feliu era morta.
— Francesc Xavier Bassa
Absolt. També va ser detingut el mateix dia que Casals. Evangelista l'havia acusat falsament de ser un dels segrestadors.
— Juan Manuel Pérez
Absolt. Va participar en les tasques preparatòries per organitzar un segrest, però al darrer moment es va fer enrere i no va tornar a tcontactar amb cap dels implicats.
El cas de la farmacèutica d’Olot va marcar la crònica negra dels anys noranta, per bé que no va patir l'acarnissament d'altres casos, com per exemple el de les noies d'Alcàsser, que va ser l'inici de l'anomenada "televisio escombraries", especialment practicat pels mitjans audiovisuals privats.
per