Es presenta «La meva història de la guerra, a Olot», de Maria del Tura Roura

Divendres, 17 de novembre, a les set de la tarda, a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa

L'Arxiu Comarcal de la Garrotxa, a Olot, acollirà la presentació retrospectiva d'aquest volum sobre la Guerra Civil.
L'Arxiu Comarcal de la Garrotxa, a Olot, acollirà la presentació retrospectiva d'aquest volum sobre la Guerra Civil. | @acgarrotxa.
Redacció
15 de novembre del 2017
Actualitzat a les 9:55h
Aquest divendres, a les set de la tarda, a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa (plaça del Puig del Roser, 1), tindrà lloc la presentació del llibre La meva història de la guerra, a Olot, de Maria del Tura Roura i Castanyer.

L’obra, que va ser publicada per primera vegada l’any 1986 per l’editor olotí Joan Casulà, és el dotzè volum de la Nova Biblioteca Olotina, la col·lecció de biografies i memòries que editen l’Institut Municipal de Cultura d’Olot i la Diputació de Girona.
 

Maria del Tura Roura. Foto: @acgarrotxa

La meva història de la guerra, a Olot narra en primera persona els fets viscuts per l’autora durant la Guerra Civil, que va esclatar quan ella tenia disset anys. Maria del Tura Roura hi rememora, entre altres episodis, la crema del convent dels caputxins, la fugida dels frares i l’acolliment que van tenir en cases particulars, els registres domiciliaris, el culte clandestí, la participació en una xarxa que facilitava l’accés a França de persones que fugien de la Catalunya republicana, la detenció en mans del SIM, l’estada a la presó de Girona, el desterrament i la fi de la guerra.

Maria del Tura Roura i Castanyer va néixer a Olot, l’any 1919, en una família de dretes d’origen carlí. El seu pare, l’advocat Joan Roura Casabosch va ser alcalde i jutge municipal d’Olot. L’any 1959 va guanyar el premi del Patronat d’Estudis Històrics Olotins amb el treball La meva història de la guerra, a Olot, que duia com a lema “Per Déu i per la Pàtria donaria la vida”. Casada amb l’escriptor olotí Ramon Grabolosa, va anar modulant progressivament la seva ideologia cap a una posició política propera a Unió Democràtica de Catalunya. Va morir a Olot l’any 2010.

En l’acte hi intervindran Antoni Mayans, director de la col·lecció; Jordi Castanyer, monjo de Montserrat i cosí de l’autora, i Ignasi Grabolosa, fill de l’autora.
 
Arxivat a