VÍDEOS La «insurrecció de la dignitat» a Olot aplega la Garrotxa contra la repressió

Mai no s'havia vist una mobilització de les característiques que s'ha viscut avui a la comarca de la Garrotxa. Ni els més vells lluitadors, bregats en mil batalles en les mobilitzacions durant els anys més foscos de la dictadura franquista no podien recordar un aixecament popular com el d'avui: "Això és la insurrecció de la dignitat", ha dit un d'aquests homes, que ha volgut restar en l'anonimat, com tants d'altres avui, que no han volgut destacar pel seu nom o càrrec. Una mobilització, a més, que no ha produït cap mena d'incident, ni a primeres hores del matí –quan s'ha tallat les principals vies de comunicació en ambdós sentits de la marxa (C37, C63 A26, C152) fins a les tres de la tarda–, ni durant l'acció dels piquets informatius –que han fet tancar les grans superfícies comercials–, ni, encara menys, durant les manifestacions de la tarda.

Tots els esforços esmerçats pels organitzadors, la Taula per la Democràcia, han ultrapassat qualsevol previsió, tal com s'ha vist ja en la culminació de la concentració iniciada a les cinc de la tarda a la plaça Major d'Olot, que s'ha desplaçat lentament però amb empenta fins davant de l'Ajuntament, on a les sis s'ha iniciat els parlaments de rebuig a la repressió de l'Estat espanyol.

De primer, diverses columnes de gent arribada dels barris d'Olot i de poblacions d'arreu de la comarca, han confluït a la plaça Major, com podem veure en aquest vídeo.

La plaça Major d'Olot es comença a omplir de gent vinguda d'arreu de la Garrotxa per anar a la concentració davant l'Ajuntament. pic.twitter.com/Mdbwsa4pU1

— NacióGarrotxa (@NacioGarrotxa) 3 d’octubre de 2017

Des de la plaça Major, cap a dos quarts de sis, s'ha iniciat una lenta marxa pels estrets carrers de la ciutat –havent de fer una mica de volta a causa de les obres al Firalet– fins que, de mica en mica, s'ha omplert tot l'espai disponible.

A Olot l'han fet molt grossa amb la concentració davant de l'Ajuntament, la més gran mai vista, amb gent encara arribant-hi #VagaNDpic.twitter.com/K0IugBD3va

— NacióGarrotxa (@NacioGarrotxa) 3 d’octubre de 2017

Durant l'acte central davant l'Ajuntament d'Olot, s'han anat succeint parlaments de gents i grups de tota mena: des de poetes a terapeutes, des de grups de dones a ADF, siks, estudiants, organitzacions polítiques…, fins que els concentrats, a l'hora que els tocava parlar als bombers, els han aclamat tot cridant "Els bombers sempre seran nostres".
 

Els bombers són aclamats a Olot per la multitud: "Els bombers seran sempre nostres!" #VagaNDpic.twitter.com/jwhl21Q6O4

— NacióGarrotxa (@NacioGarrotxa) 3 d’octubre de 2017

La intervenció de Josep Guix, del PSC –que cogoverna a l'Ajuntament–, novament –com va succeir el dilluns– no es va poder escoltar a causa de l'esbroncada, xiulets i crits de la gernació, que no perdonen a aquest partit la seva tebiesa davant dels fets tan greus succeïts aquests dies a Catalunya.

Famílies, senceres, gent gran, estudiants, professionals, alcaldes, grups polítics molt mobilitzats avui –especialment la CNT i la CUP–, han viscut una jornada memorable d'insurrecció pacífica, de reivindicació de la dignitat –"tant temps vexada" com s'ha escandit en uns versos–, d'esperança per la nova república que es diu que proclamarà ben aviat el Parlament de Catalunya.
 
Un parell d'anècdotes –potser no sobreres–, dóna idea no solament de la gran mobilització viscuda a la comarca sinó, també, del grau de solidaritat creat entre persones de tota classe i condició: durant el tall del túnels de Bracons, una empresa de menjar preparat de la comarca ha dut àpats als concentrats per a més de 50 persones de franc; altrament, els mossos presents en aquest indret han estat en tot moment amatents a les comunicacions dels organitzadors per manera d'evitar incidents i que tot fluís com el Fluvià, avui testimoni mut, impetuós a cops, del que s'ha viscut a la Garrotxa.

Però, si alguna imatge voldríem destacar és la d'unes joves que s'han presentat amb aquest cartell improvisat, però de lema contundent: "Que només els petons ens tapin la boca".