24
d'agost
del
2017
Actualitzat
a les
19:54h
Portada del darrer Foto: GECA.
El Grup Excursionista Cultural i Alpinista de Sant Esteve d'en Bas (GECA), es una entitat clàssica dins el món excursionista català. Fomenta, des de la Vall d'en Bas (Garrotxa) principalment l'excursionisme a diferents nivells d'edat: grans, joves i mainada.
Des de 1984 el GECA es una entitat molt implicada en la defensa i difusió de les nostres tradicions i de la nostra llengua. En aquest sentit, cal recordar que a Catalunya les entitats excursionistes i l'escoltisme van ser durant el franquisme els garants i impulsors dels valors culturals i polítics que ens havien estat arrabassats o eren silenciats.
El GECA és, també, una entitat que fomenta el respecte pel medi ambient i la preservació del medi natural. El seu àmbit d'actuació es en primer lloc local: Sant Esteve d'en Bas, per extensió la Vall d'en Bas, la comarca de la Garrotxa i, quan ha calgut, s'ha implicat en fets d'importància nacional.
Publica trimestralment des de fa 33 anys la revista Puigsacalm, que és alhora el seu butlletí social. La revista, que podeu consultar a Internet de franc, compta amb un consell de redacció a part de la pròpia junta del GECA, excepte en el seu cap de redacció, que ha de ser obligatòriament un membre d'aquesta junta i per damunt d'aquest, el president de l'entitat, actualment Sergi Plana i Planagumà.
En l'apartat de publicacions ha estat capaç de reeditar un llibret de temàtica excursionista de finals del XIX, En Jaume de Can Valent, història d'un guia, d'Artur Osona, que relata les peripècies de l'autor i d'un guia fill de Sant Esteve d'en Bas. Ha editat també el mapa Aiats-Puisacalm, E:15000.
La Lletissonada
El GECA organitza la coneguda marxa Lletissonada des de l'any 1980. La Lletissonada es remunta 38 anys enrere, quan un grup de joves inquiets d'en Bas van crear aquesta marxa popular per fer conèixer els racons de la Vall. El nom Lletissonada prové de la planta lletissó (o lletsó, Sonchus sp), una herba esprimatxada, lletosa i amb una flor petita de color groc.
Els avis expliquen que els seus avis i rebesavis els contaven que aquesta planta va colonitzar el campanar del poble i que per poder-la eradicar se'ls va acudir una idea genial: van col·locar una corda al voltant del coll d'un pobre burro a fi de pujar-lo al campanar amunt perquè se les mengés. Però, al cap de poca estona, els habitants d'en Bas es van trobar amb dos problemes: amb els lletissons invasors de la mateixa manera com els tenien i amb el burro escanyat. Heus aquí que aparegué de forma despectiva el mot lletissó per anomenar els habitants d'en Bas.
Tanmateix, actualment, ser un lletissó és un honor i qualsevol d'ells, si li'n dieu, us acollirà com si fóssiu un habitant més del poble: "Moltes gràcies lletissó!".