entrevista

Pere Gómez: «M’hauria agradat ser alcalde, però no puc anar contra els meus principis polítics»

El regidor d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament d’Olot deixarà el càrrec al proper ple municipal després de 10 anys al consistori | Docent, aficionat al bàsquet i a la literatura catalana, Gómez repassa en una entrevista a Nació Garrotxa la seva trajectòria política

per Pau Masó, 24 de maig de 2017 a les 21:00 |
Pere Gómez va tenir l'oportunitat de ser alcalde després de les eleccions del 2015 | Martí Albesa
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de maig de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquest dijous 25 de maig i després de 10 anys, Pere Gómez ha abandonat la butaca que ha ocupat com a regidor d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament d’Olot. Ha estat una decisió personal el que l’ha portat a renunciar al primer nivell de la política municipal per seguir amb la professió de docent a l’IES Bosc de la Coma d’Olot. Entre pupitres i pissarres Gómez recordarà una trajectòria que aquesta setmana abandona seguint una premissa: no mantenir-se en un càrrec. El polític republicà repassa a Nació Garrotxa tota una trajectòria vital al costat de la política.
 

Nascut a El Prat de Llobregat, Pere Gómez va arribar a Olot amb tan sols 25 anys després d’aprovar les oposicions com a professor. Va entrar a formar part de la formació republicana l’any 2005 i dos anys més tard accedia a l’Ajuntament a través de les eleccions del 2007. La segona cita electoral que va viure Gómez ja ho va fer com a portaveu i cap de llista d’ERC a Olot, va ser l’any 2011 i va mantenir els mateixos resultats. Gómez, però, tocaria sostre a les eleccions del 2015 presentant-se novament com a cap de llista i aconseguint 5 regidors republicans a l’Ajuntament d’Olot, un resultat que mai abans s’havia registrat.
 

Després de 28 anys de la seva arribada a Olot, Pere Gómez deixa la primera fila d'un dels àmbits que més l’han apropat a la ciutat, i enceta un futur diferent que li permetrà gaudir d’allò que més s’estima: ERC, les classes, la família i el bàsquet.
 

- Com han anat els dies posteriors a la renúncia?
- Estic sorprès de les mostres de comprensió de tanta gent que em diu que valora la meva feina i creu que 10 anys es mereixen una retirada digna. A algú li reca una mica perquè estem en un moment en alça, però és una decisió meditada i que té una certa lògica amb el que havia dit durant la campanya del 2015: que en política no estic per quedar-m’hi i per tant tres mandats són suficients.
 
- T’ha sorprès algun comentari dels últims dies?
- Més que sorprendre, et fa il·lusió que els adversaris polítics se t’acostin i et donin les gràcies per la feina feta. No he trobat paraules de rebuig i s’agraeix que la gent que saps que no és votant teu o persones d’altres formacions hagin tingut bones paraules, això reconforta.
 

Pere Gómez ha seguit els seus principis per prendre la decisió de deixar l'Ajuntament d'Olot. Foto: Martí Albesa


- Quan arriba la teva decisió?
- Ho preveig un cop s’avança en la proclamació de l’alcaldia i el pacte de convergència amb els socialistes (any 2015). Veig que el mandat serà molt plàcid per l’equip de govern amb majoria absoluta i que nosaltres encara que tinguem una representació important, poca cosa tindrem a dir. En aquell moment és quan em plantejo com han de ser els propers quatre anys. Per tant, ho decideixo a l’estiu del 2015 pensant que en un moment determinat s’ha de fer el relleu i que jo m’he d’apartar i donar suport des de la barrera perquè es visualitzi que el futur no és la meva imatge, sinó els nous regidors que han entrat.
 
- Per tant, el fet de no entrar a l’alcaldia o formar govern és el detonant de la teva decisió.
- Sí. Una altra cosa hauria estat que tinguéssim una responsabilitat de govern. Llavors tens una acció que has d’implementar i les coses, segurament, haurien anat diferent. Sense la visibilitat d’estar a govern, la feina que fem des de fora es veu molt menys. Segur que si haguéssim tingut l’alcaldia o un govern hauria acabat el mandat.
 
- A Olot, Esquerra està en el millor moment de la seva història amb 5 regidors dins l’Ajuntament. No t’enfada marxar ara?

- No n’havíem tingut mai tants, no havíem passat dels dos regidors des de l’any 1979. Ho deixo en el millor moment. M’hauria agradat ser alcalde, però el que no puc fer és anar contra els meus principis polítics. Entenc que hi hagi gent que s’ha de dedicar a la política, però, personalment, crec que un mateix no es pot perpetuar en un càrrec. Penso que quan un entra a la política porta molta empenta, però al llarg del temps acaba tenint unes inèrcies que necessiten l’entrada d’aire fresc perquè agafin un impuls, si no tot acaba repetint-se. En la política local, no som polítics que hàgim de fer política i prou, sinó que som gent que compaginem la nostra feina ordinària amb la dedicació de ser un càrrec electe.
 
- T’esperaves 10 anys a l’ajuntament?
- No! (entre riures) Quan vaig entrar l’any 2005 al partit, no pensava ni entrar a l’Ajuntament. M’hi posava per donar un cop de mà a Esquerra Republicana i, en l’àmbit local, vaig tenir l’opció de seguir criticant els que hi havia, o posar-m’hi i donar un cop de mà en la mesura que es pogués. Quan estàs dins la dinàmica, ja comences a fer-te la idea que ser regidor és una possibilitat i l’any 2007 vaig entrar a l’Ajuntament de forma inesperada, no m’havia pensat mai de la vida que podria ser regidor, ni alcalde, ni que m’hauria anat tant just poder governar la ciutat. Entenc la política local com una dedicació eventual i, per tant, no necessàriament s’hi ha de posar gent que des de sempre hagi pensat que ha de ser regidor. En el meu cas, quan m’hi vaig posar, feia mig any que havia presentat la tesi doctoral, també feia d’entrenador de bàsquet i volia dedicar-me a allò que realment m’agradava, que era fer de professor. En el meu cas, la política ha estat sobrevinguda, però un cop vaig ser a dins vaig veure que és necessari que la gent s’hi dediqui; m’he fet un fart de dir moltes vegades que les persones han de participar i col·laborar; la política l’hem de fer entre tots.
 

Gómez va entrar a ERC Olot l'any 2005. Foto: Martí Albesa


- Com ha canviat Pere Gómez abans i després d’entrar a la política?
- Bàsicament han passat 12 anys, m’he fet més vell! No sé si és només una qüestió de maduresa, potser sense haver estat regidor hauria arribat a les mateixes conclusions. Mirant com han anat, m’ha permès tenir més criteri, més elements de judici i, sobretot, entendre millor els posicionaments dels altres. Segurament, els 10 anys a l’Ajuntament m’han permès no veure les coses només des del meu punt de vista, sinó adonar-me que altres poden opinar completament diferent. Sobretot, des que vaig començar fins ara, he refermat la idea d’entendre posicions polítiques, encara que no les comparteixis.
 
- Com definiries la política local?
- Tant de bo el funcionament de tots els àmbits polítics fos com el de l’Ajuntament d’Olot. La veritat és que m’he trobat molta gent que em sembla que és honesta, que intenta fer les coses tan bé com pot. Malgrat tot, el tracte és positiu, cortès i agradable, i malament rai si els polítics ens dediquem a tirar els plats pel cap constantment. Evidentment que has de defensar amb fermesa les teves posicions i hi ha moments que t’has d’enfrontar, però sense perdre les maneres ni el bon tracte. A mi em sembla que Olot és bastant modèlic, sempre hi ha aquell moment de més tensió, però tant de bo segueixi sent així. A vegades et comenten coses d’altres plens que no sé com s’aguanten. Al cap i a la fi, estem aquí per un benefici col·lectiu.
 
- Has notat que ha canviat la política?
- He notat una certa distància en l’enfocament del conjunt de la societat en vers als polítics i regidors. Precisament això em reca, perquè em vaig posar a la política per tot el contrari. Quan venen eleccions municipals, per exemple, sempre em poso les mans al cap amb el nivell de participació. Estem a un 53%, un nivell de participació baixíssim i no millora. Segurament és culpa dels polítics que no sabem acostar-nos al conjunt o fer que la gent entengui que la nostra feia és interessant.
 
- Ens situem a la nit d’eleccions de l’any 2015, els millors resultats d’ERC a l’Ajuntament d’Olot, però el que venia després seria encara més interessant...

- Va ser un moment interessant però tens. L’escenari en què ens vam trobar, jo personalment, no l’havia valorat prèviament. Ens vam quedar amb quatre partits d’esquerres que fèiem majoria absoluta al consistori. Però ens havíem de posar d’acord. Crec que a tots plegats ens va agafar per sorpresa i ens faltava maduresa per aconseguir fer un pacte de col·lisió entre formacions molt diferents encara que fóssim totes d’esquerres. Nosaltres vam defensar que el govern havia de ser sòlid i, per tant, o sumàvem 11 regidors o no faríem un govern d’esquerres encapçalat per mi; també hi havia la possibilitat de sumar 9 i que una de les formacions m’investís sense entrar a govern. Però clar, un govern amb minoria que depengués dels vots de dues formacions segurament ens hauria generat unes dinàmiques molt poc sòlides i hauria estat un govern fàcilment substituïble. Volíem que la ciutat funcionés i tenir un govern inestable és el pitjor per implantar projectes a la ciutat.
 
- Vist amb distància, és una espina?
- No. Però arribar a ser el primer alcalde republicà de la ciutat d’Olot després de l’època franquista, clar que m’hauria agradat. No és una espina clavada perquè tot el grup municipal estem segur, avui dia, que vam fer el que havíem de fer.
 
- Què li ha faltat però a ERC per arribar a governar la ciutat?
- És complicat. Li falta una mica de temps per fer el salt. Crec que a les properes eleccions estarem en condicions de lluitar de tu a tu amb qui sigui. Tindrem un projecte per liderar la ciutat.
 

Gómez seguirà dins el partit però lluny de la primera línia de foc Foto: Martí Albesa


- No pesen els anys? S’ha acostumat massa ERC a ser l’oposició?
La posició que tenim ara no l’hem tinguda mai i ens permet fer l’impuls definitiu a les pròximes eleccions. Intentaré ajudar tant com pugui als meus companys perquè ERC sigui el partit que lideri la ciutat. L’objectiu no és quedar-nos a l’oposició sinó ser al govern.
 
- Desgasta, però, estar a l’oposició?
- Sí. Hi ha hagut regidors a l’Ajuntament que hi han estat més temps que jo, però en algun moment han passat per govern. Això és diferent, perquè com a mínim el treball que fas i les decisions que prens acaben tenint un resultat. Quan estàs a l’oposició acabes fent de control, de supervisió, d’ajuda... llavors, és molt més ingrat. Hi ha hagut pocs regidors que sense passar per un govern hagin aguantat 10 anys al consistori.
 
- Què s’emporta Pere Gòmez dels 10 anys a l’Ajuntament?
- Sobretot la satisfacció de la feina feta. M’emporto que ho he fet tan bé com he pogut i, llavors, miro de quedar-me amb les coses positives. Em quedo, per exemple, amb la feina que es va fer per aconseguir retirar els símbols franquistes de la ciutat o amb el nou pavelló d’esports que es va tirar endavant amb el suport i ajuda del nostre partit. Em quedo amb coses que s’han anat fent i he pogut anar-les treballant i, encara que hagi estat a l’oposició, hi hem incidit.
 
- A Olot t’has sentit assenyalat per ser polític?
- No directament. En el meu dia a dia no m’ha afectat gens, no m’ha perjudicat ni m’ha beneficiat absolutament per res. En la meva feina diària separo absolutament el que és la meva tasca política de la meva tasca docent, llavors també hi ha una part important del dia on la separació és absoluta. Crec que també depèn de com és un mateix, si vas pel món dient que ets regidor, doncs la gent dirà: “Ei! Que ve el regidor”.
 
- A partir d’ara, 100% professor?
- Per fer de regidor he hagut de deixar coses i ara en podré recuperar alguna. Faré jornada completa a l’institut i, si puc, reprendré alguna col·laboració amb el bàsquet, a més de continuar amb el meu "hobbie" dels estudis literaris i, sobretot, sense deixar de banda la meva parella que també li he d’estar agraït.
 
- Podem veure un Pere Gómez entrenant una altra vegada?
- És possible. He seguit connectat amb el bàsquet, sempre que he pogut he passat pel Pavelló i tinc els amics de sempre, per tant, d’alguna manera, el bàsquet forma part del meu ADN.
 

Pere Góme va arribar a Olot amb només 25 anys Foto: Martí Albesa


- Hi ha vasos comunicants entre ser polític i ser professor?
- La separació és absoluta. Has de tenir clar quan fas de mestre i deixar de banda la política. Però vulguis o no, fer de professor ajuda a transmetre a un ple municipal, per exemple, allò que vols dir. Et permet tenir més facilitat de paraula o trobar la frase.
 
- Mai has hagut de fer de professor a l’Ajuntament d’Olot, no?
- (riu) Alguna vegada els hi he llegit algun poema i m’han demanat dubtes sobre com s’escrivia alguna paraula. De fet, molts regidors i treballadors del consistori han estat alumnes meus, per tant, a vegades m’ha semblat que estic a classe.
 
- Alguna espina clavada en tots aquests anys?
- La idea de convertir l’esport en un element nuclear per a la ciutat. Seguiré treballant perquè Olot aprofiti el gran potencial que té relacionat amb l’esport, tant competitiu com de lleure i activitat social. Crec que Olot ha de ser un centre de referència esportiva i té el potencial per ser-ho. Trobo que des de l’Ajuntament no s’està apostant prou en la línia correcta, però com que tenim molt de potencial ho acabarem aconseguint i crec que a la república catalana Olot serà un referent de la pràctica esportiva.
 
- I com a ciutat, què serà Olot?
- El que vulguin els ciutadans. Plantejar-te el futur és complicat. Espero que sigui una ciutat referent en esport, amb un centre de tecnificació esportiva, referent en les noves energies, en el tractament del medi ambient i en la incorporació de les innovacions tecnològiques. És el repte que com a societat hem d’entomar i, si tots ho estem d’acord, el futur és nostre. 

 

Participació