S'impulsa un pla de millora en la detecció de la incontinència fecal a la Garrotxa

A través d’una jornada per a professionals s’iniciarà el projecte que busca perfeccionar la visibilitat i el tractament | La patologia és la segona causa d’internament de persones grans en residències

Hospital d'Olot i Comarcal de la Garrotxa.
Hospital d'Olot i Comarcal de la Garrotxa. | Martí Albesa
NacióGarrotxa
10 de maig del 2017
L’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa juntament amb l'Institut Català de la Salut i l'ASIA (Associació per a la Incontinència Anal) vol millorar la seva tasca en la incontinència fecal, una patologia que afecta fins a un 15% de la població del país i que és considerada la principal causa per a la necessitat de cuidadors i personal sanitari. El centre olotí vol millorar la visibilitat, el tractament i la derivació dels pacients que pateixen aquesta patologia.

Per posar fil a l’agulla, s’ha organitzat pel pròxim dijous 11 de maig a l’Hospital d’Olot una jornada per professionals del món sanitari que vol donar eines i pautes d’actuació. Hi participaran membres de l’atenció primària dels quatres centres garrotxins de Besalú, Olot, Sant Joan les Fonts i la Vall d’en Bas-Hostoles.
 
Un dels principals objectius del projecte de millora que s’impulsarà aquesta setmana és identificar aquelles persones que poden presentar símptomes d’incontinència fecal alhora que visiten un centre d’atenció primària. També es vol perfeccionar el tractament de la patologia assessorant els pacients amb dietes i consells pràctics. Els pacients que presentin una incontinència fecal de major grau, i que per tant no puguin ser tractats a l’atenció primària, es derivaran a la Unitat de Cirurgia Colorectal i de sòl pèlvic de l’Hospital d'Olot i Comarcal de la Garrotxa.
 
La incontinència fecal es considera el principal motiu per a la necessitat de cuidadors i és la segona causa d’internament de persones grans en residències. La malaltia empitjora la qualitat de vida dels pacients i provoca vergonya, ansietat, depressió, a més d’alterar els hàbits de vida dels pacients, fins a l’extrem de no sortir del domicili en algun cas. 
Arxivat a