1 de maig: els reptes de la crisi

Treballadors pobres, temporalitat i atur de llarga durada: la pitjor herència de la crisi

Els indicis de recuperació econòmica no s'ha traduït en una recuperació de la capacitat adquisitiva de la població | L'índex de pobresa s'enquista i els sindicats i el Tercer Sector reclamen mesures estructurals | El Govern reconeix que cal un nou model productiu però al·lega que no disposa dels instruments per canviar-lo

per Sara González / Jordi de Planell , 1 de maig de 2017 a les 17:32 |
Imatge de la manifestació de l'1 de maig del 2016 a Barcelona | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 de maig de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"El treball dignifica", deia el filòsof, intel·lectual i militant comunista Karl Marx. Però dignifica quan, tot i tenir una feina a jornada completa, no és possible cobrir les necessitats bàsiques? La consolidació de l'existència de treballadors pobres és una de les pitjors herències de la crisi econòmica i una de les denúncies que sindicats i societat civil faran aquest 1 de maig a la manifestació convocada sota el lema "Ocupació estable, salaris justos i més drets socials".

En els darrers mesos, tant des del Govern com des de l'executiu espanyol s'han sentit proclames anunciant que hi ha indicis evidents de recuperació econòmica. I el cert és que Catalunya ja té el PIB que tenia abans de la crisi, però aquest fet no ha repercutit en la butxaca dels ciutadans, que no han recuperat capacitat adquisitiva. Segons dades dels sindicats, en aquests moments a Catalunya hi ha 343.000 treballadors que són pobres malgrat tenir una feina. L'empitjorament de la qualitat del treball té un impacte directe en les condicions de vida de la població, on s'enquisten les problemàtiques per cobrir el pagament de la manutenció bàsica familiar. 


"És fantàstic que les xifres macroeconòmiques indiquin que estem creixent, però la clau perquè la gent del carrer ho percebi és que la qualitat de l'ocupació sigui bona i això no està passant", assegura el secretari de Treball, Estudis i Economia de CCOO, Ricard Bellera. Si bé és cert que s'està recuperant la creació de llocs de treball, al mateix temps s'aguditzen també problemàtiques com la temporalitat, la sinistralitat, l'escletxa salarial entre homes i dones o la desigualtat entre treballadors júniors i séniors. 

"Hem fet estructural un mal model productiu i un mercat laboral construït a base d'unes reformes laborals que s'han de derogar", afirma la vice-secretària general d'UGT, Laura Payal. La situació és alarmant tenint en compte que la taxa d'atur a Catalunya és del 15,2% i que hi ha 412.600 persones aturades que no reben cap tipus de prestació. 


Els baixos salaris i la temporalitat, enquistats

Els baixos salaris són ja un mal endèmic. La meitat de la població treballadora cobra menys de 21.000 bruts l'any, segons CCOO. "S'ha trencat el binomi que associava feina a autonomia i això ho hem de recuperar", adverteix Bellera. S'agreuja també el fenomen de la temporalitat. Actualment, un de cada cinc contractes en vigor són temporals. De fet, durant l'any passat el 87,4% dels nous contractes signats a Catalunya eren temporals. Els sindicats atribueixen aquesta proliferació dels contractes temporals al fet que, ara que s'albira la recuperació, les empreses volen "curar-se en salut i no estirar més el braç que la màniga".


A més dels contractes temporals, també es disparen els casos de treballadors a temps parcial. Segons les dades de l'Idescat del 2016, el 58'2% dels treballadors que treballen a temps parcial voldrien tenir un contracte a jornada completa. En els darrers dos anys, la xifra de treballadors que voldria ampliar la seva jornada laboral ha augmentat un 94%. "Aquesta és una realitat bàsicament femenina i les dones paguen un preu molt alt a nivell familiar per culpa d'aquesta precarietat", argumenta el secretari de Treball de CCOO.
 

La meitat dels treballadors catalans cobren menys de 21.000 euros anuals bruts. Foto: Adrià Costa


Augment de la sinistralitat i empitjorament de condicions

A la vegada, han augmentat la quantitat d'empreses que retallen la jornada en nòmina dels treballadors mentre que la resta d'hores les paguen en negre per estalviar-se la seguretat social. En paral·lel, els sindicats denuncien que hi ha una major precarització de la seguretat laboral perquè, amb la crisi, s'han reduït les inspeccions i ha augmentat la sinistralitat laboral. Segons dades d'UGT, des del 2013 (amb l'inici de la recuperació) els accidents s'han disparat un 21%: entre el 2012 i el 2016 es van produir 442 morts, 310 dels quals a la feina i, la resta, it itinere. "Cal que Inspecció de Treball actuï amb més contundència i que la gent entengui que s'ha de manifestar per aturar els abusos de la patronal i reivindicar els seus drets perquè, si no, no ho farà ningú", alerta Payal.

El fet que hi hagi tanta gent buscant feina ha incentivat que les empreses s'aprofitin de la vulnerabilitat dels treballadors i es prenguin llicències per exigir una disponibilitat total no recompensada. Des de guàrdies no remunerades a jornades fora de convenis. A tot plegat se li suma el fenomen de la sobrequalificació dels treballadors, és a dir, persones que desenvolupen una feina que està per sota de la seva formació és també preocupant. A Catalunya hi ha 462.000 persones en aquesta situació. 

Una pobresa i unes desigualtats enquistades i cada cop més invisibles

L'empitjorament de les condicions de treball i el fet que hagi augmentat la xifra d'aturats de llarga durada impacta directament en la situació econòmica de les famílies. "No només no s'ha reduït la pobresa, sinó que s'ha fet més invisible", alerta el president de la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, Oriol Illa. Ho atribueix al fet que en contextos de bonança econòmica es tendeix a "tolerar" un percentatge de pobresa, en aquest cas del 19% -vuit punts per sobre de la mitjana europea- i es perd la sensibilitat que sí que hi havia durant la crisi.

Només el 47% de les persones que actualment estan a l'atur reben algun tipus de prestació. En números absoluts, això implica que hi ha 412.600 persones sense feina que no cobren cap d'ajut i, com a conseqüència, 100.300 llars on no hi ha cap persona amb ingressos. Davant d'aquesta radiografia, Illa reivindica que cal afrontar solucions estructurals i cita com a una de les mesures clau la renda garantida de ciutadania que, gràcies a una iniciativa legislativa popular, el Govern preveu implementar a partir del setembre un cop concloguin les negociacions. El Tercer Sector també reclama noves polítiques d'habitatge que garanteixin lloguers accessibles i un creixement del parc d'habitatge social. 

El Govern reclama "instruments d'Estat" per canviar el model productiu

El secretari general de Treball, Afers Socials i Famílies, Josep Ginesta, reconeix una de les grans "assignatures" pendents del Govern és tenir instruments de redistribució de riquesa. Cal, al seu judici, un model productiu que sigui "corretja de transmissió per recuperar drets, garanties i salaris". Al·lega, però, que a hores d'ara la Generalitat no té els mecanismes per resoldre aquestes problemàtiques. "Sense instruments d'estat són difícils de resoldre", argumenta. 

Ginesta explica que des del Servei d'Ocupació de Catalunya estan impulsant actuacions que van en la línia de garantir l'orientació laboral per adaptar-se a la complexitat del món del treball en el segle XXI, la segmentació per col·lectius per oferir ajuts específics i la territorialització, ja que en funció d'on es visqui es pot tenir més dificultats per accedir al món laboral. Tot i això, relata que la baixa qualitat dels llocs de feina és un problema "estructural" que ha empitjorat per culpa de la reforma laboral aprovada pel govern de Mariano Rajoy i que afavoreix les subcontractacions i la temporalitat.

Ginesta reivindica que cal un canvi de model. "Espanya inverteix molt en prestacions i poc percentatge en polítiques actives d'ocupació. No s'està aprofitant la crisi per millorar-les", lamenta. "Les eines per canviar-ho estan en espais on no tenim competències", insisteix. Per això considera que és una "paradoxa" que hi hagi partits que presenten al Parlament mocions on reivindiquen que Catalunya pugui regular més drets laborals però, en canvi, no donen suport a una major sobirania nacional.

 

Participació