03
d'abril
del
2017
Actualitzat
a les
16:49h
Fa poc més d’una setmana l’Ajuntament de Castellfollit denunciava el mal estat de la cinglera on es troba situat el poble després d’un important despreniment de 70 tones de pedra basàltica. Es tractava d’una de les esllavissades més importants dels últims anys i el consistori va alertar que eren necessàries “mesures d’urgència”.
Llorenç Planagumà, geòleg garrotxí, ha explicat a NacióGarrotxa les causes del desgast de la cinglera i com actuar-hi. Planagumà assegura que la cinglera de Castellfollit no desapareixerà d’avui per demà: “Parlem de desenes de milers d’anys. Ens referim a edats geològiques que no són els mateix que les edats humanes”.
La principal causa de la degradació de la cinglera basàltica de Castellfollit de la Roca no és només una, sinó que són tres: “Penso que la combinació de l’aigua que es gela a l’interior de la roca, més la pròpia organització de la colada amb columnes, i el factor dels rius erosionadors de la part inferior, són les tres causes que generen els despreniments”. Planagumà assegura que l’aigua que s’introdueix dins la roca prové d’aqüífers propers a la cinglera.
L’Ajuntament de Castellfollit també va fer èmfasis en la necessitat d’una neteja completa de la vegetació que es troba al voltant i enganxada a la pròpia cinglera. Respecta aquesta proposta, Planagumà creu que és una bona actuació ja que “davant el dubte sempre cal netejar”. “La vegetació pot ajudar o empitjorar. Per exemple, si es deixa créixer les arrels poden introduir-se a la roca i el pes de l’arbre pot desencadenar despreniments. Però, algunes vegades, les mateixes arrels han servit per subjectar la pedra”, explica el geòleg.
La solució: mitigar
Buscar una solució que perduri és una missió impossible. Planagumà creu que el “risc zero no existeix” però si que es pot mitigar els efectes de la vegetació o l’aigua netejant les arrels o evitant les filtracions entre la roca. “La cinglera acabarà desapareixent perquè la terra està viva a nivell geològic. Hem de ser conscients que hi ha molt poques zones sense un risc geològic proper”, recorda Planagumà.
Preguntat sobre si les notícies poden ajudar o alarmar als veïns, Planagumà creu que “el pitjor és no informar”. Segons el geòleg expert en riscos, la sensibilització és importantíssima: “Percebre el risc és molt important perquè sinó la gent després s’imagina qualsevol cosa”. El geòleg proposa xerrades a escoles i associacions de Castellfollit per millorar aquest aspecte entre la població.
“El risc no és competència del Parc Natural”
Les demandes del consistori del poble també assenyalaven el Parc Natural de la Garrotxa com un actor important en el desenvolupament de les mesures per frenar la degradació. Llorenç Planagumà, com a col·laborador del Parc, explica que l’entitat està fent “tot el possible i més”. Segons el geòleg, l’època actual obliga a reduir els recursos econòmics i, amb temes de riscos geològics, la reducció encara s’accentua més: “Des de la Generalitat i les administracions s’haurien de dedicar més recursos a aquests àmbits. Crec que el risc no és competència del Parc Natural”, afirma Planagumà.
Llorenç Planagumà, geòleg garrotxí, ha explicat a NacióGarrotxa les causes del desgast de la cinglera i com actuar-hi. Planagumà assegura que la cinglera de Castellfollit no desapareixerà d’avui per demà: “Parlem de desenes de milers d’anys. Ens referim a edats geològiques que no són els mateix que les edats humanes”.
La principal causa de la degradació de la cinglera basàltica de Castellfollit de la Roca no és només una, sinó que són tres: “Penso que la combinació de l’aigua que es gela a l’interior de la roca, més la pròpia organització de la colada amb columnes, i el factor dels rius erosionadors de la part inferior, són les tres causes que generen els despreniments”. Planagumà assegura que l’aigua que s’introdueix dins la roca prové d’aqüífers propers a la cinglera.
El geòleg olotí Llorenç Planaguma. Foto: riudaurajunt.cat.
L’Ajuntament de Castellfollit també va fer èmfasis en la necessitat d’una neteja completa de la vegetació que es troba al voltant i enganxada a la pròpia cinglera. Respecta aquesta proposta, Planagumà creu que és una bona actuació ja que “davant el dubte sempre cal netejar”. “La vegetació pot ajudar o empitjorar. Per exemple, si es deixa créixer les arrels poden introduir-se a la roca i el pes de l’arbre pot desencadenar despreniments. Però, algunes vegades, les mateixes arrels han servit per subjectar la pedra”, explica el geòleg.
La solució: mitigar
Buscar una solució que perduri és una missió impossible. Planagumà creu que el “risc zero no existeix” però si que es pot mitigar els efectes de la vegetació o l’aigua netejant les arrels o evitant les filtracions entre la roca. “La cinglera acabarà desapareixent perquè la terra està viva a nivell geològic. Hem de ser conscients que hi ha molt poques zones sense un risc geològic proper”, recorda Planagumà.
Alguns dels habitatges més propers a la cinglera
Preguntat sobre si les notícies poden ajudar o alarmar als veïns, Planagumà creu que “el pitjor és no informar”. Segons el geòleg expert en riscos, la sensibilització és importantíssima: “Percebre el risc és molt important perquè sinó la gent després s’imagina qualsevol cosa”. El geòleg proposa xerrades a escoles i associacions de Castellfollit per millorar aquest aspecte entre la població.
“El risc no és competència del Parc Natural”
Les demandes del consistori del poble també assenyalaven el Parc Natural de la Garrotxa com un actor important en el desenvolupament de les mesures per frenar la degradació. Llorenç Planagumà, com a col·laborador del Parc, explica que l’entitat està fent “tot el possible i més”. Segons el geòleg, l’època actual obliga a reduir els recursos econòmics i, amb temes de riscos geològics, la reducció encara s’accentua més: “Des de la Generalitat i les administracions s’haurien de dedicar més recursos a aquests àmbits. Crec que el risc no és competència del Parc Natural”, afirma Planagumà.