El prestigiós guardó Pritzker no premia l'arquitectura bioclimàtica

Els arquitectes Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, els membres de l’estudi RCR Arquitectes d’Olot (Garrotxa), han guanyat el 39è premi Pritzker d’arquitectura, considerat el principal guardó mundial en aquesta disciplina. És la primera vegada que l’obté un estudi català.

El magnat Tom Pritzker, president de la Fondation Hyatt de Chicago, que gestiona una cadena d’hotels de luxe, és un empresari ben relacionat amb els negocis de Donald Trump, i atorga aquest guardó anual dotat de 100.000 dòlars (95.000 euros).
 
El jurat, presidit per l’arquitecte australià Glenn Murcutt, va apreciar en RCR el seu «compromís amb el lloc i la seva narrativa» i com la seva obra «harmonitza la materialitat amb la transparència, l’exterior i l’interior» per aconseguir «una arquitectura emotiva i experimental».
 Les primeres declaracions dels tres arquitectes premiats han girat sobre ideals del pensament ecologista com «pensar globalment i actuar localment», «menys és més» i l'«arrelament a la terra» com a forma d’inspiració creativa.
 
La notícia ha tingut un gran impacte a la Garrotxa, on els premiats van obrir un petit despatx  el 1988, i en els mitjans de comunicació catalans i internacionals. Ecodiari ha volgut copsar l’opinió de l’ecologisme gironí sobre el premi en la persona de Santiago Vilanova, president de l’associació Una Sola Terra, que s’ha destacat en las darreres dècades per impulsar i divulgar l’arquitectura bioclimàtica mitjançant arquitectes vinculats a l'entitat, com Felip-Pich Aguilera i Teresa Batlle, de Pich-Aguilera arquitectes.

El premi Pritzker no valora l'arquitectura bioclimàtica
 
«Felicito l’equip RCR per seu compromís amb la relació arquitectura-paisatge i per la seva tenacitat i perseverança en la recerca estètica de les seves obres» —ha declarat Vilanova. De fet, Vilanova va col·laborar amb ells en la redacció del Pla Especial i Rector del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i  va poder comprovar la seva capacitat de treball en equip. Per al periodista i escriptor ecologista «la Fondation Hyatt hauria d’obrir-se també a l’arquitectura bioclimàtica, un compromís que considero ineludible per mitigar el canvi climàtic i fomentar les energies del sol i l’autosuficiència energètica en l’arquitectura».
 
Un dels pioners d’aquesta arquitectura, el malaurat Ugo Sasso, fundador de l’Instituto Nazionale de Bioarchitettura d’Itàlia, va ser convidat per Una Sola Terra l’abril de 2004 a donar una conferència al CCCB, en la qual va manifestar que era urgent un compromís amb una arquitectura que utilitzi, de forma passiva i activa, la presència del sol per a la il·luminació, la calefacció i la refrigeració. «L’estètica sense un profund contingut ecològic pot resultar alienant», va dir Sasso. Segons Vilanova, moltes de les icones actuals de l’arquitectura són energèticament insostenibles, com  per exemple els edificis del museu Guggenheim a Bilbao i de la Fundació Louis Vuitton a Paris, de Frank O. Gehry.
 
Els arquitectes Felip Pich-Aguilera i Teresa Batlle, autors del projecte bioclimàtic Espai Cousteau-Planeta Oceà, que s’havia de construir al port de Sant Feliu de Guíxols impulsat per Una Sola Terra, celebren també el premi al formalisme arquitectònic, intimista i honest de l’estudi RCR, per bé que consideren que el «referent mundial hauria de ser l’arquitectura bioclimàtica basada en els acords que sobre arquitectura i urbanisme s’estan fent per lluitar contra el canvi climàtic».