27
de gener
del
2017
Actualitzat
a les
19:19h
La Garrotxa i la pagesia són dos termes que han caminat agafats de la mà durant molt anys. Temps enrere, la presència de la pagesia a la comarca era molt més vistosa però a mesura que han passat els anys els sectors ramader i agrari han perdut força, però no han deixat d’existir.
Tant la ramaderia com l’agricultura s’han vist afectades per la introducció de noves maneres de treballar i sobretot l’entrada d’una competència molt poderosa als seus mercats. El pagès, ramader o agricultor, viu escanyat per la falta d’ajudes i suports administratius que ja l’han deixat de banda. L’esperança recau en un mateix, i en un producte que cal posar-li valor.
Així, doncs, quin lloc hi té guardat la pagesia a la Garrotxa? El paisatge i la cuina són dos aliats que cal tenir presents per explicar el futur del sector primari a la comarca, però sobretot la pagesia haurà de confiar en el seu producte i ser una fidel defensora del territori per seguir activa.
“La Garrotxa és evidentment industrial”, ho deixa clar Josep Guix, enginyer agrari i professor tècnic de formació professional. Guix assegura, també, que la presència de la pagesia a la comarca ha disminuït. L’any 1990 hi havia 800 explotacions actives; vint anys després, la xifra s’ha reduït fins les 677 explotacions operatives. Una disminució que demostra la degradació d’un sector que a la Garrotxa segueix viu, amb menys força, però amb un paper important, sobretot, pel territori.
Les últimes dades són de fa cinc anys i mostren la comarca de la Garrotxa com una demarcació amb poques terres de conreu. El 75% del territori garrotxí és bosc, i només un 20% de la terra és de conreu. Dins les terres de conreu, més de la meitat són dedicades al cultiu, mentre que només un 7% són prats i pastures.
Si volem analitzar l’estat de la pagesia a la comarca cal que la dividim en dos grans àmbits: la ramaderia i l’agricultura. En el primer, la comarca es caracteritza sobretot per la presència tradicional de la vaca de llet. Segons Guix, aquest sector “ha salvat i ha ajudat molt a l’economia ramadera de la comarca”, però la conjuntura econòmica mundial de la llet ha provocat que moltes explotacions hagin tancat. Com a conseqüència, aquelles explotacions que s’han mantingut han pogut ampliar-se i a hores d’ara es manté la producció lletera amb les mateixes quantitats que fa 10 anys.
L’abandonament dels ramaders de llet a la comarca ha donat pas també a la transformació d’alguna d’aquests en ramaders de carn. Això ha fet que, mica en mica, les explotacions entre aquests dos àmbits s’hagin anat igualant. “La vaca de llet és una activitat molt més sacrificada que la de carn perquè hi has d’estar constantment. Això fa que si la gent té pocs recursos i poca mà d’obra, se’n cansi i decideixi deixar l’explotació per passar-se al sector de la carn que necessita menys dedicació”, assegura Guix.
A la Garrotxa existeixen 211 explotacions de vaques de carn i 48 dedicades la llet. Sumant les dues xifres, el sector boví es situa al capdavant de les explotacions ramaderes a la comarca amb una presència del 25% del total d’explotacions. Amb menys presència també trobem el sector porcí, 109 explotacions, i l’oví , 188. Tradicionalment, també havia existit a la Garrotxa una presència important de la cunicultura, dedicada al conill. “Hi havia 40 o 50 explotacions de conills, però a hores d’ara només en queden 3. Aquest sector a anat molt a menys per la conjuntura de mercat i perquè els preus no són gaire favorables”, explica l’enginyer agrari garrotxí.
Les zones on la pagesia hi té més presència a la comarca, es situen als municipis de la Vall d’en Bas, la Vall de Bianya i Santa Pau. Aquests concentren gairebé la meitat de les explotacions ramaderes a la Garrotxa. Sumant les xifres dels tres municipis, concentren un 40% de les explotacions a la comarca. La Vall d’en Bas amb 133 explotacions és el municipi on hi ha més activitat ramadera.
Un dels pols d’activitat important en sector ramader que ha desaparegut i ha significat la pèrdua d’explotacions, han estat els escorxadors municipals. La Garrotxa comptava amb escorxadors repartits pel territori que afavorien la relació directe entre el carnisser i el ramader, fet que oferia la possibilitat de negociar el preu i aconseguir un producte de primera mà. El Departament de Sanitat, però, va posar moltes traves i obligacions als escorxadors locals que es van veure obligats, per falta d’inversions, a tancar. “Els grans escorxadors que hi ha ara han fet perdre la qualitat de proximitat, de relació directe amb el carnisser, de producte quilòmetre zero, i els pastors que tenien un preu acceptable i una garantia de cobrament han perdut el poder de negociació”, afirma Guix. Un exemple, és l’escorxador d’Olot, en què la part pública de l’escorxador va deixar pas a la part privada que ha convertit un escorxador local en un punt de referència provincial.
En l’àmbit de l’agricultura, hem de parlar sobretot del blat de moro. Aquest cereal es situa líder en hectàrees a la comarca ocupant un 30% dels conreus garrotxins. El segueixen el blat amb 1211 hectàrees i l’ordi amb 1090. “El blat de moro és el conreu que més marge dona als agricultors i per tant amb el que aconsegueixen més beneficis”, assegura Josep Guix. El blat de moro el trobem, sobretot, a les dues grans planes de la Garrotxa: la Vall de Bianya i la Vall d’en Bas.
Farro, fesol i fajol: els productes garrotxins
Quan busquem l’autenticitat i el producte autòcton de la Garrotxa hem de fer-ho per la lletra “f” de l’abecedari. El fesol, el farro i el fajol són les tres “f” que dominen el mercat autòcton de la comarca. Tots tres són productes que des de fa molt de temps s’han treballat per poder protegir i dotar-los de reconeixement. De fet, cada un dels productes té la seva particular fira a la Garrotxa: la Fira del Fesol a Santa Pau (21 i 22 de gener), Fira del Farro a la Vall de Bianya (4 i 5 de febrer) i Fira del Fajol a Batet (12 de febrer).
Dels tres, el que guanya en presència és el fesol, sobretot gràcies a la Denominació d’Origen Protegit que va aconseguir a l’agost del 2015. Aquest títol ha permès segellar el producte amb una marca única i evitar falsificacions que poguessin fer-li perdre valor. Una cinquantena d’explotacions produeixen fesols a la Garrotxa, mentre que una vintena es dedica al farro. En una porció molt més reduïda ha quedat el fajol.
“Amb el fesol s’ha treballat sempre. Tot i que hi ha poques hectàrees, hem d’intentar millorar les explotacions. Pel que fa al fajol, és marginal; és cert que agrada molt als cuiners i també hi ha una demanda externa de la societat perquè no porta gluten i això fa que sigui un producte que s’està reivindicant. Per últim, el farro és un producte que no ha acabat de quallar tot i que es treballa molt bé des de la Fira de Bianya”, explica Guix.
Els problemes: els preus baixos i la mala gestió de l’administració
En qualsevol àmbit de la pagesia, la negociació pels preus s’ha traslladat a una imposició per part dels grans poders i marques que governen els mercats. Els pagesos han quedat reduïts amb molt poca veu. Els preus de productes exteriors inferior al preu del producte local és també un dels principals problemes de la pagesia. Això és degut a les càrregues socials que s’estalvien alguns productes estrangers i que permeten aconseguir un producte final molt més barat. Els ajuts administratius als productors locals poden ajudar a aconseguir igualar els preus però moltes vegades el productor està obligat a vendre més car i això pot afectar a la decisió final del comprador.
Pel que fa a l’administració, segons Josep Guix, la pagesia es troba cada vegada més abandonada per les institucions: “L’administració autonòmica ha estat poc activa i ha treballat poc per la pagesia, l’han deixat de segona. Si ho comparem amb les polítiques de fora Catalunya podem veure que són molt més actives”.
A més, els entrebancs formals i burocràtics que imposa l’administració per portar a terme activitats en el sector de la pagesia, ha provocat també l’abandonament de famílies dedicades a l’agricultura, sobretot aquelles que no tenien relleu, en les quals la gent gran no ha entès un entrellat burocràtic massa complex.
La cuina i el paisatge, aliats de la pagesia
El paisatge de la Garrotxa s’ha vist transformat per la pagesia. Les feixes, les pastures, els masos... Configuren les postals paisatgístiques de la comarca i aquest fet també ha ajudat i ha d’ajudar a la pagesia a sobreviure. Per altra banda, la pagesia també ha trobat en la cuina un aliat important. Són molts els establiments dedicats a la restauració que aposten pel producte local de quilòmetre zero. Un producte provinent d’un territori local, i per tant un altre actor que ha ajudat i haurà d’ajudar a subsistir la pagesia a la Garrotxa.
“Si a tots ens agrada el paisatge i l’entorn que tenim, doncs hem d’ajudar a mantenir-lo. Com? Consumint productes de proximitat. Moltes vegades els hi dic als meus alumnes que a tots ens agrada veure les eugues a la muntanya pasturant, però si ningú menja carn de poltre el pagès no tindrà el bestiar a la muntanya per fer bonic”, explica Guix.
Pel que fa a la cuina, Guix també aposta perquè sigui un aliat, tot i que adverteix que no sempre els experts en restauració han mirat a la pagesia: “Hem estat molt de temps amb els cuiners d’esquena a la pagesia que tenien al seu entorn. Això ara ha canviat gràcies als grans restauradors i a l’escola d’hostaleria que han entès el discurs del producte de proximitat. Ells ara són els grans ambaixadors de la nostra producció”. Buscar un producte forà ha passat de moda, a dia d’avui els productes locals s’han treballat per poder competir amb força davant els productes estrangers i això és un punt a favor pel futur de la pagesia.
Les cooperatives i l’escola, pals de paller per la pagesia de la Garrotxa
A la Garrotxa existeixen dues cooperatives agrícoles que representen punts de venda i de producció agrícola pels professionals de la pagesia: La Cooperativa del Camp d’Olot i la Cooperativa Verntallat. Totes dues han jugat un paper molt important en la supervivència de la pagesia a la Garrotxa. Els productes i serveis que ofereixen a la comarca han servit perquè el sector pugui seguir viu. “Les cooperatives han donat servei a la pagesia. El suport que ofereixen és molt important perquè les explotacions tirin endavant”, opina Guix.
Per altra banda, el Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Producció Agropecuària que es porta a terme des del 1984 a L’Institut la Garrotxa d’Olot també dona una esperança i una seguretat de cara al futur de la pagesia a la comarca. Únic a les comarques gironines, el cicle és una demostració més de l’aposta per la pagesia a la Garrotxa i ofereix un relleu generacional amb estudiants formats en el món de l’agricultura.
L’aposta pel producte de proximitat, el futur de la pagesia a la Garrotxa
Segons Josep Guix, la concepció del pagès ha canviat dins la societat; ja no s’identifica la professió amb inputs negatius, sinó tot el contrari: ara el pagès té més prestigi. “Socialment, cada vegada està més reconegut el paper del pagès. Actualment s’entén com un guardià del paisatge, una persona que el protegeix i el millora, això la societat li està reconeixent. Ara el pagès té un prestigi. És un fet que ens ha costat molt arribar-hi, però ens hi estem acostant”, assegura Guix.
Els reptes de futur de la pagesia a la Garrotxa passen sobretot per tres aspectes claus: la formació de joves per assegurar un relleu ferm, l’aposta de l’administració per oferir serveis a les famílies agràries, i, sobretot, que el client valori els productes de proximitat.
Aquest últim és l’aspecte més important. La compra de productes de proximitat donen valor a la feina de l’agricultor, el ramader o el pagès en general. La confiança del client que compra un producte local és un argument més a favor de l’autenticitat, una aposta per la comarca i en definitiva, un defensor més del territori.
Tant la ramaderia com l’agricultura s’han vist afectades per la introducció de noves maneres de treballar i sobretot l’entrada d’una competència molt poderosa als seus mercats. El pagès, ramader o agricultor, viu escanyat per la falta d’ajudes i suports administratius que ja l’han deixat de banda. L’esperança recau en un mateix, i en un producte que cal posar-li valor.
Així, doncs, quin lloc hi té guardat la pagesia a la Garrotxa? El paisatge i la cuina són dos aliats que cal tenir presents per explicar el futur del sector primari a la comarca, però sobretot la pagesia haurà de confiar en el seu producte i ser una fidel defensora del territori per seguir activa.
En cinc anys canvia radicalment la imatge del Consell d'Alcaldes de la Garrotxa. Foto: Martí Albesa
“La Garrotxa és evidentment industrial”, ho deixa clar Josep Guix, enginyer agrari i professor tècnic de formació professional. Guix assegura, també, que la presència de la pagesia a la comarca ha disminuït. L’any 1990 hi havia 800 explotacions actives; vint anys després, la xifra s’ha reduït fins les 677 explotacions operatives. Una disminució que demostra la degradació d’un sector que a la Garrotxa segueix viu, amb menys força, però amb un paper important, sobretot, pel territori.
Les últimes dades són de fa cinc anys i mostren la comarca de la Garrotxa com una demarcació amb poques terres de conreu. El 75% del territori garrotxí és bosc, i només un 20% de la terra és de conreu. Dins les terres de conreu, més de la meitat són dedicades al cultiu, mentre que només un 7% són prats i pastures.
Si volem analitzar l’estat de la pagesia a la comarca cal que la dividim en dos grans àmbits: la ramaderia i l’agricultura. En el primer, la comarca es caracteritza sobretot per la presència tradicional de la vaca de llet. Segons Guix, aquest sector “ha salvat i ha ajudat molt a l’economia ramadera de la comarca”, però la conjuntura econòmica mundial de la llet ha provocat que moltes explotacions hagin tancat. Com a conseqüència, aquelles explotacions que s’han mantingut han pogut ampliar-se i a hores d’ara es manté la producció lletera amb les mateixes quantitats que fa 10 anys.
Josep Guix és enginyer agrari i professor de formació professional. Foto: Martí Albesa
L’abandonament dels ramaders de llet a la comarca ha donat pas també a la transformació d’alguna d’aquests en ramaders de carn. Això ha fet que, mica en mica, les explotacions entre aquests dos àmbits s’hagin anat igualant. “La vaca de llet és una activitat molt més sacrificada que la de carn perquè hi has d’estar constantment. Això fa que si la gent té pocs recursos i poca mà d’obra, se’n cansi i decideixi deixar l’explotació per passar-se al sector de la carn que necessita menys dedicació”, assegura Guix.
A la Garrotxa existeixen 211 explotacions de vaques de carn i 48 dedicades la llet. Sumant les dues xifres, el sector boví es situa al capdavant de les explotacions ramaderes a la comarca amb una presència del 25% del total d’explotacions. Amb menys presència també trobem el sector porcí, 109 explotacions, i l’oví , 188. Tradicionalment, també havia existit a la Garrotxa una presència important de la cunicultura, dedicada al conill. “Hi havia 40 o 50 explotacions de conills, però a hores d’ara només en queden 3. Aquest sector a anat molt a menys per la conjuntura de mercat i perquè els preus no són gaire favorables”, explica l’enginyer agrari garrotxí.
Les zones on la pagesia hi té més presència a la comarca, es situen als municipis de la Vall d’en Bas, la Vall de Bianya i Santa Pau. Aquests concentren gairebé la meitat de les explotacions ramaderes a la Garrotxa. Sumant les xifres dels tres municipis, concentren un 40% de les explotacions a la comarca. La Vall d’en Bas amb 133 explotacions és el municipi on hi ha més activitat ramadera.
El sector boví és el que té més presència a la comarca. Foto: Adrià Costa
Un dels pols d’activitat important en sector ramader que ha desaparegut i ha significat la pèrdua d’explotacions, han estat els escorxadors municipals. La Garrotxa comptava amb escorxadors repartits pel territori que afavorien la relació directe entre el carnisser i el ramader, fet que oferia la possibilitat de negociar el preu i aconseguir un producte de primera mà. El Departament de Sanitat, però, va posar moltes traves i obligacions als escorxadors locals que es van veure obligats, per falta d’inversions, a tancar. “Els grans escorxadors que hi ha ara han fet perdre la qualitat de proximitat, de relació directe amb el carnisser, de producte quilòmetre zero, i els pastors que tenien un preu acceptable i una garantia de cobrament han perdut el poder de negociació”, afirma Guix. Un exemple, és l’escorxador d’Olot, en què la part pública de l’escorxador va deixar pas a la part privada que ha convertit un escorxador local en un punt de referència provincial.
En l’àmbit de l’agricultura, hem de parlar sobretot del blat de moro. Aquest cereal es situa líder en hectàrees a la comarca ocupant un 30% dels conreus garrotxins. El segueixen el blat amb 1211 hectàrees i l’ordi amb 1090. “El blat de moro és el conreu que més marge dona als agricultors i per tant amb el que aconsegueixen més beneficis”, assegura Josep Guix. El blat de moro el trobem, sobretot, a les dues grans planes de la Garrotxa: la Vall de Bianya i la Vall d’en Bas.
Farro, fesol i fajol: els productes garrotxins
Quan busquem l’autenticitat i el producte autòcton de la Garrotxa hem de fer-ho per la lletra “f” de l’abecedari. El fesol, el farro i el fajol són les tres “f” que dominen el mercat autòcton de la comarca. Tots tres són productes que des de fa molt de temps s’han treballat per poder protegir i dotar-los de reconeixement. De fet, cada un dels productes té la seva particular fira a la Garrotxa: la Fira del Fesol a Santa Pau (21 i 22 de gener), Fira del Farro a la Vall de Bianya (4 i 5 de febrer) i Fira del Fajol a Batet (12 de febrer).
Els fesols tenen la DOP des de fa dos anys Foto: Martí Albesa
Dels tres, el que guanya en presència és el fesol, sobretot gràcies a la Denominació d’Origen Protegit que va aconseguir a l’agost del 2015. Aquest títol ha permès segellar el producte amb una marca única i evitar falsificacions que poguessin fer-li perdre valor. Una cinquantena d’explotacions produeixen fesols a la Garrotxa, mentre que una vintena es dedica al farro. En una porció molt més reduïda ha quedat el fajol.
“Amb el fesol s’ha treballat sempre. Tot i que hi ha poques hectàrees, hem d’intentar millorar les explotacions. Pel que fa al fajol, és marginal; és cert que agrada molt als cuiners i també hi ha una demanda externa de la societat perquè no porta gluten i això fa que sigui un producte que s’està reivindicant. Per últim, el farro és un producte que no ha acabat de quallar tot i que es treballa molt bé des de la Fira de Bianya”, explica Guix.
Els problemes: els preus baixos i la mala gestió de l’administració
En qualsevol àmbit de la pagesia, la negociació pels preus s’ha traslladat a una imposició per part dels grans poders i marques que governen els mercats. Els pagesos han quedat reduïts amb molt poca veu. Els preus de productes exteriors inferior al preu del producte local és també un dels principals problemes de la pagesia. Això és degut a les càrregues socials que s’estalvien alguns productes estrangers i que permeten aconseguir un producte final molt més barat. Els ajuts administratius als productors locals poden ajudar a aconseguir igualar els preus però moltes vegades el productor està obligat a vendre més car i això pot afectar a la decisió final del comprador.
Pel que fa a l’administració, segons Josep Guix, la pagesia es troba cada vegada més abandonada per les institucions: “L’administració autonòmica ha estat poc activa i ha treballat poc per la pagesia, l’han deixat de segona. Si ho comparem amb les polítiques de fora Catalunya podem veure que són molt més actives”.
A més, els entrebancs formals i burocràtics que imposa l’administració per portar a terme activitats en el sector de la pagesia, ha provocat també l’abandonament de famílies dedicades a l’agricultura, sobretot aquelles que no tenien relleu, en les quals la gent gran no ha entès un entrellat burocràtic massa complex.
La cuina i el paisatge, aliats de la pagesia
El paisatge de la Garrotxa s’ha vist transformat per la pagesia. Les feixes, les pastures, els masos... Configuren les postals paisatgístiques de la comarca i aquest fet també ha ajudat i ha d’ajudar a la pagesia a sobreviure. Per altra banda, la pagesia també ha trobat en la cuina un aliat important. Són molts els establiments dedicats a la restauració que aposten pel producte local de quilòmetre zero. Un producte provinent d’un territori local, i per tant un altre actor que ha ajudat i haurà d’ajudar a subsistir la pagesia a la Garrotxa.
El restaurant Les Cols és un dels que aposta pel producte local. Foto: rtve
“Si a tots ens agrada el paisatge i l’entorn que tenim, doncs hem d’ajudar a mantenir-lo. Com? Consumint productes de proximitat. Moltes vegades els hi dic als meus alumnes que a tots ens agrada veure les eugues a la muntanya pasturant, però si ningú menja carn de poltre el pagès no tindrà el bestiar a la muntanya per fer bonic”, explica Guix.
Pel que fa a la cuina, Guix també aposta perquè sigui un aliat, tot i que adverteix que no sempre els experts en restauració han mirat a la pagesia: “Hem estat molt de temps amb els cuiners d’esquena a la pagesia que tenien al seu entorn. Això ara ha canviat gràcies als grans restauradors i a l’escola d’hostaleria que han entès el discurs del producte de proximitat. Ells ara són els grans ambaixadors de la nostra producció”. Buscar un producte forà ha passat de moda, a dia d’avui els productes locals s’han treballat per poder competir amb força davant els productes estrangers i això és un punt a favor pel futur de la pagesia.
Les cooperatives i l’escola, pals de paller per la pagesia de la Garrotxa
A la Garrotxa existeixen dues cooperatives agrícoles que representen punts de venda i de producció agrícola pels professionals de la pagesia: La Cooperativa del Camp d’Olot i la Cooperativa Verntallat. Totes dues han jugat un paper molt important en la supervivència de la pagesia a la Garrotxa. Els productes i serveis que ofereixen a la comarca han servit perquè el sector pugui seguir viu. “Les cooperatives han donat servei a la pagesia. El suport que ofereixen és molt important perquè les explotacions tirin endavant”, opina Guix.
Per altra banda, el Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Producció Agropecuària que es porta a terme des del 1984 a L’Institut la Garrotxa d’Olot també dona una esperança i una seguretat de cara al futur de la pagesia a la comarca. Únic a les comarques gironines, el cicle és una demostració més de l’aposta per la pagesia a la Garrotxa i ofereix un relleu generacional amb estudiants formats en el món de l’agricultura.
Josep Guix creu que les cooperatives de la Garrotxa han tingut un paper clau en la pagesia. Foto: Martí Albesa
L’aposta pel producte de proximitat, el futur de la pagesia a la Garrotxa
Segons Josep Guix, la concepció del pagès ha canviat dins la societat; ja no s’identifica la professió amb inputs negatius, sinó tot el contrari: ara el pagès té més prestigi. “Socialment, cada vegada està més reconegut el paper del pagès. Actualment s’entén com un guardià del paisatge, una persona que el protegeix i el millora, això la societat li està reconeixent. Ara el pagès té un prestigi. És un fet que ens ha costat molt arribar-hi, però ens hi estem acostant”, assegura Guix.
Els reptes de futur de la pagesia a la Garrotxa passen sobretot per tres aspectes claus: la formació de joves per assegurar un relleu ferm, l’aposta de l’administració per oferir serveis a les famílies agràries, i, sobretot, que el client valori els productes de proximitat.
Aquest últim és l’aspecte més important. La compra de productes de proximitat donen valor a la feina de l’agricultor, el ramader o el pagès en general. La confiança del client que compra un producte local és un argument més a favor de l’autenticitat, una aposta per la comarca i en definitiva, un defensor més del territori.
El futur de la pagesia és a mans dels consumidors. Foto: Martí Albesa