Diumenge de superlluna

Una vista de la superlluna que es va poder veure l'agost de 2014, des de la ciutat de Girona. Foto: ACN

La nit de diumenge, 16 d'octubre a les 20.08 hores, tindrà una il·luminació especial. I és que la fase de perigeu llunar, que suposa reduir al màxim la distància entre la Terra i el seu satèl·lit, permetrà contemplar una Lluna un 14% més gran i un 30% més lluminosa que habitualment. El fenomen es podrà contemplar -si els núvols ho permeten- tant al capvespre com a primera hora del matí.

El fenomen, degut a l'òrbita el·líptica del satèl·lit, es coneix com a superlluna. També com a superlluna del caçador, perquè permet gran visibilitat en la caça nocturna. En aquest cas, diumenge, tindrà una gran vistositat. 

Les marees amb les superllunes també augmenten ja que s'uneixen dos factors. Per un costat, la Terra es troba entre la Lluna i el Sol, sumant-se les dues contribucions, el que es coneix com “marea viva”. Per un altre, l'atracció de la Lluna és major en situar-se molt a prop de la terra, la “marea de perigeu”.

Richard Nolle, que va ser qui va batejar el fenomen com a superlluna el 1979, argumenta que tres dies després de produir-se, la Terra està subjecta a patir desastres naturals com terratrèmols o activitats volcàniques, degut a la força gravitacional de la Lluna. Altres experts, però, no consideren que sigui rellevant.

En les superllunes plenes de 1993 i 1975, per exemple, no hi va haver cap desastre natural posterior. La de 2111, en canvi, es va produir uns dies després del terratrèmol i el tsunami al Japó.