05
de març
del
2016
Actualitzat
a la
13:26h
Els resultats d'un estudi que s'ha fet amb georadar al monestir de Sant Pere de Besalú han confirmat l'existència de diversos murs de grans dimensions del que possiblement va ser l'església que va precedir l'actual edifici. Els han trobat a uns 70 centímetres de profunditat i els experts situen aquestes restes d'abans del segle XIII, possiblement de l’època romànica per la seves grans dimensions.
A finals del passat mes de gener, un equip d'experts va fer un estudi amb georadar que va permetre detectar per primer cop les restes arqueològiques del que podria ser l’església que va precedir l’actual monestir de Besalú. En aquell moment, tot eren resultats preliminars però els experts estaven molt il·lusionats i esperançats amb la idea de poder conèixer i aprofundir més en aquest descobriment.
Dos mesos després, ja han finalitzat aquests estudis que eren un encàrrec de l'Ajuntament de Besalú amb el suport de la Diputació de Girona. Uns treballs que també s'han donat a conèixer aquest dissabte durant la conferència de Roger Sala i Joan Frigola -autors de l'estudi-, dins dels actes programats per la nova edició de Besalú, ciutat jueva que es porta a terme aquest cap de setmana.
Ni rastre de l'absis romànic
Els resultats han permès confirmar l’existència d'uns murs de grans dimensions, molt robusts, de més d'un metre (1,30 o 1,50 metres) situats en forma rectangular a uns 60 o 70 centímetres de profunditat, enterrats sota el subsòl de l'actual monestir. Unes estructures que serien d’abans del segle XIII i que tot apunta a que datarien de l’època romànica.
"Tenim clar que són preexistents a l’església que tenim avui en dia i ens ha sorprès molt les grans dimensions i lo massius que són els mur", ha explicat el responsable de SOT Prospecció Arqueològica, Roger Sala, que ha fet l'estudi. No obstant això, els arqueòlegs no poden confirmar científicament que es tractin dels murs de l'antiga església perquè fins ara no han trobat l'absis d'aquest edifici. Un absis que es creu que es troba sota de l'absis actual de l'església del monestir. No podem afirmar-ho totalment però tots els indicis així ho apunten", ha explicat.
Segons Sala, les dimensions dels murs concorden amb les estructures que s'acostumaven a fer durant l'època romànica. Uns nous elements que aporten una mica de llum sobre aquesta església antiga ja que fins ara no es coneixia massa ni la forma ni les seves possibles dimensions. "I per això es va fer en part la prospecció; gràcies al georadar hem aconseguit trobar totes aquestes estructures, unes restes que fins ara els documents no en parlaven", ha detallat.
Paral·lelament, tal i com s'havia avançat el passat gener, s'ha trobat una gran ossera situada als laterals de l'església on s’acostumaven a dipositar les restes dels monjos que vivien al monestir i, a més, cinc tombes de famílies benestants o poderoses del poble. "Es distingeixen perquè tenen una llosa a sobre, tapant el forat i en aquesta pedra normalment s'escrivia el nom de la família", ha explicat el cap de SOT Prospecció Arqueològica.
Cap confirmació d'un possible cementiri jueu
Per últim, els estudis i prospeccions magnètiques que s'han portat a terme en dos camps situats al sud-est del nucli urbà de Besalú no han pogut confirmar l'existència d'un cementiri jueu en aquest indret. "Hem trobat eines, estructures i divisions de camp de cultius antigues, unes possibles sitges – uns forats a terra on s'emmagatzemava el gra- i altres elements, però no s'ajustaven al que ens interessava", ha comentat Sala.
No obstant això, en una altra zona d'aquests camps de cultiu sí que han detectat una sèrie d'anomalies magnètiques a uns 80 centímetres de profunditat. Els arqueòlegs creuen que és en aquest espai on podria trobar-se l'antic cementiri. Un cementiri que hauria d'haver servit durant uns 200 anys per enterrar-hi els membres de la comunitat jueva dels segles XIII i XIV, una de les més importants a la demarcació després de la de Girona.
"Creiem que no només seria un cementiri jueu sinó que és una zona on es concentren indicis de traces magnètiques variades, d'èpoques diferents, com ocupacions otomanes o fins i tot de l’època prehistòrica", ha explicat el responsable. Tot i aquests detalls, només excavant a la zona es podria dilucidar si allò que imaginen és veritablement real. Però des del consistori no es contempla aquesta possibilitat entre altres coses perquè es tracta d'un terreny d'un particular.
A finals del passat mes de gener, un equip d'experts va fer un estudi amb georadar que va permetre detectar per primer cop les restes arqueològiques del que podria ser l’església que va precedir l’actual monestir de Besalú. En aquell moment, tot eren resultats preliminars però els experts estaven molt il·lusionats i esperançats amb la idea de poder conèixer i aprofundir més en aquest descobriment.
Dos mesos després, ja han finalitzat aquests estudis que eren un encàrrec de l'Ajuntament de Besalú amb el suport de la Diputació de Girona. Uns treballs que també s'han donat a conèixer aquest dissabte durant la conferència de Roger Sala i Joan Frigola -autors de l'estudi-, dins dels actes programats per la nova edició de Besalú, ciutat jueva que es porta a terme aquest cap de setmana.
Ni rastre de l'absis romànic
Els resultats han permès confirmar l’existència d'uns murs de grans dimensions, molt robusts, de més d'un metre (1,30 o 1,50 metres) situats en forma rectangular a uns 60 o 70 centímetres de profunditat, enterrats sota el subsòl de l'actual monestir. Unes estructures que serien d’abans del segle XIII i que tot apunta a que datarien de l’època romànica.
"Tenim clar que són preexistents a l’església que tenim avui en dia i ens ha sorprès molt les grans dimensions i lo massius que són els mur", ha explicat el responsable de SOT Prospecció Arqueològica, Roger Sala, que ha fet l'estudi. No obstant això, els arqueòlegs no poden confirmar científicament que es tractin dels murs de l'antiga església perquè fins ara no han trobat l'absis d'aquest edifici. Un absis que es creu que es troba sota de l'absis actual de l'església del monestir. No podem afirmar-ho totalment però tots els indicis així ho apunten", ha explicat.
Segons Sala, les dimensions dels murs concorden amb les estructures que s'acostumaven a fer durant l'època romànica. Uns nous elements que aporten una mica de llum sobre aquesta església antiga ja que fins ara no es coneixia massa ni la forma ni les seves possibles dimensions. "I per això es va fer en part la prospecció; gràcies al georadar hem aconseguit trobar totes aquestes estructures, unes restes que fins ara els documents no en parlaven", ha detallat.
Paral·lelament, tal i com s'havia avançat el passat gener, s'ha trobat una gran ossera situada als laterals de l'església on s’acostumaven a dipositar les restes dels monjos que vivien al monestir i, a més, cinc tombes de famílies benestants o poderoses del poble. "Es distingeixen perquè tenen una llosa a sobre, tapant el forat i en aquesta pedra normalment s'escrivia el nom de la família", ha explicat el cap de SOT Prospecció Arqueològica.
Cap confirmació d'un possible cementiri jueu
Per últim, els estudis i prospeccions magnètiques que s'han portat a terme en dos camps situats al sud-est del nucli urbà de Besalú no han pogut confirmar l'existència d'un cementiri jueu en aquest indret. "Hem trobat eines, estructures i divisions de camp de cultius antigues, unes possibles sitges – uns forats a terra on s'emmagatzemava el gra- i altres elements, però no s'ajustaven al que ens interessava", ha comentat Sala.
No obstant això, en una altra zona d'aquests camps de cultiu sí que han detectat una sèrie d'anomalies magnètiques a uns 80 centímetres de profunditat. Els arqueòlegs creuen que és en aquest espai on podria trobar-se l'antic cementiri. Un cementiri que hauria d'haver servit durant uns 200 anys per enterrar-hi els membres de la comunitat jueva dels segles XIII i XIV, una de les més importants a la demarcació després de la de Girona.
"Creiem que no només seria un cementiri jueu sinó que és una zona on es concentren indicis de traces magnètiques variades, d'èpoques diferents, com ocupacions otomanes o fins i tot de l’època prehistòrica", ha explicat el responsable. Tot i aquests detalls, només excavant a la zona es podria dilucidar si allò que imaginen és veritablement real. Però des del consistori no es contempla aquesta possibilitat entre altres coses perquè es tracta d'un terreny d'un particular.