Entrevista

Adrià Homs: «No és tan important fer la volta al món com el fet de moure't»

Fa dos anys que aquest mestre de la Vall de Bianya va iniciar una aventura que l'ha portat per Àfrica, Àsia i Sud-Amèrica | Té intenció de seguir voltant pel planeta per conèixer noves històries i persones

per Andreu Oliveras, 27 de gener de 2016 a les 10:35 |
Adrià Homs, amb l'expresident d'Uruguay Pepe Mujica | La Volta a la Terra
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de gener de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'Adrià Homs té 24 anys i el dia 2 de febrer farà dos anys que va començar una volta al món des de la Vall de Bianya. Mestre de professió, ha voltat per Àfrica, Àsia i actualment es troba a Sud-Amèrica. Va començar el viatge acompanyat d'un amic finlandès, però des de fa un any volta tot sol. Acaba de guanyar el premi Se buscan aventureros, de les línies aèries LATAM. NacióGarrotxa va parlar amb ell just abans de marxar i ara hem volgut tornar a conversar-hi per fer balanç de l'experiència viscuda. 

- Adrià, com està anant l'aventura?


- El primer any quasi no vam parar i aquest segon any ha estat més de calma, de recuperar-me econòmicament i també de fer viatges per Sud-Amèrica, recorrent Argentina, Uruguai i Xile. D'aquí a tres dies començo un viatge essent el blogger oficial de la companyia LATAM airlines. Són tres mesos que he de comentar un viatge per la Patagònia. He guanyat la categoria d'esports i aventura i el premi són un màxim de 14 vols, un sou de 1.500 euros al mes i un kid d'equipatge per viatjar. Ara la intenció és anar cap al sud i creuar diversos cops els Andes fins a Santiago de Xile. D'allà aniré a l'illa de Pasqua. 

- Repassem arreu on has estat des que vas marxar el 2 de febrer del 2014. 

- Vam començar a Bianya, vam creuar Espanya i vam anar cap a Àfrica: Marroc, Senegal, Gàmbia, Mali i Burkina Faso. De Nigèria vam volar a Ruanda i vam fer l'Àfrica Oriental: Tanzània i Kènia. D'allà vam anar cap a la Índia, Nepal i després el Sud-Est asiàtic. I després cap aquí, a l'Argentina.


- I a partir d'ara, quina és la ruta?

- Aquests primers tres mesos viatjar amb LATAM, i després la companyia em paga un viatge a Espanya per conèixer la gent de que treballa a l'empresa i aprofitaré per fer una visita a la família. La intenció és que la volta s'allargui bastant. Vull anar cap al Nord, cap al Canadà i Alaska. No sé què passarà en un futur, però mentre això sigui el que més m'agrada, és el que seguiré fent. No és tan important fer la volta al món o no fer-la, sinó el fet de moure't. És molt més rellevant viatjar que no pas el fet de fer la volta al món. 

- El teu és un viatge amb un objectiu pedagògic al darrere

- Una part dels diners premi de LATAM estan destinats a una fundació que treballa en àmbits educatius a Togo, a Perú i a Madagascar. És una forma de retribuir totes les petites ajudes que es van rebent pel camí. Treballo també amb un parell d'escoles de la Garrotxa on els alumnes estudien part de la geografia i l'ètica a través del que vaig escrivint a la pàgina web. Per exemple, van estudiar la figura de l'expresident d'Uruguai Pepe Mujica. Els alumnes de cicle superior de Sant Joan les Fonts van escriure una entrevista a Mujica i me la van enviar. Jo vaig anar fins a la casa de Mujica per fer-li aquelles preguntes, ho vaig gravar i els ho vaig passar

- En aquests dos anys t'ha passat pel cap posar punt i final al viatge i tornar cap a casa en algun moment?

- La idea és seguir. Potser sí que hi ha moments puntuals que trobes a faltar el català, la família, els amics, la vida quotidiana de Catalunya. Però el fet d'anar coneixent fa que tinguis ganes de tirar endavant i de seguir i continuar veient tot el que queda per veure. 
 

Adrià Homs, recorrent Sud-Amèrica. Foto: La Volta a la Terra


- Com t'ho fas per moure't i allotjar-te en aquests països?

- Jo aquests dos anys m'he mogut fent autoestop. Aleshores, busco la ruta que més m'interessa i a partir d'allà deixo que la improvisació jugui el seu paper. Hi ha dies que acabo dormint al costat de la carretera i hi ha dies que algú em puja fent autoestop i em convida a dormir a casa seva. Hi ha dies que dormo a una casa de la gent més humil de l'Argentina i altres que em puja el fill d'un president, com em va passar a Tanzània, i acabo passant quinze dies fent vida de diplomàtic. 

- Amb què ha canviat la teva manera de pensar després d'aquests dos anys?

- Ara veus que tot és possible. Veus que tot pot passar en qualsevol moment. Abans hi havia coses que et sorprenien molt, però ara moltes coses et deixen de sorprendre perquè l'acumulació d'experiències ja és bastanta. Sobretot l'Àfrica és el tram que va ser el més dur. 

- Per acabar, dóna algun consell a futurs aventurers que vulguin fer com tu. 

- Que hi dediquin tot el temps necessari. Que no pensin gaire en el que vindrà després. Si realment és el que els agrada i el que volen, que ho tirin endavant que segur que sortirà bé. 

 

Participació