El règim franquista va assassinar a 102 garrotxins i en va jutjar quasi un miler

La Garrotxa és la segona comarca catalana on un major percentatge de judicis sumaríssims acabaven amb la pena de mort | L'Arxiu Nacional de Catalunya publica una guia amb tots els represaliats

Monument a les víctimes de la Guerra Civil
Monument a les víctimes de la Guerra Civil | Andreu Oliveras
Andreu Oliveras
15 d'octubre del 2015
Actualitzat el 16 d'octubre a les 9:10h

Monument a les víctimes de la Guerra Civil, al cementiri d'Olot. Foto: Andreu Oliveras


Un total de 942 garrotxins van ser represaliats entre els anys 1939 i 1980, segons revela una guia publicada per l'Arxiu Nacional de Catalunya. Han estat deu anys de feina i es fa pública ara, coincidint que el 15 d'Octubre és el Dia Nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i les vícti­mes de la repressió de la dictadura franquista i es commeora, a més, el 75è aniversari de l'afusellament del president Lluís Companys

La Garrotxa concentra un 13,22% dels més de 7.000 judicis sumaríssims que es van dur a terme a les comarques gironines. A Catalunya se'n van fer més de 78.000. Quasi un terç dels represaliats de la comarca vivien a Olot (263) i un de cada deu era veí de la Vall d'en Bas (108). 


Per a 102 garrotxins, el seu judici sumaríssim va acabar amb la sentència a mort, el que representa un 12,36% dels represaliats. La Garrotxa és la segona comarca on es va matar a més represaliats, només superada per la Conca de Barberà (13,81%). De mitjana, al conjunt de Catalunya, un 5,74% dels judicis acabaven amb l'assassinat de les víctimes. 

És a la Catalunya rural on es concentren els índexs més alts de crims a mans del règim franquista, fet que s'explica per una major facilitat d'identificar els inculpats i perquè les denúncies eren més personals. La majoria de les execucions es van produir entre el 1939 i el 1945, els anys més cruels i sanguinaris de la dictadura. 

Prop de la meitat dels garrotxins executats eren pagesos, però també hi havia fusters, paletes, ferrers, jornalers, pintors i picapedrers, entre altres professions. A la guia hi apareixen els noms i cognoms de totes les persones assassinades pel règim