21
de setembre
del
2015
Actualitzat
el
22
de setembre
a les
9:54h
La Garrotxa té dèficit fiscal anual és de 129.508.582 euros, el que significa que des de l'any 2000 fins ara l'Estat espanyol ha deixat d'invertir-hi més de 1.370 milions d'euros, segons les dades que publica el Cercle Català de Negocis. La institució ha fet un extens informe sobre l'impacte real que té el dèficit fiscal sobre el territori i analitza com afecta sobre les comarques, vegueries, capitals de comarques i municipis amb més de 5.000 habitants.
En el cas de la ciutat d'Olot, per exemple, el dèficit fiscal és de 77.085.423 euros, el triple de la suma del deute municipal. L'informe conclou, en aquest apartat, que "molts ajuntaments podrien liquidar tot el seu deute en menys de mig any si hi destinessin íntegrament el seu dèficit fiscal".
Els municipis de més 5.000 habitants amb més deute fiscal són Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Sabadell i Badalona. Per comarques, Barcelonès, Vallès Occidental i Baix Llobregat són les més afectades. El Cercle assegura que "totes les comarques catalanes, fins i tot les relativament més pobres, tenen un nivell de riquesa per càpita superior a la mitjana espanyola. Per tant són contribuents nets a la solidaritat entre territoris".
La Renda Familiar de la Garrotxa supera la mitjana catalana
L'anàlisi també posa el focus amb la renda familiar disponible per comarques. La Garrotxa es troba quatre punts per sobre de la mitjana catalana, tot i que la superen la Vall d'Aran, la Conca de Barberà, Ripollès i Gironès, entre altres. A la part baixa del rànquing hi queden l'Anoia, l'Alt Urgell i el Baix Llobregat, amb deu punts per sota.
Segons el mateix estudi i en referència a les inversions per part de l'Estat a Catalunya, el Cercle Català de Negocis assegura que s'han reduït en un 50% entre els anys 2004 i 2014. Enguany, "el Ministeri de Foment preveu invertir 1.072 milions d'euros a Catalunya, dels quals n'executarà només una part. Mentrestant, té 5.939 M€ pendents d’executar a la Regió Metropolitana de Barcelona, als quals encara hem d’afegir els 4.000 M€ de la línea orbital ferroviària".
A tall de conclusió, l'estudi del CCN constata que "en una Catalunya independent totes les comarques sortiran beneficiades" i "els municipis i les comarques més afavorits per la independència seran aquells que actualment tenen una renda familiar disponible per sota de la mitjana catalana".
Estudi del CCN sobre el dèficit fiscal a Catalunya / Cercle Català de Negocis