La Garrotxa, tres paisatges diferenciats en una sola comarca

Anàlisi que l'Observatori del Paisatge fa dels paisatges garrotxins, coincidint amb el desè aniversari de la institució

Andreu Oliveras
21 de juliol del 2015
Actualitzat el 22 de juliol a les 9:44h
La comarca de la Garrotxa es divideix, segons l'Observatori del Paisatge de Catalunya, en tres unitats de paisatge diferenciades: l'Alta Garrotxa, les Valls d'Olot i el Cabrerès-Puigsacalm. Per commemorar el desè aniversari de la institució amb seu a Olot, expliquem les fortaleses i debilitats de cadascun d'ells, tal com recull el 'Catàleg del Paisatge de les Comarques Gironines'. 
 

L'Alta Garrotxa, vista des de la carretera d'Oix a Beget. Foto: Martí Albesa


Alta Garrotxa:

Amb una superfície de 38.745 hectàrees, agafa els municipis d'Albenyà, Argelaguer, Besalú, Cabanelles, Camprodon, la Vall de Bianya, Maçanet de Cabrenys, Maià de Montcal, Molló, Montagut i Oix, Sales de Llierca, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Sant Llorenç de la Muga, Sant Pau de Segúries i Tortellà. 

Es tracta d'un terreny calcari format per cingleres, on sobresuren gorgues i salts d'aigua del Llierca i la Muga. Amagades en una vegetació que va des dels alzinars a les fagedes i rouredes, el visitant hi troba un bon grapat d'ermites romàniques. 
 
Anàlisi de l'Alta Garrotxa
Debilitats:
- Avenç de la massa forestal, conseqüència del despoblament i abandonament de la ramaderia.
- Zones d'Alt Risc o Molt Alt Risc d'incendi forestal.
 

Amenaces:
- L'increment de vehicles al seu interior pot degradar llocs d'especial interès paisatgístic.
- Creixement industrial just al límit de l'espai.


Fortaleses:
- En ser un paisatge tan abrupte, s'han conservat els ecosistemes forestals. 
- Té un alt valor paisatgístic, tant simbòlic com identitari i estètic.
- Els nuclis d'Oix i Beget acumulen gran diversitat de valors.
- Les diferents figures de protecció en garanteixen la conservació.

Oportunitats:
- La implantació d'infrastructures ha aturat la despoblació i ha frenat l'avenç de la massa forestal. 
- El pla especial, pendent de ser aprovat, facilitaria la recuperació de pastures. 
- Es podria crear un segell de qualitat entre els productors agraris.
- Gran nombre d'entitats i moviments que en promouen la preservació.

- La Carta Europea del turisme sostenible l'inclou.

 

El volcà Montsacopa i el nucli d'Olot als seus peus. Foto: Martí Albesa


Valls d'Olot:

Amb una superfície de 40.935 hectàrees, inclou els municipis d'Argelaguer, Besalú, Castellfollit de la Roca, la Vall de Bianya, la Vall d'en Bas, les Planes d'Hostoles, les Preses, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Sant Miquel de Campmajor, Santa Pau, Serinyà i Vallfogona del Ripollès. 

Es tracta d'un paisatge de muntanya mitjana, articulat pels rius Fluvià i Ser. En destaquen la cinglera basàltica de Castellfollit de la Roca i els 40 volcans. Els boscos són d'alzines, roures i faigs, com la Fageda d'en Jordà. Nuclis medievals com Santa Pau i Besalú i el paisatge urbà d'Olot dibuixen un contrast de conreus, pastures, boscos, masies i petites poblacions. La major part està protegit pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG).
 
Anàlisi de les Valls d'Olot
Debilitats:
- El creixement de l'àrea urbana d'Olot ha generat un contínuum construït des de les Preses fins a Sant Joan les Fonts.
- Poca coherència estètica a les entrades i sortides d'Olot.
- Abandoment dels espais agrícoles més perifèrics i marginals.
 

Amenaces:
- L'execució de grans infrastructures viàries pot ser contraproduent pel paisatge.
- La gran àrea edificada a Olot pot agreujar impactes sobre el paisatge com la pressió urbanística, la contaminació acústica i lumínica o la instal·lació d'activitats inadequades.
- La intensificació de l'agricultura i la ramaderia pot fer pedre els trets característics propis de la Vall d'en Bas.


Fortaleses:
- L'existència d'una zona volcànica el fa únic a la península Ibèrica. 
- La gestió del PNZVG ofereix garanties per a la preservació del paisatge.
- Àmplia xarxa de camins i itineraris senyalitzats.
- Patrimoni arquitectònic ric.
- Desenvolupament d'activitats econòmiques que venen un paisatge de qualitat.
- Tradició d'activitats artístiques i culturals estretament lligades amb el paisatge.
- Espai agrícola de gran valor a la Vall d'en Bas.

Oportunitats:
- L'elevada sensibilització de la població local pot estimular iniciatives per conservar-lo. 
- Activitats econòmiques que tinguin el paisatge com a reclam poden cotribuir a valorar-lo. 
- La existència de plans supramunicipals poden contribuir a una millor ordenació i gestió del paisatge.

 

Plana de la Vall d'en Bas, amb la serralada Transversal al fons. Foto: Martí Albesa


Cabrerès-Puigsacalm: 

Amb 28.674 hectàrees de superfície, repartides entre les comarques gironines i les centrals, inclou els municipis de La Vall d'en Bas, les Planes d'Hostoles, Riudaura, Sant Feliu de Pallerols, Susqueda, les Masies de Roda, Rupit i Pruit, Sant Pere de Torelló, Santa Maria de Besora, Santa Maria de Corcó, Tavertet, Tavèrnoles i Vilanova de Sau. 

Es tracta d'un paisatge amb densa vegetació de fagedes i rouredes a l'altiplà i alzinars al peu de les cingleres. La punta del Far, els plans de Falgars, la serra dels Llancers i el Puigsacalm són visibles des de llargues distàncies i reconeguts per bona part de la població. 

 
Anàlisi del Cabrerès-Puigsacalm
Debilitats:
- El declivi de les pastures comporta una homogeneïtzació del paisatge i augment de les zones de matolls.
- Zones d'Alt Risc o Molt Alt Risc d'incendi forestal.
 

Amenaces:
- Despoblació i abandonament de les activitats agrícoles i ramaderes.
- Absència de gestió dels espais inclosos en el Pla d'espais naturals.


Fortaleses:
- Alta singularitat amb un escenari d'elevat valor paisatgístic, tant simbòlic com identitari i estètic. 
- El nucli de Falgars acumula valors culturals, històrics, estètics i identitaris.
- La carretera C-153 de Sant Esteve d'en Bas al Coll de Condreu segueix corredors naturals i conserva elements paisatgístics d'elevat valor.
- Extensa xarxa de camins i miradors per contemplar paisatges panoràmics.

Oportunitats:
- Atractiu paisatgístic d'una zona cridada a convertir-se en un referent del turisme no massificat que respecta els valors naturals i culturals.