125 anys de la Policia Municipal d'Olot

Divendres, la Policia Municipal d'Olot celebra els seus 125 anys d'existència, amb activitats i una exposició que repassa la història del cos. NacióLaGarrotxa ha parlat amb Marc Pons, l'historiador que ha elaborat la mostra retrospectiva perquè ens fes cinc cèntims de com ha evolucionat la institució olotina. 
  
La Policia Municipal d'Olot neix el 1890 seguint l'estela d'altres ciutats. Als anys 40 s'havien creat policies locals a llocs com Barcelona o Girona. Arriben en un moment que els municipis guanyen competències i cal algú que faci complir les ordenances i reguli l'ordre públic. A més, al llarg del segle XIX, a la capital de la Garrotxa havien triomfat les successives guerres carlines, mostrant l'evidència que els poders polítics no eren capaços de controlar la població. 

La policia neix feble, amb un cos format per quatre agents i el caporal. Caldrà esperar fins als anys 20 del segle XX perquè es reorganitzi i augmenti en atribucions. En aquella època s'ampliarà la plantilla i arribarà Francesc Mut i Mut, el nou subcap. Mut i Mut serà tot un personatge a qui la dictadura de Primo de Rivera expediantarà per separatista i la Generalitat republicana ho farà per massa conservador. El 1936, després de rebre un tercer expedient, aprofita l'expulsió del cos per anar a combatre a la Guerra Civil amb el bàndol franquista. Acabada la guerra, el règim li restituirà el lloc de treball amb tots els honors, però li durarà poc ja que un nou expedient el retirarà definitivament.

De les depuracions a l'arribada del 600

Durant la postguerra, la policia pateix les depuracions impulsades per la Falange. De 14 agents que tenia el cos, se'n depuren a 6. Alguns són expulsats definitivament i d'altres suspesos de sou i feina entre tres i sis anys. Són anys d'una Guàrdia Urbana poc professionalitzada on els processos de selecció de personal es feien a dit, tan sols mirant que sabessin llegir i escriure i on ni de bon tros s'escollien als milors aspirants. 

A partir dels anys 50, i durant la segona meitat del franquisme, la policia es comença a transformar. Per una banda la població olotina creix. Entre el 1955 i el 1975 la ciutat dobla el nombre d'habitants i això comporta que es dobli el nombre d'agents de la Guàrdia Urbana. A més, amb la popularització del cotxe gràcies a l'arribada del 600, hauran d'assumir moltes feines d'ordenació del trànsit de la ciutat. Aquella era una policia molt envellida i amb persones vingudes de fora de Catalunya, ja que la població autòctona no la considerava una feina de prestigi. 

Professionalització del cos i esclat del Cas Feliu

Amb l'arribada de la democràcia, la situació canvia. Els ajuntaments recuperen competències i augmenten les atribucions de la Policia Municipal. El cos es profesionalitza i els nous agents es formen a l'escola de policia. Estrenen cotxes patrulla, armament i altres eines de treball. Per primera vegada es planifica quin model de policia local es vol aconseguir. A més, el 1982 entren a formar part de la Policia Municipal d'Olot les primeres tres dones del cos. Ho faran molts anys després que la dona es comencés a incorporar a altres policies locals catalanes. 

Tot el prestigi guanyat a la dècada dels 80, s'estronca als anys 90. Esclata el Cas Feliu i la investigació revela que un agent de la Policia Municipal d'Olot, Antoni Guirado, havia participat del sagrest de la farmacèutica. "Va ser un impacte pels mateixos membres del cos", opina Pons. Llavors la Policia Municipal tenia una quarentena de treballadors. 

A partir del 2000, la policia ha intentat recuperar la imatge danyada per Guirado i apostar per un cos profesisonal de proximitat als ciutadans. Regularment es milloren les eines de treball i els agents reben una formació continuada. Actualment, 42 agents conformen la seva plantilla i la mitjana d'edat se situa als 45 anys.