Joan Nogué: «A nivell europeu, el turista es mou per gaudir del paisatge»

Diumenge feia deu anys de la posada en marxa de l'Observatori del Paisatge de Catalunya, una estructura d'estat amb seu a Olot. Al primer pis de l'Hospici hi treballen vuit persones en una institució única a la península Ibèrica. NacióLaGarrotxa ha entrevistat el seu director, en Joan Nogué, un garrotxí de la Vall d'en Bas que ha tingut el repte d'arrencar i liderar aquest projecte.

- Girant la vista enrere, quin balanç feu d'aquests deu anys?

- No podien ser millors. Si fa deu anys a mi m'haguessin dit que tindríem tots els set catàlegs acabats, quatre dels quals publicats, el mapa de paisatges de Catalunya fet, la infinitat de xarxes europees on estem col·locats, estem d'assessors al consell d'Europa,... hem anat molt més enllà del que ens imaginàvem.

- L'Observatori què fa? Quin és el seu objectiu?

- L'objectiu és col·laborar a aplicar polítiques de paisatge a tots els nivells de l'administració a tot Catalunya. Això sol és una feinada i no s'acaba mai. Com s'ha de fer per introduir el paisatge a les polítiques urbanístiques, ambientals, turístiques?

- Introduir el paisatge vol dir protegir-lo?

- Té una part de protecció però no necessàriament. És sobretot la gestió i l'ordenació. Per exemple, ens van demanar un estudi sobre com implantar millor els aerogeneradors al territori i evitar així el rebuig. O un altre exemple, se'ns consulta sobre com utilitzar el paisatge per atreure un turista de qualitat. A nivell europeu, a França i Suïssa, el primer motiu que explica el desplaçament turístic és el paisatge. El turista hi va, sobretot, per gaudir d'uns paisatges determinats. 

- Heu analitzat tot Catalunya. Quina salut té el paisatge del país?

- Ens trobem amb uns paisatges molt fracturats, molt trepitjats. Sobretot després del període de creixement urbanístic desenfrenat, deslligat dels nuclis urbans originals. Però alhora ens trobem amb uns paisatges que preserven bona part dels seus valors. La diagnosi és molt diferent segons on es posi la lupa. 

- Al nostre voltant, un organisme com l'Observatori és una rara avis?

- A nivell espanyol no existeix enlloc més. A Europa hi ha pocs casos: Holanda i Suïssa. El que sí hi ha més a Europa i nosaltres anem molt endarrerits com a país és unes polítiques de paisatges expressades en unes lleis amb molts anys de vigència. França, Anglaterra, Suïssa porten 30, 40, 50 anys treballant en la línia que nosaltres treballem des de fa deu. Això es nota en la població. A França i a Suïssa la gent té la consciència que el paisatge és un bé comú. Per exemple, si tinc una rulot en mal estat que la veu tothom, encara que estigui a la meva propietat, com que provoca un impacte visual negatiu l'he de treure. 

- No és només no contaminar, sinó treure una rulot en mal estat!

- La dificultat i la riquesa de treballar en paisatge és aquesta. No és només un tema ambiental, és també una percepció visual i sonora. I hi ha estratègies per aconseguir que sigui una cosa plaent pels que hi viuen. És una qüestió de sensibilitat col·lectiva.