27
de maig
del
2014
Actualitzat
el
29
de setembre
a les
14:12h
Festes del Tura del 1908. Foto: Àngel Toldrà (ACGAX)Per la majoria d'olotins són "els més macos del món" i per ells no passa el temps. Els gegants d'Olot aquest 2014 compleixen 125 anys i aquest cap de setmana ho celebraran fent festa grossa. La primera vegada que van sortir al carrer va ser la vígilia del dia de Corpus del 1889, el 19 de juny d'aquell any.
Els bustos dels dos protagonistes naixien de la tradició de l'escola del dibuix d'Olot. Dos dels seus alumnes van ser els escollits per modelar les testes: Miquel Blay es va encarregar del cap del Gegant i Celestí Devesa va donar forma al de la Gegantessa. Segons la tradició, per fer-lo a ell, Blay es va inspirar amb un treballador d'una pastisseria del carrer Sant Rafel i Devesa va agafar com a musa una estanquera del mateix carrer.
Festes del Tura, anys 40. Foto: Francesc Jaume Coll (ACGAX)De les figures que es van estrenar llavors, en mantenen poca cosa. Han renovat el vestuari en nombroses ocasions, l'última el 2004 amb un disseny de Xavier Carbonell, inspirat amb el que el seu pare havia fet el 1948 per les figures. L'estructura originària de fusta actualment és d'alumini i els bustos de guix es van copiar exactament a una mescla d'arpillera i pasta de fusta, per fer-los menys pesants. Fins i tot la Gegantessa va passar per la perruqueria al 1915. Aquell any, Iu Pasqual li va canviar el pentinat original, que consistia amb un recollit alt i un vel, pel que encara porta a dia d'avui, amb corona inclosa. Va aprofitar, també, per treure-li el ventall de la mà i posar-li un ram de flors.
Actualment, ballar els gegants és tot un honor. De fet, hi ha més de 600 persones apuntades a la llista d'espera per poder ser geganters. La situació, però, no sempre ha estat la mateixa. Fins a finals dels anys 70, s'havia de pagar els balladors i tot i així costava trobar-los. Pim Torralba, actual geganter, explica com el 1989 quan es va celebrar el centenari "no hi havia llista i calia buscar geganters entre amics". Des que es van fer més lleugers, el gegant medeix 4,12 metres i pesa 77 quilos i la gegantessa fa 3,93 metres i en pesa 67.Només ballen dos cops l'any
Que surtin al carrer aquest cap de setmana i ballin a la plaça és ja de per sí notícia. L'any 1995, el ple municipal va acordar que només podrien deixar-se veure amb motiu de Corpus i de les Festes del Tura i mai més se'ls permetria sortir de la ciutat. De fet, fins llavors només havien anat a Barcelona el 1902 per participar al concurs de gegants de les Festes de la Mercè on es van endur la Medalla d'Or i el Diploma d'Honor.
A Olot, fora dels dos dies permesos, tampoc han sortit gaire i la majoria dels cops que ho han fet ha estat per motius polítics. El 29 de març del 1939 van ballar a la plaça per celebrar la caiguda de Madrid a mans de les tropes franquistes. Anys més tard, el 20 de febrer del 1976, van anar al Parc Nou a rebre els reis d'Espanya, en una visita que feien a la ciutat. El ruixat que va caure quan els monarques van arribar va ser monumental i els gegants no van poder ballar i van haver d'esperar que apaivagués per podar tornar cap a casa.
Programa d'actes de celebració dels 125 anys en la trobada: Olot, Vila Gegantera
Galeria de Fotos Imatges històriques dels gegants d'Olot (ACGAX)
Centenari dels gegants d'Olot, 1989. Foto: Desconegut (ACGAX)