18
de febrer
del
2014
El diputat Quim Arrufat (CUP) va omplir el Casal Marià d'Olot. Foto: Martí AlbesaEl diputat de la CUP-AE, Quim Arrufat, va ser el segon convidat del cicle de xerrades I després de la consulta, què? , que organitza Estelada 2014, i que aquest dissabte va reunir 120 persones al Casal Marià d'Olot. El polític va explicar el punt de vista de la CUP en el procés sobiranista al voltant de tres eixos: una reflexió del moment actual, els escenaris que s’han produït i la proposta de la CUP-AE.
Per a Arrufat, l’actual moment que vivim com a nació està caracteritzat per tres crisis: la crisi de legitimitat democràtica de les institucions que haurien de donar solució al procés català cap a la sobirania; la crisi econòmica, que està empobrint les classes populars a base de retallar sous, prestacions, serveis i drets socials, i la crisi territorial per a l’Estat espanyol, i nacional per a Catalunya, amb l’esgotament que suposa viure sota unes estructures polítiques impositives que han hagut de pagar els Països Catalans.
Davant d’aquestes tres crisis, Arrufat veu dos possibles escenaris: l'Estat espanyol i la majoria del poble català. A més, hi ha un tercer actor, que de moment no s'ha pronunciat i haurà de fer-ho en algun moment: la comunitat internacional. Segons Arrufat, el poble català ha estat capaç , després de dos grans cicles migratoris (l’espanyol, amb tres milions d’immigrants, i l’internacional, amb 1’5 milions de nouvinguts), de viure amb absoluta normalitat, sense traumes ni problemes, perquè “és una característica del poble català la diversitat, que potser la nostra gran fortalesa a l’hora d’afrontar un procés d’alliberament nacional”. Arrufat, va aclarir, però que "l’Estat espanyol sap que ho pot convertir en un polvorí”.
El diputat de la CUP considera que la data i la pregunta que s'han establert són clau com a carta d'invitació als agents internacionals perquè es pronunciïn en el procés, ja que “són l’excusa que necessiten per posicionar-se”. I per a la CUP és bàsica la consulta abans que la declaració unilateral d’independència (DUI), ja que la prohibició de la consulta és entès per tothom com un dèficit democràtic de l’estat que tothom entén, mentre que la DUI és un crit a l’esfera internacional perquè et reconegui, però que suposa reconèixer el trencament de l’Estat espanyol i, per tant, saltar-se les regles del joc dels estats.
Acabada la seva exposició, es va obrir el torn de preguntes de la fila zero, aquesta vegada amb les intervencions de representants d’Idesga, la Greda i Procés Constituent. Després, durant un breu col.loqui, es va intervenir des del públic per preguntar, per exemple, sobre quina era l’opinió de la CUP sobre la permanència a la Unió Europa; en aquest punt va ser concloent: "En aquesta Europa dels mercats, de la retallada de drets i de l’empobriment de les classes populars, no hi volem ser."