El Fluvià i Sant Pere Màrtir, objectes d'estudi de les Beques Ciutat d'Olot

Un equip de la Universitat de Barcelona ha guanyat la beca de ciències naturals i Anna Escarpanter i Pau Llimona s'han emportat la de ciències socials

Redacció
29 de novembre del 2013
El grup de cases Sant Pere Màrtir, vist des del volcà del Montsacopa. Foto: Martí Albesa

Anna Escarpanter i Pau Llimona, d'una banda, i un equip del Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona, liderat per Biel Obrador, són els guanyadors de les beques Ciutat d'Olot 2013 Oriol de Bolòs de ciències naturals i Ernest Lluch de ciències socials, respectivament, dotades amb 4.500 euros cadascuna.

Els guanyadors de la beca Ernest Lluch van presentar el projecte El grup de cases de Sant Pere Màrtir i la seva integració en la ciutat d'Olot . Els autors es proposen estudiar el conjunt de 336 habitatges construïts a la falda del volcà de Montolivet enllestit l'any 1963, obra de l'arquitecte Ignasi Bosch. Pretenen fer incidència en les diferents tipologies arquitectòniques, que presenten característiques especials pel fet de trobar-se a la falda d'un volcà, amb un pendent tan pronunciat, però també en els records dels primers residents, la consolidació del barri la seva relació amb el nucli de la ciutat i les necessitats que van comportar modificacions en els edificis.

La proposta guanyadora de la beca de ciències naturals Oriol de Bolòs porta per títol Emissions de gasos de l'efecte hivernacle a les rescloses del Fluvià al seu pas per la Garrotxa . L'objectiu del projecte és quantificar la magnitud dels fluxos de diòxid de carboni (CO2) i metà (CH4) en diferents tipologies de rescloses del Fluvià al llarg d’un cicle anual. El Fluvià, ha explicat el coordinador Biel Obrador, és un riu característic en aquest sentit, perquè té moltes rescloses en un tram molt curt, el del seu pas per la Garrotxa. Per això, l'equip de la UB es proposa estudiar com són les emissions d’aquestes rescloses i comparar-les a les d’altres sistemes aquàtics continentals, i més concretament, als grans embassaments. El treball també investigarà la variabilitat temporal dels fluxos, el comportament de les rescloses com a emissores de CO2 i CH4 i la seva variabilitat durant tot l'any.

A les Tries hi ha de les moltes rescloses que presenta el Fluvià al seu pas per la Garrotxa. Foto: Martí Albesa
Arxivat a