03
de juny
del
2013
Divendres passat, 31 de maig, es va celebrar en un Casal Marià d’Olot molt ple la taula rodona “La cultura del SXXI: mestissatge, societat i nació”. L’acte va ser moderat pel periodista Jordi Casas i hi van participar el periodista i escriptor Antoni Puigverd i el professor i exconseller de cultura Joan Manel Tresserras.
Aquesta xerrada va cloure el cicle “Reptes del segle XXI”, que ha comptat amb molt de públic i que s'ha coorganitzat, per primera vegada, entre les entitats PEHOC, Cambra de Comerç, EURAM, Estelada 2014 i Òmnium.
Antoni Puigverd va iniciar el debat exposant que la cultura catalana havia resistit, contra tot pronòstic, la manca d'un estat propi i el setge d'una cultura potent com la castellana per dos fets claus en la seva història: la revolució industrial del s. XIX, que va suplir amb el poder econòmic de la burgesia industrial la manca de poder polític, i el corrent cultural del romanticisme, que va ajudar a consolidar una alta autoestima de la societat catalana a finals del s. XIX en un període de greu crisi política i social espanyola.
Tresserras va afegir la Renaixença, amb l'extensió de la cultura catalana de base rural a les classes mitjanes i menestrals de les viles i ciutats, com una de les altres claus en la revifalla cultural catalana d'aquest període.
Van coincidir ambdós en què la importància que van tenir les activitats culturals, musicals, artístiques i literàries entre els obrers industrials de començaments del passat segle, moment d'arribada d'una important onada migratòria, per la consolidació d'un catalanisme de base popular que va portar ERC a ser primera força política catalana en el període republicà.
Tresserras va considerar que en el moment de la transició l'Estat espanyol va perdre l'oportunitat de ser més generós amb les cultures no castellanes, especialment la catalana, la qual cosa no ha permès la consolidació d´un corrent d'encaix entre Catalunya i Espanya.
Puigverd, contràriament, va assenyalar com a fenomen important el predomini durant el llarg període pujolista d'un catalanisme romàntic i essencialista enfront d'un catalanisme inclusiu que ha permès la convivència indiferent de dues cultures i dos sectors socials (la “cultureta “ i la “culturilla”) que sense enfrontaments han viscut vides paralel·les sense arribar a un mestissatge cultural català.
La política derivada de l'intent recentralitzador del govern Aznar i la posterior radicalització catalanista amb la frustació del fracassat Estatut del 2006 han portat a un conflicte de difícil solució agreujat pel dèficit fiscal que fa més dura l'actual crisi econòmica.
Tresserras va declarar-se partidari d'intentar amb escrupolosa radicalitat democràtica una separació d'Espanya com a única via de sortida, no coincidint Puigverd en l'optimisme ni la viabilitat d'aquesta alternativa.
Aquesta xerrada va cloure el cicle “Reptes del segle XXI”, que ha comptat amb molt de públic i que s'ha coorganitzat, per primera vegada, entre les entitats PEHOC, Cambra de Comerç, EURAM, Estelada 2014 i Òmnium.
Antoni Puigverd va iniciar el debat exposant que la cultura catalana havia resistit, contra tot pronòstic, la manca d'un estat propi i el setge d'una cultura potent com la castellana per dos fets claus en la seva història: la revolució industrial del s. XIX, que va suplir amb el poder econòmic de la burgesia industrial la manca de poder polític, i el corrent cultural del romanticisme, que va ajudar a consolidar una alta autoestima de la societat catalana a finals del s. XIX en un període de greu crisi política i social espanyola.
Tresserras va afegir la Renaixença, amb l'extensió de la cultura catalana de base rural a les classes mitjanes i menestrals de les viles i ciutats, com una de les altres claus en la revifalla cultural catalana d'aquest període.
Van coincidir ambdós en què la importància que van tenir les activitats culturals, musicals, artístiques i literàries entre els obrers industrials de començaments del passat segle, moment d'arribada d'una important onada migratòria, per la consolidació d'un catalanisme de base popular que va portar ERC a ser primera força política catalana en el període republicà.
Tresserras va considerar que en el moment de la transició l'Estat espanyol va perdre l'oportunitat de ser més generós amb les cultures no castellanes, especialment la catalana, la qual cosa no ha permès la consolidació d´un corrent d'encaix entre Catalunya i Espanya.
Puigverd, contràriament, va assenyalar com a fenomen important el predomini durant el llarg període pujolista d'un catalanisme romàntic i essencialista enfront d'un catalanisme inclusiu que ha permès la convivència indiferent de dues cultures i dos sectors socials (la “cultureta “ i la “culturilla”) que sense enfrontaments han viscut vides paralel·les sense arribar a un mestissatge cultural català.
La política derivada de l'intent recentralitzador del govern Aznar i la posterior radicalització catalanista amb la frustació del fracassat Estatut del 2006 han portat a un conflicte de difícil solució agreujat pel dèficit fiscal que fa més dura l'actual crisi econòmica.
Tresserras va declarar-se partidari d'intentar amb escrupolosa radicalitat democràtica una separació d'Espanya com a única via de sortida, no coincidint Puigverd en l'optimisme ni la viabilitat d'aquesta alternativa.