El grup Teràpia de Shock Foto: Global"Que mai no pari" (Global, 2013) és el títol del tercer disc dels garrotxins Teràpia de Shock, banda que va debutar l'any 2008 amb "Escapa't amb mi" (RGB Supports) i que, just quan havien de treure el seu segon disc, "Tota la nit" (RGB Supports), l'any 2010, van conèixer l'èxit amb la cançó "Sense tu", convertida en himne generacional gràcies a la sèrie "Polseres Vermelles". Aquell sobtat èxit, segons els integrants del grup, els va pressionar en excés i per això han preferit trigar tres anys a treure nou disc.
Sense pèls a la llengua, Ferran Massegú, "Massa" i Jaume Sucarrats "Suka", tots dos guitarristes i cantants, defugen els tòpics de ser una banda de i per a adolescents i es reivindiquen com una banda de rock, al temps que no s'estan de criticar tant la voracitat dels “taurons” de la indústria com la selectivitat amb el que els mitjans de comunicació, diuen, afavoreixen alguns tipus de música sobre els altres. Per això, mig en broma mig seriosament, demanen “acabar amb els folkies”.
-Heu trigat tres anys en fer nou disc. Per què?
-Massa: Per moltes coses. Hem canviat de discogràfica. Tot va anar molt ràpid des que vam treure el primer disc, era un treball innocent i optimista, i de cop i volta va venir l'èxit de "Sense tu".
-Però l'èxit de "Sense tu" és una mica posterior.
-Suka: Sí, just quan ens plantejàvem fer el segon disc, i allò ens va originar molta pressió, perquè se'ns demanava que féssim un segon disc molt ràpid.
-Però tampoc no us va venir malament l'èxit.
-S: No, estem superagraïts, perquè "Sense tu" és la primera cançó que vam tocar junts, quan teníem 13 o 14 anys, i ens agrada com la gent se la va fer seva, no reneguem d'això, però arran d'allò, els taurons de la indústria ens van pressionar i nosaltres just començàvem, així que ens va perjudicar bastant. Per això ara hem canviat de discogràfica.
-On estàveu abans?
-M: A RGB Supports. Però en tot cas sabíem que a Global estaven interessats i vam posar com a condició que no hi haguessin ni pressions ni dates, que trauriem el disc quan el tinguéssim. Érem conscients que el tercer disc és importantíssim, perquè el segon va quedar solapat per l'èxit del primer, i fins i tot es va reeditar el primer. De fet, nosaltres teníem ganes de parar una mica, tres anys sense treure disc, i fent pocs concerts, i aixo a estat molt bo per a nosaltres.
-Us sentiu part d'aquesta escena de grups adolescents?
-M: Ens sembla que aquest concepte és equivocat. Nosaltres som joves i per això ens posen aquesta etiqueta, però als nostres concerts hi ha nanos de set anys i gent de cinquanta, tenim un públic familiar i tant agradem a la nena com a l'avi com a la tieta. Podem agradar a qualsevol persona que visqui en aquest país al mateix temps que nosaltres, tothom es pot sentir identificat amb el que fem. Que altres ens posin etiquetes, endavant que facin el que vulguin, però nosaltres tenim un target molt ampli.
-S: I som joves i de cop, molts anys després del boom del rock català surten grups com nosaltres o els Vuit i Amelie, i això va molt bé, perquè es crea moguda i a veure si així acabem amb els folkies, perquè ara hi ha molta música i per culpa dels mitjans ens en perdem moltes.
-Voleu dir que els mitjans donem més ressò a altres grups?
-S: No em refereixo a vosaltres en concret, però sí que és veritat que ara, que podem escoltar tots els grups amb un clic, els mitjans enlloc d'explicar-nos això prefereixen fixar-se en un grup o un estil i prou. Només a Olot hi ha cinquanta grups boníssims. Som un país petit i emprenya que quatre mitjans el vulguin empetitir encara més.
-Però vosaltres no us podeu queixar.
-M: No, no. No ens queixem, però sap greu perquè tenim molts amics en grups de puta mare i no els fan cas.
-Però tenir èxit és una barreja de talent, atzar, oportunitat i mil i una coses més, no tothom pot tenir-ho.
-M: Tens raó, però ha de quedar clar que no només hi ha dos grups a Catalunya, ja m'entens...
-Us referiu, diguem-ne, als Amics d'en Manel?
-S: Ha, ha, ha. En tot cas no tot l'espai de la cultura musical d'un país ha de ser per dos grups i per un estil que si no en formes part no existeixes. Perquè hi ha molta música molt bona, però com ara es porta això no se'n parla. I creiem que les modes són per als burros i que cal ensenyar-ho tot.
-De tota manera, vosaltres us reivindiqueu com a banda de rock?
-S: Com a banda i prou, perquè fem de tot, pop, rock, punk, grunge... Nosaltres fem cançons i després les gravem, no tenim gaires paranoies en això. Aquest disc té temes molt punkies però també en té de pop funkie i grunge més british, però mai ens plantegem si aquesta cançó serà grunge o un pasdoble, la fem i prou.
-Destacaríeu alguna influència?
-M: Tenim referents molt clars, dels Estats Units Green Day, Sum 41 i Blink 142, el punk festiu i comercial que vam viure a l'institut, però tenim debilitat per Londres i bandes com Blur, Arctic Monkeys, Oasis, aquest rotllo també ens va molt, és molt més europeu, i aquest còctel és Teràpia.
-Amb un tercer disc sota el braç i amb l'èxit i el reconeixement, heu arribat on volieu arribar?
-S: A on hem arribat és a la conclusió que tot el que fem és per passar-nos-ho bé, per gaudir entre nosaltres i flipar amb la música.