Joan Vila, durant el judici.Joan Vila és l’home de les frases. Poc després de ser detingut, l’octubre del 2010, alguns treballadors de La Caritat reblaven que l’assassí confés d’onze ancians havia etzibat en més d’una ocasió que “no sé què passa que tots se’m moren a mi” –en referència a la mort dels residents en el seu torn de treball-. Aleshores, a l’escoltar la frase, pocs es podien imaginar el monstre que tenien davant.
Segons els mateixos testimonis, treballadors de La Caritat que no han volgut fer pública la seva identitat per demanda expressa de la direcció del centre –que no els permet parlar en públic fins que no declarin davant el jutge-, Vila hauria lamentat fa poc, ja des del centre penitenciari, el fet que tots els seus excompanys de feina li hagin girat l’esquena després de la detenció. Segons Vila, que en les primeres hores de fer-se públics els fets era defensat per quasi tots els empleats de La Caritat, assegura ara que “no entenc com els meus excompanys m’han deixat de banda”.
A Vila, que sempre ha defensat que no va fer res malament i que el que feia era per ajudar als ancians que patien de salut, li ha molestat que els que havien estat els seus companys de feina no l’hagin recolzat en cap moment mentre es reafirma en que tot el que va fer ho va fer pel bé de les víctimes.
'No era conscient de provocar més patiment'
El judici de l'assassí en sèrie d'Olot ha començat aquest dilluns a l'Audiència de Girona. Vila, acusat de matar onze ancians del geriàtric la Caritat fent-los ingerir lleixiu, còctels de medicaments o amb una sobredosi d'insulina, ha assegurat que només volia "escurçar el patiment" de les víctimes. El zelador del geriàtric la Caritat ha admès els onze crims però ha afirmat que la seva intenció era "acabar amb l'agonia" dels ancians. "No era conscient de provocar més patiment, volia ajudar-les a morir", ha afirmat. L'acusat ha dit que "estimava molt" els avis i que no tenia cap intenció de fer-los mal.
Vila no ha sabut explicar per què va canviar de forma de matar i va passar del còctel de barbitúrics o la injecció d'insulina a fer-los ingerir lleixiu o àcid desincrustant, provocant una mort lenta i dolorosa a les víctimes. "Quan les veia mortes pensava, mira que bé estan ara", ha dit.
L'autor confés dels crims s'enfronta a més de 200 anys de presó per onze delictes d'assassinat, tres d'ells amb acarnissament. Vila va cometre els crims entre els anys 2009 i 2010. Segons les acusacions, a l'hora d'actuar aprofitava que les víctimes d'edat avançada estaven soles a l'habitació i no es podien defensar. El judici, per on desfilaran més de 120 testimonis i pèrits, durarà dues setmanes.
Un assassí en sèrie
El judici serà l'episodi final d'un serial que va començar el 19 d'octubre del 2010 quan els Mossos d'Esquadra van detenir el zelador com a sospitós de matar una interna fent-li ingerir lleixiu. D'entrada, res feia augurar el que vindria després: tota una sèrie d'assassinats confessats, exhumacions de cadàvers al cementiri i la descoberta d'uns mètodes per matar esfereïdors que el zelador portava més de dos anys posant en pràctica.
En el moment de matar les víctimes, Joan Vila solia utilitzar tres mètodes. El que va fer servir en la majoria dels casos va ser un còctel de barbitúrics i fàrmacs. "Triturava i mesclava una sèrie de medicaments, tipus psicofàrmacs, els mesclava amb aigua i els feia prendre a les víctimes", recull el relat del fiscal. D'altra banda, en dos dels crims en què els ancians eren diabètics, el zelador va acabar amb les seves vides injectant-los una sobredosi d'insulina amb una xeringa. A l'hora de cometre els tres darrers crims, abans no el detinguessin, Joan Vila va canviar de mètode. Aleshores -com indica el fiscal- el zelador va provocar "greus patiments" a les seves víctimes, perquè els va fer beure lleixiu o bé, amb l'ajuda d'una "xeringa de grans dimensions", els va injectar àcid desincrustant a la boca.
El lletrat de la defensa qualifica els fets d'onze delictes d'assassinat però demana que li apliquin al processat un eximent complet perquè considera que en el moment de cometre els crims, patia una anomalia psíquica que li impedia comprendre que estava actuant malament. Per això, demana que el condemnin a màxim 20 anys de llibertat vigilada mentre segueix tractament mèdic extern sota control judicial i amb l'obligació de comunicar al tribunal qualsevol canvi de domicili i lloc de feina.