Amelie: «Per normalitzar la llengua faltaven grups com nosaltres»

El grup Amelie ha editat el seu segon disc, 'És el moment'

El quintet Amelie s'ha convertit en un dels referents musicals dels adolescents catalans en molt poc temps, gràcies a una fórmula senzilla de pop-rock vigorós, electritzant i, sobretot, enganxós. Tot just fa un any la banda va debutar amb 'Somiant desperts' (Global, 2011) i ja surt al mercat el seu segon disc, 'És el Moment' (Global, 2012), un disc en què el grup defensa la seva aportació a l'escena musical, segurs que el jovent "necessitava sentir musica en català amb la que se sentissin identificats i que aquesta música la fes algú de la seva edat".

Així, la banda formada per Albert Segú (guitarra), Carles Ribes (cantant i guitarra), Àlex Pla (cantant i sintetitzador), Marcel Selva (bateria) i Edgar Regincós (baix) es reivindica com a una peça més en la "normalització" de la llengua i sobretot, agraeixen als seus seguidors haver arribat on son ara.

-Entre els adolescents vostès són famosos. Com ho porten?

-Carles Ribes: Sempre diem que el més bonic del projecte Amelie és tota la gent que ens dóna suport. Sense ells no faríem res del que fem i per això sempre hem intentat estar molt a prop de la gent, en concerts i xarxes socials, perquè els ho devem tot, per moltes cançons i videoclips que podem fer, no seriem res sense ells.

-S'esperaven l'èxit que van tenir amb el primer disc?

-Albert Segú: Abans que res més el nostre objectiu ha estat sempre fer la música que ens agrada en la llengua que ens agrada. A partir d'aquí vam començar a fer concerts, i la gent ens va començar a seguir per facebook, twitter, per myspace aleshores, i una mica la pilota s'ha fet més grossa fins que veus que les sales feien goig. I a partir d'aquí tot ha evolucionat, amb punts d'inflexió, com signar amb Música Global pel primer disc, que teníem 17 i 18 anys.

-C.R: és un procés de petites passes, i el primer concert que vam fer a BCN, al FNAC, per presentar el disc, ja ens conformàvem amb que vinguessin vint persones, i van venir quatre-centes en una sala que no en cabien ni cent, va ser una bogeria total. Després vam fer un altre concert al FNAC de la Maquinista, que la cua donava tota la volta. I aquestes coses t'impacten, perquè hi ha coses que no pots controlar quan fas un disc, i l'únic que ens queda és seguir treballant i treballant molt.

-Com es prenen el fet de ser un grup de fans?

-C.R: Tant de bo ho podem dir durant molts anys. I crec que tots els grups volem tenir fans o seguidors, diga-li com vulguis, però tothom vol tenir gent que els doni suport. Nosaltres no fem la música només per a nosaltres, la fem per a que corri.

-L'escena musical catalana necessitava grups com vosaltres?

-A.S.: No se si estava necessitada, però crec que el jovent català necessitava sentir musica en català amb la que se sentissin identificats i reflectits, i que aquesta música la fes algú de més o menys la seva edat. Molta gent ens pregunta que ens sembla que els nostres seguidors siguin majoritàriament adolescents. No ho hem buscat, ha sorgit, però crec que un dels motius és perquè nosaltres tenim entre 20 i 22 anys i quan vam començar teníem 17 i 18 i als nois i les noies que els agrada la nostra música ens veu molt propers a ells i a les vivències que expliquem.

-C.R.: Penso que la música catalana durant molt de temps era molt bona i de qualitat, però li faltava un so més internacional, com el que sona a la ràdio, i en català. Penso justament que per normalitzar la llengua faltaven grups com nosaltres, perquè no? I ha anat bé.

-Ha sonat una mica com si Amelie fos una estructura d'Estat.

-C.R: No, en política no ens hi posem, però sí que és veritat que en català hi ha música de totes les maneres: folk, rock, de tot. Però una cosa així, més americana, no s'havia fet mai. Potser hi havia línies massa marcades i per això costava que algú sortís a fer coses diferents.

-Marcel Selva: I fem el que ens agrada i en català, perquè per transmetre el que diem, si ho fas en anglès no arriba igual i a la mateixa gent que pot arribar una cançó en el teu idioma.

-Com es plantegen aquest segon disc?

-M.S: Jo crec que ha sortit molt espontàniament, mentre anàvem tocant i promocionant el primer disc anàvem fent les cançons del segon.

-Qui els ha produït el disc?

-C.R.: Els germans Ten. I ha estat una passada. Tenen una forma de treballar diferent. Normalment els discos es graven per instruments, primer totes les bateries, després tots els baixos, i així. Però amb ells vam anar cançó per cançó. Ens duien una proposta virtual a partir de la nostra proposta de cada cançó i ens hi posàvem a treballar, de tal manera que cada dia teníem un repte nou.

-Els productors han incidit molt en el resultat final?

-M.S: Crec que quan tens confiança amb el productor, i nosaltres l'hem tinguda al 100 per cent, no t'imposen res, però te'ls creus, i quan et proposen un canvi, doncs ho proves.

-El disc es titula, 'Ara és el moment', el moment per a què?

-A.S.: És una mica la reflexió d'on estem ara. No ens volíem aturar en el primer disc, sinó que hem volgut reafirmar-nos. A partir d'aquí volíem presentar una cosa nova que no deixa de ser el segell d'Amelie, però amb influències de més tipus.

-Com ara quines?

-C.R.: Les que sempre diem, McFly o Simple Plan i tots aquests grups, però també hi ha dance, reggae. El que passa és que nosaltres escoltem molt les ràdios comercials, i nosaltres veníem d'escoltar Blink 182, All Time Low, McFly i Simple Plan, però ara escoltem més la ràdio, potser perquè hi sortim, i això ens dóna més inputs, ens fa escoltar més coses.

-Quan és la presentació del disc?

-A.S.: Vam fer uns temes a Girona, però la gira s'està tancant per començar-la a finals de gener.

-Falten gairebé dos mesos, perquè tant de temps?

-M.S.: Perquè portem arrossegant la gent des de l'estiu, hem fet més de 50 concerts i creiem que una parada pot anar bé per treure el disc, que la gent el compri, se l'escolti i aprengui les cançons, i nosaltres preparar un bon directe. I al gener, any nou vida nova.