Repoblen els rius de la Garrotxa amb crancs del país

El Centre Reproductor de cranc de riu autòcton d’Olot produeix un miler d’exemplars de cranc aptes per a la repoblació

Redacció
25 d'octubre del 2012
575_1351159741A.pallipes_Switzerland2
575_1351159741A.pallipes_Switzerland2




Per tercer any consecutiu, s'han deixat anat un miler d'exemplars procedents del Centre de Reproducció que hi ha als paratges de la Moixina, a Olot. Els experts tenen comptabilitzades entre 10 i 15 poblacions estables i amb capacitat de reproducció a la demarcació de Girona, concretament a les conques del Fluvià, la Muga i el Ter. La xifra, però, és encara massa reduïda i per això preveuen continuar amb les repoblacions en els pròxims anys.

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural treballa per a la recuperació del cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes) que és una espècie en perill d’extinció segons el catàleg de fauna amenaçada de Catalunya. Els principals centres de cria són el Centre de Fauna de Pont de Suert i el Centre Reproductor de Cranc de Riu Autòcton d'Olot. La reproducció en captivitat del cranc de riu autòcton és una de les actuacions prèvies del Pla de recuperació de l'espècie a Catalunya i té com a objectiu principal el manteniment d'un estoc de crancs durant actuacions d'emergència (sequeres, buidament de canals, etc.).
 
El cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes)  era una espècie habitual a la major part de cursos hídrics de l’Europa meridional calcària  fins als darrers anys de la dècada dels setanta, quan es va produir l’epizoòtia fúngica de l’afanomicosi Aphanomyces astaci, que va provocar la desaparició de quasi la totalitat de les poblacions de tota la seva àrea de distribució. Aquesta malura va ser introduïda pel cranc americà, que n’és portador i resistent.
 
Actualment, no es coneix amb exactitud el nombre de poblacions existents a la península ibèrica, ja que aquestes es  troben situades en rieres i torrents de segon ordre i superior, de difícil prospecció,  on degut a alguna barrera natural (sequera d’algun tram inferior del curs fluvial, penyassegats…)  es frenà l’expansió de la malura.
 
A la conca del riu Fluvià fa 20 anys que s’està treballant amb el coneixement d’aquesta espècie i 5 anys en el seu pla de recuperació, malgrat això encara s’està fent evident la seva dràstica situació regressiva. El Pla de Recuperació és a nivell de tot Catalunya i està coordinat des de la Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

Per tal de facilitar la recuperació de l’espècie l’estiu de 2004, en col·laboració amb l’Ajuntament d’Olot i la propietat de l’antiga piscifactoria del Molí de les Fonts, als paratges de la Moixina d’Olot, es va crear un nucli reproductor que ha permès el manteniment exemplars reproductors i enguany es preveu l’alliberament d’un miler d’exemplars que reforçaran les repoblacions dels darrers anys.A dia d’avui, el Centre disposa d’un bon reservori tant d’exemplars reproductors com d’exemplars joves procedents de la seva reproducció en captivitat.
 
Els exemplars reproductors són procedents de les tres principals conques de la demarcació de Girona (Fluvià, Ter i Muga), de manera que es preserva la diversitat genètica de cada conca. Els exemplars nascuts en captivitat serviran per anar repoblant els trams de riu aptes per allotjar-los i així contribuir en la conservació d’aquesta espècie.
Arxivat a