Mor degollat i apunyalat a casa seva

Faltaven pocs minuts per les set de la tarda quan uns crits sorollosos d'"aviseu la policia, que han mort un home!!" han fet saltar totes les alarmes al passeig d'en Blai, d'Olot. Una estona abans, segons sembla, Alejandro Fortuno Blasco i la seva esposa presumptament acabaven de matar Lluís Sangrador Castanyer, un veí de 57 anys que era molt conegut al centre per les accions que realitzava en el seu dia a dia.

 

Segons alguns testimonis, era normal que a l'habitatge de Sangrador -al número 60 del Firal- hi hagués aldarulls, motiu pel qual alguns no van fer cas al principi dels crits que alertaven del crim. Al sortir al carrer, però, van observar com el presumpte homicida fugia sense camisa, dirigint-se cap al carrer dels Sastres, en direcció a casa seva, on uns minuts més tard va ser detingut juntament amb la seva dona pels Mossos d'Esquadra i la Policia Local. 

 

En arribar al lloc de l'homicidi, alertats per alguns veïns, els agents van trobar el cos de la víctima estirada al terra amb múltiples punyalades a diferents parts del cos i el coll, sense poder fer res per salvar-li la vida.

 

Passades les dues de la matinada, set hores després dels fets, el jutge ordenava l'aixecament del cadàver, en presència del presumpte autor, que havia arribat poc abans acompanyat pels Mossos d'Esquadra per participar en la reconstrucció dels fets.

 

 

El fet que la víctima toqués el cul a la companya del presumpte autor material del crim i també detinguda pel cas podria haver estat, segons alguns veïns, la causa de l'agressió. Segons l'exdona de Sangrador, coneguda per ser la propietària d'un establiment hostaler del nucli antic i d'una parada de castanyes, poca estona abans de cometre's l'homicidi havia vist víctima i agressor passejant a prop del domicili del primer, discutint-se. Un altre testimoni ha declarat que poc després ja havia vist els dos homes barallant-se al balcó del primer pis d'aquest edifici del Firal, i que la víctima semblava atemorida. 

 

 

Lluís Sangrador era un dels símbols humans del centre de la capital de la Garrotxa. Anys enrere havia estat artesà del cuir, professió que li va atorgar el sobrenom del Sabater. D'uns anys ençà, Sangrador deambulava sovint pels carrers i s'exhibia al balcó del seu habitatge, en plena rambla olotina. Era també un vell "client" de la policia, fins al punt que acumulava gran part de les denúncies que arribaven a la policia local. Això, sumat al seu comportament, feia que els qui el coneixien recordessin ahir que «ens imaginàvem que acabaria malament, però no que el matessin», com deia un conegut de Sangrador. Altres testimonis explicaven que, encara al matí, s'havien intercanviat algunes paraules amb ell.

 

 

Les sospites sobre els autors de la mort de Sangrador recauen, únicament i des del primer moment, sobre Alejandro Fortuno i la seva dona. Feia uns cinc mesos que vivien a la ciutat, d'on van arribar procedents de Terrassa. Residien en un quart pis del número 8 del carrer Presó Vella, darrere la plaça Major i a on, segons algunes fonts, s'hi desenvolupa la prostitució de forma il·legal. Abans d'estar en aquest habitatge, la parella s'havia allotjat al càmping Les Tries, que van abandonar arran d'alguns fets conflictius. Fortuno acumula diverses denúncies per maltractaments a la parella.