Pere Macias: «Carme Chacón només ha fet de ministra espanyola»

Pere Macias, durant l'entrevista.

Pere Macias, (Olot, 1956) És un enginyer de camins que repeteix com a lloc tinent de Josep Antoni Duran i Lleida, cap de files de CiU a Madrid., en les properes eleccions del 20N. Insisteix que “no hi pla B” pel pacte fiscal i critica amb duresa les polítiques d'infraestructures tant del PSOE com del PP.

- Un panorama difícil el 20N?

- Segons les enquestes es presenta una rebolcada electoral, amb un canvi de partit de govern a l'Estat espanyol, amb possibilitats de majoria absoluta del PP i un resultat molt dolent del PSOE,. En aquest context, a Catalunya CiU té una clara expectativa a l'alça

- I pensen en el sorpasso del PP i que esdevingui la segona força de Catalunya?

- CiU espera ser la primera, i ,a més, és necessari per afrontar el riscos d'una majoria absoluta del PP. Catalunya ha de tenir una força molt especial, i s'albira que per primera vegada en les eleccions espanyoles una força nítidament catalanista i sense dependències de partits espanyols pugui ser la primera força, això ajudaria i donaria garanties de poder afrontar aquestes majories.

- Fins quin punt creu CiU que el pacte fiscal en la línia del concert no és bufanúvols?

- Si CiU queda primera força a Catalunya crec que el pacte fiscal té més possibilitats. Aquest és l'objectiu, l'única garantia és la força que ens donen els ciutadans.

- Vostè ha tingut molta feina a controlar les infraestructures des de Madrid, aquí retallades i allà la festa de l'AVE, què se li ha escapat a CiU a Madrid?

- La política del PSOE en infraestructures ha estat molt erràtica, no s'han fet les coses bé. Han fet l'esquitxada: voler-ho fer tot i a tot arreu sense cap contribució a la riquesa i a la productivitat, i ens ha afectat molt a Catalunya, i negativament.

- El veig convençut que el 20N s'obre una altra etapa, digui'm quatre punts per afrontar-la

- Primer, ara és prioritat la  lluita contra la crisi i a favor de crear ocupació. En aquest marc tenim present assolir, de manera preferent, el pacte fiscal per tal que Catalunya tingui els recursos necessaris per escapar de la crisi. En tercer terme, reclamem mesures de qualitat democràtica i no podem obviar els plantejaments de futur, cap on vol anar el país.

- Suposo que es deu referir a aquesta "transició nacional", fins a quin punt comparteix Pere Macias aquest camí... i fins a quin punt el comparteix el seu cap de files a Madrid, Josep Antoni Duran i Lleida?

- Jo crec que a CiU compartim el 100% el que defensa el president Mas. Tota la gent de CiU ho comparteix plenament, i jo particularment, molt.  És un camí amb concrecions, una d'elles és el pacte fiscal, feina que ocuparà al Parlament, al Govern i al grup parlamentari de CiU al Congrés.

- Però, insisteixo, el seu cap de files a Madrid, Josep Antoni Duran i Lleida, comparteix la transició nacional o ja en té prou amb el pacte fiscal, entenent aquest com a primera concreció de la transició nacional catalana?

-Nosaltres, com totes les forces polítiques, elaborem uns objectius a quatre anys que els aprovem o bé per una gran majoria o bé per unanimitat. L'objectiu del pacte fiscal, com a primera concreció de la transició nacional catalana, va ser aprovat per una gran majoria abans de les eleccions del Parlament de Catalunya i referendat per una gran majoria de ciutadans demostrada en els resultats del 28N. Aquest és el full de ruta comú per tota la gent de CiU, com a objectiu i línia de treball, això és l'important.

- Quin és el pla B previst en cas que el concert falli?

- No existeix, tenim el Pla A únic és assolir el pacte fiscal. No ha d'existir pla B.


- Vostè en els darrers quatre anys ha fiscalitzat l'acció del govern de José Luis Rodríguez Zapatero, però també de la cap de files del PSC a Madrid, Carme Chacón. Vostè creu que ha exercit més d'espanyola, de catalana, o d'anticatalanista?

- Carme Chacón ha 'passat' de Catalunya de forma total i absoluta, amb una presència molt irrellevant, només ha vingut ara que s'acosten eleccions. Ha estat en un govern on no ha aportat gaire sensibilitat catalana i aquest és un govern que no ha pres decisions en la línia de defensar els interessos de Catalunya. Chacón només ha fet de ministra espanyola i de persona resident a Madrid, no ha tingut una actuació destacada en defensa de les qüestions catalanes, fins i tot, sovint en contrast amb companys seus del PSC. Ella va valorar molt la sentència de l'Estatut, alienada amb les tesis del PSOE, ... ha fet molt poc per Catalunya.

- Rubalcaba o Rajoy?

- "Rubajoy" són dues cares de la mateixa moneda. Cap de les dues està disposada a entendre la problemàtica de Catalunya.
 
- El dia 18 presenta el seu llibre sobre infraestructures...

- Si, dos dies abans de les eleccions... És la meva tesi doctoral no hi puc fer res amb la programació del llibre... Riu

- Quina diagnosi en fa de la situació de les infraestructures a Catalunya i ,a més, amb la polèmica del corredor mediterrani

- El llibre diagnostica que el primer desplegament del primer ferrocarril a Catalunya i l'Estat espanyol al segle XIX i durant el desenvolupament durant el segle XX i XXI, s'han comès els mateixos errors. Un sistema radial i pensant que el món s'acaba a la península ibèrica. Errors com sobreinvertir en infraestructures que mai no seran rendibles o dilapidar recursos públics en determinades inversions que no milloren la competitivitat i que arruïnen el país i col·lapsen els territoris motors. Determinades intervencions a les corts espanyoles per part de diputats que discutien sobre infraestructures  fa 150 anys acaben dient el mateix que fa 5 anys. És trist.

- L'AVE és l'exemple més espectacular, que li sembla la jugada del ministre Blanco de signar en favor del corredor central i no del mediterrani?

- És una juga tàctica i preelectoral del ministre Blanco, però entra en la lògica desgraciada de molts polítics espanyols de considerar que tenir un aeroport o una estació d'AVE és un dret connatural i sagrat a ser capital de província, quan no passa a cap país del món. Això contribueix a la ruïna de la hisenda pública.

- Tenim marge per corregir a Catalunya?

- L'única esperança és que l'existència d'un mínim poder a Catalunya serveix per fer possible connexions amb ample internacional. És mínim, però és una petita esperança.

- I la sort d'estar en un corredor

- És el que diuen els experts: el món funciona per grans corredors de creació i difusor de riqueses com és el que tenim la sort del corredor mediterrani. Allò intel·ligent és enfortir aquests corredors amb infraestructures i no debilitar-los, com s'ha fet fins ara.