Fa uns dies, els vam mostrar
en esta galeria, la UCI de l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa on són tractats els pacients més greus per coronavirus. De la realitat més crua, passem ara a una altra no menys difícil, la planta del mateix hospital on es troben ingressats la resta de pacients afectats per la Covid-19. Així descriu el reportatge el fotògraf Santi Martorell, qui ha realitzar la sèrie documental "Tortosa davant el coronavirus" per a l'aguaita.cat:
Encara dintre de l’hospital, passem a conèixer la realitat dels ingressats per coronavirus que necessiten estar hospitalitzats, però que no requereixen estar a la UCI. Entrem a la planta de l’Hospital Verge de la Cinta dedicada als malats de la Covid-19.
Em trobo amb un seguit de malalts aïllats en habitacions, atesos per 8 àngels que conformen l'equip sanitari que en té cura. El coronavirus està present a cada habitació, cada malalt és una història de lluita i superació en primera persona. Les dificultats per atendre els pacients són també aquí ben paleses.
Miro al personal sanitari, que s'enfronten al neguit de treballar contínuament exposats a este virus del qual encara ara se'n sap ben poca cosa. Amb la por d'emportar-se el 'bitxo' a casa, d'encomanar-lo als seus, de posar-se malalts. A més, han d'afegir a la duresa inherent de la feina, l'estrés que comporta treballar amb els equipaments de protecció. Parlant dels EPIS em comenten: “de seguida comences a suar intensament, les ulleres de protecció s'entelen i no et deixen veure el que fas, les gomes de les ulleres, la mascareta, el plàstic de la visera apreten i ens provoca irritacions i llagues a la cara. La mascareta i la visera fan que respires amb més dificultat un aire més viciat, que et provoca molts mals de cap. I ens deshumanitza molt de cara als pacients, que només ens veuen els ulls. No podem donar-los el somriure, el contacte visual, la proximitat, el calor humà, que no oblidem també ajuda a curar...”
Miro als malalts, veig en els seus ulls la solitud, la temor, la incertesa que experimenten davant esta nova malaltia... fotografio una senyora que afortunadament té les forces suficients per parlar per telèfon amb la família, i me fa feliç...
El personal sanitari són espectadors privilegiats de les diferents manifestacions d'esta malaltia: diferents símptomes, recuperacions amb més o menys temps, afectacions a diferents òrgans...
Però em quedo amb una imatge que m'arriba al cor: un senyor és donat d'alta, que marxa lentament pel passadís amb els ulls plens de llàgrimes envoltat dels aplaudiments del personal, que l'acomiada feliç de sumar una victòria més en la carrera de fons que és la lluita contra la Covid-19.
Aquí podeu veure els altres capítols de la sèrie: