Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Una dècada de procés

per NacióDigital,
La manifestació contra la retallada de l'Estatut va tenir al capdavant els presidents i expresidents de la Generalitat i del Parlament, però el pes el va dur Òmnium amb el lema «Som una nació, nosaltres decidim». | Adrià Costa
El Passeig de Gràcia va quedar petit l'Onze de Setembre del 2012 per acollir la primera gran manifestació independentista del procés. | Adrià Costa
El 2013, una Via Catalana va unir de dalt a baix el país en forma de cadena humana. Al capdavant hi havia Carme Forcadell i Muriel Casals, el duet que va posar cara a les grans mobilitzacions al carrer. | Josep M. Montaner
Abans de la consulta del 9-N, una manifestació en forma de V va omplir la Diagonal i la Gran Via de Barcelona amb 1,8 milions de persones, la més massiva fins aquell moment. | ANC
Després de setmanes d'incertesa, la consulta del 9-N va congregar 2,3 milions de votants en la primera gran votació al marge de l'Estat que va organitzar la Generalitat. | Josep M. Montaner
Junts pel Sí va aconseguir una victòria rotunda amb 62 diputats a les eleccions plebiscitàries del 2015, però va quedar lluny de la majoria absoluta que anhelava i quedava en mans de la CUP. | Adrià Costa
Artur Mas, que era el candidat de Junts pel Sí a la presidència de la Generalitat però el número quatre a les llistes, va deixar pas a Carles Puigdemont després del veto de la CUP. | José M. Gutiérrez
Puigdemont, després de veure tombats els seus primers pressupostos, va enarborar el «referèndum o referèndum» per recuperar la confiança de la CUP. El 10 de juny del 2017 va posar data i pregunta a l'1-O en un acte solemne a Palau. | Adrià Costa
La mobilització davant la conselleria d'Economia en protesta per les detencions i escorcolls a la Generalitat per l'operatiu del referèndum van ser un dels punts clau de la tardor del 2017. | Adrià Costa
L'1-O és, encara, la jornada més icònica del procés. La violència policial va representar un punt de no retorn, i es va combinar amb una mobilització sense precedents que va permetre la celebració de l'acte de desobediència civil més gran de la història recent a Europa. | Carles Palacio
Els fets del 20-S a Economia van situar en la diana de la justícia espanyola Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, els dos primers presos polítics del procés. Van entrar a la presó el 16 d'octubre i la mobilització per demanar-ne la llibertat va ser immediata. | Adrià Costa
Després de setmanes d'incertesa i de mirades de reüll, inclosa una convocatòria electoral anticipada pensada per evitar el 155, el Parlament va declarar exhaust la independència. Carles Puigdemont i Oriol Junqueras van pronunciar el seu últim gran discurs la tarda del 2017 abans d'anar a l'exili i a la presó, respectivament. | Josep M. Montaner
Un cop aplicat el 155, Mariano Rajoy va convocar eleccions catalanes per al 21-D del 2017. Les va guanyar Ciutadans, però Puigdemont va ser el candidat independentista més votat. | Adrià Costa
La impossibilitat d'investir Puigdemont a distància i de triar Jordi Sânchez i Jordi Turull com a presidents per l'acció repressiva de l'Estat van obligar a buscar alternatives, i finalment Quim Torra va ser designat com nou màxim dirigent de la Generalitat gràcies als vots de JxCat, ERC i la CUP. | Adrià Costa
Després de més d'un any en presó preventiva, els líders independentistes que van impulsar l'1-O van ser jutjats al Tribunal Suprem. Un judici que passarà a la història. | Pool EFE
La sentència del Suprem, amb penes per sedició contra nou dirigents, va provocar una nova onada de mobilitzacions. Les Marxes per la Llibertat de l'ANC i Òmnium van convergir a Barcelona el 18 d'octubre, el mateix dia de la vaga general convocada per la Intersindical-CSC-. | Sergi Cámara
La reacció a la sentència va generar aldarulls inèdits al carrer i enfrontaments entre la policia i els manifestants. Durant una setmana, Barcelona va ser l'epicentre d'imatges a les quals el procés no s'hi havia acostumat. | Martí Urgell