<![CDATA[NacióDigital | Nació]]> https://naciodigital.cat/feed ca Sat, 22 Aug 2026 09:38:54 +0200 <![CDATA[NacióDigital | Nació]]> https://naciodigital.cat/web/assets/img/og-image/naciodigital.cat.png https://naciodigital.cat/ 144 40 hourly 1 NacióDigital | Nació <![CDATA[Un nou bus de TMB circularà al voltant del Camp Nou els dies de partit del Barça]]> TMB posarà en marxa un nou servei especial de bus circular per l’entorn del Spotify Camp Nou els dies que el Barça jugui al seu estadi. La línia començarà a funcionar dues hores abans del partit i es mantindrà operativa fins a una hora i mitja després de la seva finalització.

El recorregut tindrà uns sis quilòmetres i connectarà punts de l’entorn de les zones afectades per les restriccions de trànsit. El servei tindrà una freqüència aproximada de 15 minuts i completarà el trajecte en uns 32 minuts, tot i que aquests temps poden variar segons les condicions del trànsit.

El nou servei busca minimitzar les afectacions sobre la mobilitat dels veïns de les Corts derivades del dispositiu de mobilitat dels dies de partit. També canviarà l’itinerari dels autocars dels equips, que a partir del primer partit de lliga al Camp Nou, el 27 d’agost, accediran a l’estadi pel carrer Travessera de les Corts i evitaran el carrer Arizala.

]]> Fri, 21 Aug 2026 21:13:31 +0200 <![CDATA[El Barça trepitja amb força i guanya al Brighton a la «festa del Gamper»]]> El "nou" Barça de Pere Romeu comença a carburar. Les blaugrana han tancat la pretemporada amb una victòria solvent al Trofeu Joan Gamper davant el Brighton & Hove Albion per 3-1 a l'Estadi Johan Cruyff. La cinquena edició del trofeu que disputa el Barça femení ha deixat un bon regust de boca als 3.904 espectadors culers (poc més de mitja entrada) que han acudit a l'estadi per gaudir dels nous fitxatges abans de l'inici oficial de la temporada, el diumenge 30 d'agost a casa contra el Tenerife.

Les blaugrana s'han avançat ben d'hora al marcador, amb un gol d'Esmes Brugts al minut 6, a passada de Patri Guijarro. La mallorquina, i nova primera capitana de l'equip després de la sortida d'Alexia Putellas, ha aixecat polèmica amb el discurs previ al partit. Guijarro, tot i parlar català i ser nascuda a Palma, ha fet el discurs gairebé íntegrament en castellà; a més, s'ha saltat el tradicional "visca Catalunya" per tancar el parlament, i ho ha deixat amb un: "visca el Barça"

Al minut 12 de joc, les angleses han empatat amb un bon gol de la japonesa Kiko Seike, però les blaugrana han reaccionat i, al 22 de joc, Clàudia Pina ha fet el 2-1. Graham Hansen s'ha apuntat a la festa passada la mitja hora de partit amb un golàs després d'una gran jugada individual per situar el 3-1 abans de la mitja part. 

El ritme ha estat molt més baix a la segona meitat i el resultat final no s'ha mogut. De les quatre cares noves que han arribat aquest estiu, Renee Van Asten ha estat l'únic que no ha pogut debutar a l'estadi, ja que ha caigut de la convocatòria per molèsties físiques. En canvi, la central Martina Fernández, la portera Tyler McCamey i la davantera Kerolin Nicoli sí que han sumat minuts amb la samarreta blaugrana. 

]]> Fri, 21 Aug 2026 22:00:47 +0200 <![CDATA[9.000 euros per viatge: desarticulen dues organitzacions de tràfic de migrants de Ceuta]]> En un context marcat pels dos desallotjaments de migrants de la platja del Trampolín de Cueta, el trasllat de menors de la ciutat a la península i les queixes del PP i Vox davant aquest fet; a la crisi migratòria de Ceuta s'hi afegeix el tràfic il·lícit de migrants.

La Policia Nacional ha desarticulat dues organitzacions dedicades, presumptament, a aquesta tasca i ha detingut cinc persones: dues a Ceuta; altres dues a la Línia de la Concepció, a Cadis; i un cinquè home d'una altra organització també dedicada al tràfic il·lícit de persones.

Com funcionaven els viatges?

Segons la investigació policial, els sospitosos utilitzaven intermediaris per captar persones en situació irregular que van arribar a la ciutat autònoma els dies 30 i 31 de juliol. Els demanaven uns 9.000 euros per viatge. Els migrants esperaven el moment del trasllat en domicilis, garatges o altres indrets. 

En un dels casos, els agents han documentat que van traslladar a la península set persones en una embarcació de cinc metres d'eslora i que van estar unes cinc hores al mar, sense les mínimes condicions de seguretat. Això contradiria l'afirmació del ministre d'Interior, Fernando Grande Marlaska, que va assegurar que cap de les persones que havia travessat la frontera en l'entrada massiva a finals de juliol havia arribat a la península.

L'organització tenia vehicles per traslladar els migrants des del lloc on els tenien esperant fins a l'embarcació. Un cop a la costa andalusa, altres membres els recollien i els dispersaven. A més, comptaven amb pilots experimentats en navegació ràpida. Als quatre arrestats se'ls imputen els delictes d'organització criminal i afavoriment de la immigració irregular.

Cinc hores en una embarcació de cinc metres

El passat 14 d'agost set persones van ser traslladades des de la ciutat autònoma fins a la costa peninsular. Es va interceptar els set ocupants cap a les quatre de la matinada en una zona de platja de la Línia de la Concepción, després d'haver estat unes cinc hores al mar en una embarcació de cinc metres d'eslora i dos d'amplada. Segons la policia, un testimoni va revelar que l'organitzador cobrava 8.000 euros per persona i trasllat, obtenint un benefici estimat d'uns 56.000 euros en un sol trajecte amb set persones. Anaven sense cap mesura de seguretat i van patir molt de fred, per la roba mullada i l'entrada d'aigua a la llanxa.

Un segon desallotjament a la platja de Ceuta

La Policia Nacional ha tornat a desallotjar aquest divendres al matí la platja del Trampolín de Ceuta després que un grup de prop d'un miler de migrants hi hagin tornat a passar la nit. Els agents els han fet moure a un racó de l'espai, mentre els serveis de neteja acabaven de retirar les restes de les cabanes que s'hi havien aixecat les últimes tres setmanes.

Aquest dijous al migdia, el govern de Ceuta va haver d'interrompre el dispositiu de neteja perquè alguns migrants van retornar a la platja després del primer desallotjament, i no es podia garantir la seguretat del personal que hi treballava. Aquesta ha estat la primera nit que els desallotjats han dormit en les noves instal·lacions habilitades temporalment pel govern espanyol a Loma Margarita i a El Embolsamiento, amb capacitat per a 1.800 persones.

]]> Fri, 21 Aug 2026 18:23:26 +0200 <![CDATA[Funcionaris de presons es concentren a Brians 2 per reclamar més seguretat]]> Uns 200 funcionaris de presons s’han concentrat aquest divendres a Brians 2 per reclamar més seguretat als centres penitenciaris i denunciar les agressions que pateixen els treballadors. La protesta arriba després de l’atac d’una visitant a una funcionària diumenge passat, un episodi que, segons el col·lectiu Marea Blava, ha fet vessar el got: "No pot tornar a passar".

La concentració, però, coincideix amb un nou incident al mateix centre, ja que, segons els treballadors, aquest divendres un intern ha atacat dos funcionaris de Brians 2, en un context en què el col·lectiu denuncia que les agressions s’han convertit en una situació recurrent. Marea Blava reclama "més contundència" en el compliment de les condemnes, un augment de les plantilles, un sistema de treball per binomis i més autoritat per als funcionaris a l’hora de fer complir la normativa dins dels centres.

Els treballadors també demanen revisar el dimensionament de les plantilles i els protocols de seguretat de tots els departaments penitenciaris, perquè consideren que actualment "no existeix el risc zero a cap àrea". La protesta es va convocar arran de l’incident de diumenge, quan una visitant hauria colpejat, esgarrapat i mossegat una funcionària de Brians 2 i l’hauria amenaçat de mort.  

Justícia ha prohibit temporalment a la dona tornar a fer visites a Brians 2, però Marea Blava reclama que la prohibició sigui permanent i s’estengui a totes les presons de Catalunya. El col·lectiu considera que l’episodi evidencia novament les mancances de seguretat que pateixen els treballadors penitenciaris.

"Volem arribar a casa sans i estalvis"

Juanjo, treballador de Brians 2, denuncia que la "manca d’autoritat" als centres penitenciaris és una dinàmica constant que cal revertir: "És molt senzill. Volem poder arribar a casa sans i estalvis", afirma. Marea Blava també recorda l’assassinat d’una treballadora de la cuina de Mas d’Enric, ara fa dos anys, que atribueix a una "pèssima dimensió del risc".

El col·lectiu i diversos sindicats alerten que, mentre no hi hagi canvis en la política penitenciària del Govern, situacions com les de la treballadora agredida diumenge "tornaran a passar". "Cada setmana estem en el punt de mira, cada setmana hi ha un cas i no podem seguir així", conclou el treballador. 

]]> Fri, 21 Aug 2026 16:19:59 +0200 <![CDATA[Junqueras confirma per l'11S: «La pluja em va fer fora l'any passat»]]> El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha confirmat l'assistència a la manifestació de la Diada Nacional de Catalunya, el pròxim 11 de setembre, que es farà descentralitzada a Barcelona, Girona i Amposta. Ho ha fet a la sortida d'una conferència a la Universitat Catalana d'Estiu, on ha aprofundit en la Guerra de Successió i un passat de derrotes i successives revoltes (moltes), que, segons Junqueras, encara aporten aprenentatges per a futurs embats entre Catalunya i l’Estat. En declaracions a la premsa, ha afirmat que "seran a tot arreu" igual que "l'any passat". "Jo hi vaig anar però la pluja me'n va expulsar", ha declarat.

Junqueras també ha demanat al govern espanyol que controli les fronteres per evitar una nova "catàstrofe humana" a Ceuta. "El fet que mori gent i que això sembli irrellevant, i que hi hagi partits polítics que prefereixin tirar-se els plats pel cap, és un escàndol", ha etzibat. El líder d'ERC ha exigit que l'executiu estatal "garanteixi les condicions de vida" de tothom i "en particular" les de les persones menors d'edat. 

Pel que fa a una hipotètica acollida de migrants menors a Catalunya, Junqueras ha assenyalat que el "primer pas" és que l'executiu de Pedro Sánchez compleixi amb "les obligacions per afrontar" i que s'"impedeixi que morin" persones. "Si impedir que morin dotzenes de persones és tan senzill com posar una línia de boies, la primera pregunta és per què no n'han posat una abans", ha lamentat.

En aquesta línia, s'ha mostrat "molt crític" amb la gestió del PSOE "que no se'n surt gaire" amb el control de "la qualitat econòmica i serveis socials" i, alhora, ha afegit que el PP "no se n'havia sortit mai". Junqueras ha recordat que ERC "sempre ha estat absolutament a favor" del traspàs de "totes les competències possibles" a la Generalitat de Catalunya, també en matèria migratòria. "Catalunya ha fet esforços ingents al llarg de la seva història en aquesta matèria i, si en alguna cosa podem ajudar, segur que ajudarem", ha afegit.

D'acord amb aquesta idea s'ha manifestat a favor de "la política útil" i "contra el retret" i "l'odi" de l'extrema dreta. "La nostre feina és intentar millorar el transport públic al nostre país, salvar el col·lapse de les infraestructures, el transport públic i ajudar al desenvolupament econòmic de Catalunya", ha expressat Junqueras en una llarga enumeració.

]]> Fri, 21 Aug 2026 15:46:12 +0200 <![CDATA[La restauració muta a Barcelona: més franquícies i menys bars que tanquen el diumenge]]> L’Ajuntament de Barcelona fa anys que radiografia la restauració de la ciutat com no ho fa amb cap altre sector. Unes 1.000 entrevistes anuals serveixen per detectar els canvis de rumb i les tendències en un món incert, farcit d’obertures i de tancaments. El 77% dels negocis d’hostaleria que funcionen actualment a la ciutat no existien 15 anys enrere. Tot canvia habitualment i la nova enquesta a la restauració de Barcelona ho referma. Ara, Nació repassa cinc claus del nou baròmetre hostaler.

El lloguer a l'alça

Una de les realitats més evidents és l’augment del preu dels lloguers. Com passa amb la resta de comerços, els bars i restaurants també acumulen rècords continuats, els darrers anys. Si bé no es publiquen dades oficials sobre aquesta tipologia d’immobles, la mitjana del que paguen els enquestats ja arriba als 1.872 euros, a l’estadística barcelonina. Aquests arrendaments del lliure mercat els ha d’afrontar el 87% del sector, ja que només un 11% dels propietaris del negoci són també els amos del local.

Amb el lloguer, el ritme és fulminant. Tres anys enrere la mitjana era de 1.490 euros al mes. Els preus comunicats a l’enquesta s’han enfilat a gairebé 400 euros mensuals de més, de mitjana, en tres anys. Per contra, en el mateix període de temps (2022-2025) no ha augmentat la mitjana de metres quadrats dels locals. L’any passat era de 107 m2, unes dades molt similars a la dels anys anteriors. 

Si es miren les diferències per zones, s’aprecia nítidament l’impacte del turisme sobre el mercat immobiliari. A la zona amb més presència de visitants, Ciutat Vella, el preu mitjà dels lloguers arriba als 2.638 euros. Mentrestant, a Horta-Guinardó es registren els arrendaments més baixos (1.167 euros/mes). 

El creixement de les franquícies

L’enquesta també revela un altre rècord. Els bars i restaurants que formen part d’una franquícia ja són el 6,3% de tots els establiments de la ciutat. L’anterior registre més alt era del 2017, quan s’havia arribat a un 5,4%. Tot plegat lliga amb els advertiments socials que assenyalen un tancament progressiu dels negocis petits o familiars, mentre les grans cadenes tenen més facilitat per cobrir despeses i provar l’èxit del seu negoci.

La cervesa ja val dos euros i mig

Pel que fa als productes estrella, el preu també continua a l’alça. Les dades de l’enquesta permeten monitoritzar com evoluciona el cost de prendre un cafè -aquella pregunta que va posar contra les cordes a José Luis Rodríguez Zapatero quan era president del govern espanyol- o un refresc a Barcelona. Així, l’any passat es va registrar que la cervesa ja costa de mitjana 2,50 euros a la capital catalana, quan l’any 2021 eren dos euros justos.

El cafè arriba ja a l’1,50 euros. Els refrescos, als 2,43 euros de mitjana. I el menú de migdia ja fa temps que va deixar el preu dels 10 euros de mitjana (2016) i ara s’acosta als 15 euros com a preu habitual. Segons les xifres aportades pels hostalers, l’any passat un menú costava 14,19 euros, de mitjana.

  • Així evoluciona el preu dels productes estrella a la restauració / Ajuntament de Barcelona

Més treballadors estrangers (no UE) que espanyols

També per primera vegada es registra un sorpasso en l’origen dels treballadors: si bé els negocis continuen estan majoritàriament en mans d’empresaris autòctons (56% tenen nacionalitat espanyola, el 8,5% són d’algun païs de la Unió Europea (UE) i el 35% són d’altres països), la franja predominant entre els assalariats ja no és la població espanyola (42,6%), sinó els estrangers de països de fora de la UE (49,2%). Mentrestant, els europeus del sistema comunitari representen menys del 10% dels treballadors a l’hostaleria barcelonina.

El diumenge ja no és dia de descans

Alhora, també estan canviant les tendències sobre el descans als establiments. Si fa cinc anys era força habitual que els bars i restaurants tanquessin en diumenge (40%), els darrers anys això s’ha anat esvaint. El 2025 ja només tanquen en diumenge el 21,6% dels negocis de l’hostaleria a Barcelona. De fet, en un sol any, els locals que obren tots els dies de la setmana han passat de ser el 49% (2024) al 68,1% (2025), segons l’enquesta municipal.

  • Evolució de quants dies obren els bars i restaurants / Ajuntament de Barcelona

A més, també es consolida un altre canvi curiós. Abans, els dies més forts per al sector de la restauració eren el divendres i el dissabte, i els més fluixos, dilluns i dimarts. Així ho mostraven insistentment les respostes, any rere any, al baròmetre de l’Ajuntament. Però el 2024 va haver-hi un gir de guió. El dilluns va desaparèixer de l’equació dels dies de menys clients i, per contra, hi va irrompre el dimecres. Dimarts i dimecres eren assenyalats per primera vegada com els dos dies més dolents de la setmana pel que fa a clientela. I allò, que podia haver estat un canvi puntual i anecdòtic, s’ha repetit a la següent onada de l’enquesta. L’any passat es va repetir la mateixa situació: el tram del mig de la setmana és el que es fa més costerut per als bars i restaurants de la capital catalana. Per contra, el divendres i el dissabte mantenen el seu regnat dels dies bons.

]]> Fri, 21 Aug 2026 19:04:45 +0200 <![CDATA[El forn marítim]]> "Bullirà el mar com la cassola en forn, mudant color e l'estat natural, e mostrarà voler tota res mal que sobre si atur un punt al jorn". Ho escrivia Ausiàs March el segle XV, ens ho ha cantat Raimon en la millor manera de fer aquest Veles e vents, una de les cançons del nostre primer paisatge musical. La història d'aquest amant que creua la mar d'Itàlia a València sense saber si el seu amor és correspost, i que demana ajuda als elements per arribar a terra amb vents favorables com el xaloc i el llevant, que representen l'esperança, i els vents de mestral i de ponent que suposen els obstacles que ha de vèncer. Una crida a la civilitat, l'amor, la cultura feta cançó jugant amb els elements de la natura.

Aquesta estiu estem, tal com diuen els versos, en plena ebullició. Quin estiu que tenim, com si realment el descrivís Ausiàs March. Bullia la diada de Sant Magí, una diada històrica la que es va viure dimecres a la plaça de les Cols amb la Colla Jove Xiquets de Tarragona, fent tota una catedral un 5 de 9 amb folre (a més del 2/9fm, 3/9f i un intent descarregat d'aquest 5 de 9 en segona ronda), que s'emmirallava en la Seu tarragonina, i que deixa enrere els 5 de 8 que abans era la construcció que rebia aquest nom de catedral, i la Colla castellera de Sant Pere i Sant Pau la van fer (i també un 4/8a i un 3/8). Els Xiquets de Tarragona han tornat, després d'uns anys complicats, i van lluir un 4 de 9 amb folre, a més d'un 7 de 8, un intent descarregat de 3 de 9 i un 3 de 8.

Els Xiquets del Serrallo van fer un 4/8, un 3/8 i un 2/7, en una diada de Sant Magí en què el més buscat era l'aigua, la del Sant, la que fan arribar a la ciutat de Tarragona els portadors i que van a buscar al santuari de Sant Magí de la Brufaganya, a Pontils, a la Conca de Barberà, a 80 km, i en un desplaçament de dos dies en carro. L'aigua de sant Magí anava tan buscada que a la capella del Sant, que al Portal del Carro van exhaurir més de 2000 flascons i càntirs, i jo em vaig quedar amb un càntir en forma de petit veler, que em va acompanyar mentre gaudia de l'esforç de les 4 colles castelleres tarragonines. La de sant magí té propietats curatives i entre els seus dons hi devia haver la de protegir els castellers de la calorada, 33,2  graus i la humitat d'un 60,9% que feia que la sensació de calor augmentés fins al punt de fer desertar bona part del públic que no tenia ombra com a refugi,

En tornar a casa, l'informatiu del migdia de Catalunya Ràdio obria amb les dades que també donava Nació sobre aquesta mar que bull. Sentia que la Caterina Alemany entrevistava dues turistes, que certificaven que el mar bull, i que a diferència d'altres anys, entra dins l'aigua no les refrescava com abans. Les xifres són de rècord, a la Dragonera 33 graus, i les boies de Barcelona, Tarragona i Maó també han batut les màximes dels seus registres particulars.  Ho diu últim informe elaborat per World Weather Attribution, que recollia Gerard Mira: les aigües europees s'estan escalfant a un ritme superior a la mitjana del planeta: "Sense el canvi climàtic derivat de l'activitat humana, aquests percentatges serien molt més baixos, pels volts d'un 40%. D'aquesta manera, doncs, els mars europeus bullen a causa de la pujada general de les temperatures, empesa per l'escalfament global".

En arribar a casa, uns veïns que se'n van cap a Múnic a passar uns dies de vacances, m'expliquen que de fet aquest és un pla alternatiu que s'han hagut d'organitzar després que el seu somiat creuer en barcassa pel Danubi hagi embarrancat. De fet, l'agència que els venia, els deia que el creuer es farà igualment en autobús, i anant a dormir a la barca per tots aquells que s'havien fet la il·lusió.

Però nord enllà, on la gent és polida, ja fa un cert temps que tenen els camps de gespa cremats de la sequera, com els passa a Londres, o els camps bleïts com passa a França, i afegim-hi Àustria, Hongria, Romania, Eslovàquia, Polònia, Bulgària. Europa pateix com mai aquesta calorada i sequera que té greus afectacions en l'agricultura, l'abastiment d'aigua, el comerç, la producció d'energia. El panorama és devastador, el mar bull com cassola al forn, i no és per amor o desamor, ni pels vents a favor o a la contra, sinó per l'acció de l'home, que no sabem corregir. La calor que tenim integrada aquest estiu com mai, en el nostre dia a dia, incloses en diades castelleres i festives, i que només l'ombra dels sants, com Sant Magí, pot apaivagar!

]]> Fri, 21 Aug 2026 19:00:02 +0200 <![CDATA[Quan una promoció d'habitatge públic es converteix en un cau de «desperfectes» en tan sols mig any]]> Els veïns de la comunitat Illa Centre del Masnou (Maresme), un bloc d'habitatge públic impulsat per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), denuncien "infinitat de desperfectes" en una promoció que, consideren, no té els mínims exigibles. Els afectats expliquen que l'obra s'ha fet "amb poques ganes" i critiquen la qualitat dels acabats, que en poc més de vuit mesos ja mostren símptomes de desgast. També alerten dels maldecaps provocats per l'aigua, ja que en diferents espais han aparegut filtracions, humitats i òxid. L'AMB defensa que és "bastant habitual" que s'hagin de fer "reajustaments" en obres noves, però que malgrat tot s'ha fet un seguiment "exhaustiu" de cada cas i que la constructora ja hauria resolt el 90% de les incidències.

La promoció de la plaça Nova de les Dones del Tèxtil del Masnou té un total de 67 habitatges, dels quals 36 són en règim de venda i els altres 31 de lloguer. L'AMB va fer la seva posada de llarg el mes de març, malgrat que els primers veïns ja van entrar-hi a viure el desembre de 2025. Durant aquest acte institucional del març passat es va destacar la "qualitat" i la "dignitat" de la promoció, unes paraules que ara ressonen al cap dels veïns, que veuen com en menys d'un any han començat a aparèixer problemes que allunya la realitat dels pisos d'aquests qualificatius.

"L'habitatge públic hauria de ser una altra cosa"

Durant els episodis de pluges, s'han viscut filtracions als trasters i a l'aparcament. També té filtracions la claraboia d'accés a l'edifici. I els desguassos dels espais exteriors fan caure l'aigua d'un pis a l'altre, deixant negats els espais comuns de l'edifici. D'altra banda, a l'interior d'alguns pisos també es comencen a veure alguns símptomes relacionats amb l'aigua, com humitats a sostres o sòcols bufats per algunes filtracions internes de les zones humides dels habitatges. "No pot ser que una obra que no arriba a l'any de vida estigui en aquest estat", es lamenten.

Un altre dels desperfectes que citen és l'aparició d'òxid en plaques metàl·liques, un material molt present en tota l'obra. Els veïns posen en dubte la idoneïtat del material per a una promoció a tocar del mar i, per tant, exposada a alts nivells d'humitat. En alguns espais, de fet, ja s'han fet les primeres substitucions.

Portes que no tanquen correctament o acabats imperfectes en enrajolats o dutxes són altres de les "25 petites coses" que els veïns es van trobant en el seu dia a dia i que els han portat a organitzar-se per reclamar a l'administració una resposta realment efectiva.

En aquest sentit, un dels veïns afectats, en Pau Serra, denuncia que més enllà de les incomoditats que els provoca l'actual situació és especialment preocupant pel fet que siguin habitatges públics: "Hem passat de la il·lusió d'un pis nou a això. L'habitatge públic hauria de ser una altra cosa".

Amb tot, l'AMB recorda que l'obra està encara en període de garantia i que la constructora farà les reparacions que siguin necessàries. L'ens públic assegura que té coneixement de les reclamacions, amb visites als afectats, i diu que hi ha un calendari per solucionar els problemes existents "en les pròximes setmanes".

Els veïns, però, recelen d'aquestes promeses. Creuen que amb el pas del temps la predisposició a reparar els desperfectes serà menor per part de l'empresa constructora i el període de garantia s'anirà esgotant. La garantia més llarga és per a problemes estructurals, un àmbit en què, per ara, no s'han detectat problemes. "També s'han de dir les coses bones i sembla que l'edifici no anirà a terra", ironitzen els veïns.

]]> Fri, 21 Aug 2026 14:04:39 +0200 <![CDATA[Més turistes, menys país]]> Hi ha rècords que mereixen una medalla i d’altres que haurien d’activar una alarma. Catalunya va allotjar gairebé 2,7 milions de viatgers als hotels durant el juliol, la xifra més alta registrada mai en aquest mes. La notícia ha estat rebuda amb l’entusiasme habitual: un altre rècord, una altra temporada excepcional, una altra demostració de la fortalesa del sector.

A Catalunya ens hem acostumat a comptar turistes com qui compta gols. Cada temporada ha de superar l’anterior. Més passatgers als aeroports, més creueristes, més reserves hoteleres, més visitants internacionals. La classificació sembla senzilla: si en venen més, guanyem. Si en venen menys, entrem en crisi.

El problema és que ningú no acaba d’explicar-nos què guanyem exactament. O, encara més important, qui ho guanya.

Al juliol, els hotels catalans van registrar 2.697.163 viatgers, un 3,1% més que l’any passat. Barcelona en va concentrar gairebé un milió i mig. Entre gener i juliol ja s’han superat els 13,5 milions de clients hotelers, també un màxim històric.

Però les pernoctacions van baixar un 0,8% i l’estada mitjana es va reduir de 3,14 a 3,02 nits. És a dir, cada vegada arriben més persones, però s’hi estan menys temps. Més rotació, més moviment i més pressió per poder anunciar, al final de l’estiu, que hem tornat a batre tots els rècords.

Catalunya corre el risc de convertir-se en un immens torniquet: milions de persones entrant i sortint mentre els que hi viuen intenten no quedar atrapats entre una maleta amb rodes i un contracte de lloguer de temporada.

No es tracta de culpar els turistes. El visitant que ve a Barcelona, a la Costa Brava o a la Costa Daurada no és responsable del model econòmic que s’ha construït al seu voltant. La responsabilitat és de les institucions i dels sectors empresarials que durant dècades han confós l’èxit del turisme amb l’augment indefinit del nombre de visitants.

El turisme genera activitat econòmica i llocs de treball. Negar-ho seria absurd. Però també seria absurd presentar aquesta activitat com una mena de pluja de bitllets que beneficia automàticament tota la societat.

El salari mitjà anual dels treballadors del sector turístic català era de 23.620 euros el 2023, un 22,6% inferior a la mitjana de l’economia catalana. La meitat dels assalariats cobrava menys de 20.300 euros anuals i gairebé la meitat de la plantilla es concentrava en les categories professionals amb remuneracions més baixes. 

L’ocupació de sous baixos tensiona l’estat del benestar i és un subsidi encobert als que s’enriqueixen amb el model. Aquest és el miracle turístic: treballadors que serveixen esmorzars en hotels on mai no podrien dormir i que netegen apartaments situats en barris on ja no poden pagar un pis.

La saturació turística també pressiona l’habitatge. És evident que un client d’hotel no fa pujar directament el preu del lloguer. Però el rècord hoteler forma part d’un ecosistema que inclou pisos turístics, lloguers de temporada, segones residències, inversions immobiliàries especulatives i propietaris que obtenen més rendibilitat allotjant visitants ocasionals que famílies permanents.

Quan un habitatge es converteix en un actiu turístic, deixa de ser una llar. I quan això passa milers de vegades, els residents són expulsats dels barris, els treballadors han d’anar a viure cada vegada més lluny i els joves descobreixen que emancipar-se al seu país és gairebé una activitat de risc.

Després hi ha el comerç. La botiga de queviures tanca i obre un establiment de records. La ferreteria desapareix i arriba una consigna d’equipatges. El bar de menú es transforma en un local de brunch on una torrada amb alvocat costa el mateix que un dinar sencer.

Tot és legal, modern i molt fotografiable. Però el barri deixa de ser un lloc on viure i es converteix en un decorat on consumir. Els veïns encara hi consten al padró, però l’economia quotidiana ja no està pensada per a ells.

També augmenta la pressió sobre el transport públic, la neteja, la gestió de residus, l’aigua, les platges, els centres històrics i els espais naturals. Uns costos que es reparteixen entre tota la ciutadania, mentre els beneficis es concentren en una part molt més reduïda de l’economia.

El debat, per tant, no és turisme sí o turisme no. Aquesta és una caricatura útil per evitar qualsevol discussió seriosa. El debat és quin turisme, en quina quantitat, en quins territoris, amb quins salaris i amb quin retorn per al país.

Catalunya necessita limitar el creixement a les zones saturades, perseguir els allotjaments il·legals, regular de debò els lloguers temporals i derivar més recursos turístics a habitatge, transport i serveis públics. També necessita un sector que competeixi en qualitat, coneixement i valor afegit, no només en la capacitat d’encabir més persones en el mateix territori.

Un rècord de visitants no és necessàriament una victòria. Ho seria si els salaris augmentessin, els joves poguessin emancipar-se, els barris conservessin el comerç de proximitat i els treballadors del sector poguessin viure allà on treballen. La resta és propaganda estadística. El turisme ha d’estar al servei de Catalunya. No Catalunya al servei del turisme.

]]> Fri, 21 Aug 2026 19:00:02 +0200 <![CDATA[Tornen a desallotjar un grup de migrants de la platja del Trampolín de Ceuta]]> La Policia Nacional ha tornat a desallotjar aquest divendres al matí la platja del Trampolín de Ceuta després que un grup de prop d'un miler de migrants hi hagin tornat a passar la nit. Els agents els han fet moure a un racó de l'espai, mentre els serveis de neteja acabaven de retirar les restes de les cabanes que s'hi havien aixecat les últimes tres setmanes.

Aquest dijous al migdia, el govern de Ceuta va haver d'interrompre el dispositiu de neteja perquè alguns migrants van retornar a la platja després del primer desallotjament, i no es podia garantir la seguretat del personal que hi treballava. Aquesta ha estat la primera nit que els desallotjats han dormit en les noves instal·lacions habilitades temporalment pel govern espanyol a Loma Margarita i a El Embolsamiento, amb capacitat per a 1.800 persones.

Un desallotjament sense incidents

El trasllat dels migrants que encara restaven a la platja del Trampolín de Ceuta va començar dijous a primera hora del matí, quan un dispositiu de la Guàrdia Civil i la policia espanyola va mobilitzar el desallotjament de més de 1.700 persones sense incidents. Aquestes s'han reubicat en els dos espais d'acollida habilitats a la ciutat i que, temporalment, seran el refugi dels migrants que van entrar en massa a l'estat a finals de juliol. Mentrestant, el nombre de menors no acompanyats comptabilitzat per Interior ha augmentat fins als 2.700 a la ciutat, 500 més que els identificats a principis de setmana.

El govern espanyol també ha anunciat que portarà 500 menors a la península per donar-los un lloc on viure, un anunci que ha generat rebuig entre l'oposició. En els darrers dies, el president dels populars, Alberto Núñez Feijóo, ha afirmat en diverses ocasions que cal retornar-los a tots, inclosos els menors, sense fer-ne distincions. Una tesi avalada per la Comissió Europea, que va donar el seu vistiplau a enviar-los de nou als seus països d'origen.

500 nenes de Ceuta estaran a la península en "poques setmanes"

El secretari d'Estat de Joventut i Infància, Rubén Pérez Correas, ha augurat que "en un termini de poques setmanes" unes 500 nenes de Ceuta estaran en recursos especialitzats a la península. En una entrevista a RNE, i en relació a la petició del PP i de la Comissió Europea de retornar els menors arribats a la ciutat, Pérez ha indicat que estan treballant per buscar els perfils "més vulnerables" que, per tant, "han de ser prioritàries"; i que estan parlant amb entitats que les puguin acollir.

D'aquesta manera no caldria l'acord ni la implicació formal de cap territori receptor, i s'estalviarien les reticències d'algunes administracions autonòmiques, com les governades per PP i VOX, que han mostrat la seva disconformitat a participar en el repartiment d'aquests nens. El govern de Ceuta té acollits 1.376 menors, i la Policia Nacional n'ha filiat 2.168. El secretari ha admès que no saben quants nens resten als carrers de Ceuta, perquè conflueixen "diversos factors". Entre altres, que el sistema de protecció ceutí "ha col·lapsat" per l'alta demanda que s'ha registrat des de l'arribada de migrants a finals de juliol.

Dues organitzacions dedicades al tràfic de migrants a Ceuta

La crisi migratòria a Ceuta ha provocat situacions tenses i de risc a la ciutat, una d'elles, és el tràfic il·lícit de migrants cap a la península. La Policia Nacional ha desarticulat dues organitzacions dedicades, presumptament, a aquesta tasca i ha detingut cinc persones. Segons la investigació policial, els sospitosos utilitzaven intermediaris per captar persones en situació irregular que van arribar a la ciutat autònoma els dies 30 i 31 de juliol.

Els demanaven uns 9.000 euros per viatge. Els migrants esperaven el moment del trasllat en domicilis, garatges o altres indrets. En un dels casos, els agents han documentat que van traslladar a la península set persones en una embarcació de cinc metres d'eslora i que van estar unes cinc hores al mar, sense les mínimes condicions de seguretat. L'organització tenia vehicles per traslladar els migrants des del lloc on els tenien esperant fins a l'embarcació. Un cop a la costa andalusa, altres membres els recollien i els dispersaven. 

]]> Fri, 21 Aug 2026 12:31:31 +0200 <![CDATA[Un carrer de Barcelona, al podi mundial de les «trampes per a turistes», segons un estudi]]> Barcelona és el destí turístic més massificat del món i, per això, molts dels seus carrers s'adapten a l'arribada en tromba dels grups de turistes que visiten monuments, museus, miradors o barris. Les ofertes especials pels nous visitants conviuen amb les "trampes per a turistes" que fan servir alguns negocis.

En aquest sentit, la ciutat no només encapçala els rànquings de massificació turística, sinó que també ha entrat en el top 3 de la llista de carrers considerats "trampes turístiques", segons l'estudi de Nomad eSIM. L'empresa, especialitzada en viatges i turisme, ha actualitzat el seu rànquing anual i ha situat un dels carrers més famosos de Barcelona en tercera posició de la llista mundial.

Un carrer de Barcelona en el rànquing mundial

La Rambla de Barcelona tornen a aparèixer entre les grans "trampes per a turistes" del món. L'estudi de Nomad eSIM, publicat aquest 2026, situa aquest carrer en la tercera posició del rànquing mundial, només per darrere de Fisherman’s Wharf, a San Francisco, i Temple Bar, a Dublín.

Segons l’anàlisi de Nomad eSIM, que s'elabora a partir de les mencions de l’expressió "tourist trap" ("trampa per a turistes" en català) en les ressenyes de TripAdvisor, han passat de 826 el 2025 a 969 el 2026. Tot i aquest increment, La Rambla han baixat del segon lloc del rànquing mundial al tercer.

El primer lloc és per al carrer Fisherman’s Wharf, a San Francisco, amb 1.109 mencions; i el segon per a Temple Bar, a Dublín, amb 1.022. Tanquen el top 5 l'Eiffel Tower a París, amb 924 mencions de "trampa per a turistes", i el London Eye, a Londres, amb 849 mencions a TripAdvisor. 

Què considera Nomad eSIM una «trampa per a turistes»?

L’estudi no analitza simplement quantes ressenyes són negatives. La metodologia consisteix a analitzar ressenyes de TripAdvisor dels principals atractius de 50 destinacions turístiques i comptabilitzar quantes vegades hi apareix l’expressió "tourist trap".

Per això, la dada no significa que 969 persones hagin deixat necessàriament una ressenya completament negativa sobre La Rambla, sinó que 969 ressenyes contenen aquesta expressió. Tot i això, el volum de mencions permet a l’estudi elaborar una radiografia de quins dels grans atractius turístics del món són percebuts amb més freqüència pels visitants com a llocs excessivament turístics, massificats o poc satisfactoris en relació amb les expectatives.

]]> Fri, 21 Aug 2026 11:52:14 +0200 <![CDATA[La lliçó de Junqueras: de les derrotes a la fórmula ancestral]]> A més de 300 anys de la Guerra de Successió, Oriol Junqueras explica el país amb una mirada analítica, cap enrere i cap endavant en el temps. El líder d'Esquerra Republicana ha volgut desplegar una lliçó magistral a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent sobre una derrota, els antecedents i les conviccions de les institucions catalanes. Una història de derrotes i successives revoltes (moltes) a punt de donar fruit, que, segons Junqueras, encara aporten aprenentatges per a futurs embats entre Catalunya i l’Estat. Alhora, també ha confirmat que enguany assistirà a la manifestació de la diada nacional on, assegura, l'any passat n'havia estat "expulsat per la pluja".

Sense caure en l’academicisme, el líder republicà ha repassat els motius que van impulsar la resistència catalana a la Guerra de Successió i la repressió que va venir després. Una repressió marcada pels Decrets de Nova Planta, que van treure les lleis pròpies i els governs locals dels territoris de la Corona Catalanoaragonesa i van imposar un model de govern central i absolut basat en les lleis de Castella. “Va ser una guerra decisiva en la història dels Països Catalans que posa fi a l’estat català com s’entenia aquell moment”, ha apuntat Junqueras.

Els catalans, fidels a les seves lleis i interessos comercials, es van decantar a favor de la gran Aliança de la Haia, encapçalada per holandesos, anglesos i el Sacre Imperi Romanogermànic que disputava l’hegemonia mundial al bàndol liderat pels borbons. Fins i tot després de la “catàstrofe”, quan els aliats van decantar-se de la guerra (un cop assolits els seus objectius), Barcelona decideix “mantenir la guerra a ultrança”, una “decisió difícil” que acaba amb derrota.

La capital catalana ja no venia d’un passat fàcil i, abans de l’onze de setembre de 1714, havia caigut a mans dels francesos el 1697 en el marc de la Guerra dels Nou anys. Dues derrotes en poc temps que, igualment, no van impedir que Catalunya es tornés a aixecar el 1718 amb la Quàdruple Aliança, una coalició formada pel Sacre Imperi Romanogermànic, el Regne de França, el Regne de la Gran Bretanya i les Províncies Unides, i que, novament, no va tenir èxit.

La lliçó, una fórmula antiga

La classe de Junqueras, però, va més enllà de les pàgines de la història i ha volgut incidir en el caràcter comú de la resposta catalana, marcada pel context una la desigualtat desfavorable, però, tot i així, per la convicció i l’enginy. Un país que s’espavilava amb el comerç per subsistir, amb una “demografia desigual” amb Castella i una "qüestió d'escala i magnitud" que va fer perdre moltes fetes i enterrar bones oportunitats. 

Quina lliçó en treu Junqueras? La clau, segons el líder republicà, està en la capacitat de començar des dels fonaments i tenir clar que tot “no passa perquè sí”. “Les coses només es produeixen si ets capaç de crear les condicions perquè es duguin a terme”, assegura. En aquesta línia, s’ha tornat a reafirmar en el vell lema d’ampliar la base, “construir grans majories” i “minimitzar l’oposició”.  "No només necessites molta gent a favor, sinó que com menys gent en contra millor", ha afirmat. Una oposició que Junqueras s’ha abstingut de concretar i en la qual no ha citat el Partit Socialista de Catalunya.

La via d’Oriol Junqueras, com els antics catalans, també passa per l’enginy de crear “bases econòmiques sòlides” que “aguantin el repte” per ser “més moderns” i  “eficaços”. “Necessitem una economia pròspera i compartida, que és la que fa que els ciutadans puguin participar d’aquesta comunitat”, diu. Un repte que, admet, “no és fàcil” i del qual en queden exclosos els discursos i partits d’extrema dreta. “Allò que serveix és la política útil, no la política del retret ni de l’amenaça”, ha exposat.

La fórmula ancestral de Junqueras, però, no ha deixat sentir gaires referències a la unitat política que reivindicaven el secretari general de Junts, Jordi Turull, i Josep Rull en les seves intervencions a la Universitat Catalana d'Estiu. Una “crida" a la "unitat sense uniformitat” que ha rebut amb recel, igual que Elisenda Alamany, que lamentava un “acomplexament” de la formació de Puigdemont amb Aliança Catalana. “Sempre hem celebrat que hi hagi aquestes crides i que siguin una realitat. Tant de bo sigui seriós i ho facin de veritat”, ha declarat.

]]> Fri, 21 Aug 2026 14:29:40 +0200 <![CDATA[Bizum s'estrena als comerços sense impacte entre els clients: «No te'l demanen»]]> Bizum ha començat a implementar-se des d'aquest estiu a totes les botigues i comerços del país, però ho fa de manera gradual i sense que els negocis hagin notat la necessitat d’implementar-lo amb rapidesa. Les entitats financeres han actualitzat els datàfons dels seus clients per poder cobrar amb Bizum, un procés que ha agafat embranzida entre juliol i agost.

Així i tot, els comerços consultats per l’Agència Catalana de Notícies (ACN) diuen que hi ha “poca demanda” per part dels clients, alguns negocis esperen la tornada de les vacances per començar a fer servir la nova tecnologia i d’altres asseguren que no hi havia una necessitat real per tenir un nou sistema de pagament. D'aquesta manera, doncs, començar a implementar Bizum a les botigues no ha estat del tot ben rebut entre els comerciants, que recelen de la seva necessitat.

Amb el nou sistema, molts datàfons únicament s’han hagut d’actualitzar amb un nou programa que incorporés el Bizum, mentre que altres aparells més antics s’han hagut de substituir per unitats més modernes compatibles amb la nova tecnologia. El pagament en un datàfon es fa de la mateixa manera que amb les targetes tradicionals, amb l’única diferència que s’ha d’indicar en un botó desplegable que l’ingrés es farà amb Bizum. Amb la configuració feta, s’apropa el mòbil al datàfon i es paga a l’instant.

Demanda gairebé inexistent

En una botiga de roba del barri del Clot de Barcelona, el Bambino, el seu propietari, Josep Antoni García, expressa a l’ACN que, des que van començar a fer servir el Bizum a principis de juliol, únicament recorda un client que hagi demanat aquest sistema de pagament: “No te’l demana ningú”, reitera. En aquesta botiga, situada enmig d’un transitat carrer per a vianants, molts clients opten per altres formes de pagament com targetes o rellotges intel·ligents.

Per al propietari del Bambino, els canvis haurien de tenir una motivació darrere, impulsats per una demanda real, i critica que no és el cas del Bizum: “Ja funciona bé el que tenim”, diu García, tot i que afegeix que, tècnicament, no hi ha cap impediment per fer servir el Bizum perquè els bancs ja han fet la transició. “Els datàfons sí que estan preparats, això no és un problema de logística, és simplement que no es demana, el client no fa res i nosaltres tampoc”, expressa.

En general, les botigues afirmen que han estat informades per part dels bancs de com implementar el Bizum, tot i que algunes estan mancades d’informació pràctica per aplicar-lo amb els seus clients. També hi ha alguns comerços que s’han trobat amb el canvi a les portes de les vacances, per la qual cosa han preferit endarrerir l’adopció del Bizum fins al setembre, un cop comenci el ritme del nou curs. De moment, però, aquesta eina encara és "residual".

]]> Fri, 21 Aug 2026 09:50:52 +0200 <![CDATA[Què passa si la IA destrueix llocs de treball?]]> Una de les grans preguntes que es fan els i les economistes aquests dies és quin impacte tindrà la intel·ligència artificial en el mercat laboral. Els directors de les grans companyies d'IA ens diuen que ens reemplaçarà, ens farà més eficients i que la nostra vida serà millor. Admeten que algunes persones hauran de pagar el preu d’aquest avenç, ja que perdran la seva feina, però que en el còmput general totes sortirem guanyant. Aquesta també era la conclusió de la majoria d’economistes neoclàssics, però ara alguns comencen a alertar de les conseqüències negatives que podria tenir aquesta substitució.

La IA té el potencial de destruir llocs de treball, sobretot aquells que es poden automatitzar. La teoria econòmica neoclàssica ens diu que aquesta substitució tindrà dos efectes: la demanda de treball es reduirà en les tasques que es poden automatitzar mentre que augmentarà en les tasques que milloren la seva productivitat gràcies a la IA. L’efecte total en el mercat de treball dependrà de com siguin de substituïbles el capital (la IA) i el treball. A llarg termini, els mercats de treball s’ajustaran, els salaris baixaran en els sectors afectats i els treballadors i treballadores es reinventaran per buscar noves feines. L’atur causat per l’arribada de la IA serà temporal i l’economia es recuperarà del xoc inicial. Aquesta teoria contradiu el ludisme, que considera que els avenços tecnològics generen atur permanent.

Marx, però, criticava els avenços tecnològics perquè els considerava no només una eina per augmentar la productivitat sinó també per dominar la classe treballadora. Marx argumentava que la introducció de millores tecnològiques per part dels capitalistes els permetia disciplinar la força de treball, sota amenaça de substitució, debilitar el poder de negociació dels sindicats i allargar o intensificar la jornada laboral tot i els guanys de productivitat. A més, Marx considerava que l’atur causat per la tecnologia té una funció estructural, és l’exèrcit industrial de reserva. Els treballadors que perden la feina a causa de la tecnologia passen a ser aturats i mantenen els salaris baixos, ja que competeixen pels llocs de treball escassos. La gran contradicció que presenta Marx és: si la tecnologia substitueix de forma massiva i sobtada el treball humà, com es manté la demanda agregada? Qui compra les mercaderies produïdes amb els guanys de productivitat? La crítica que fa Marx és que els i les treballadores no són només força de treball sinó que també són consumidores. Marx defensa que la tecnologia pot ser alliberadora per la classe treballadora, però només si està controlada i serveix els interessos de les treballadores.

L’economista Daron Acemoglu ha criticat el resultat de la teoria neoclàssica, que considera massa optimista. Segons ell, els incentius de l’economia actual afavoreixen una substitució massiva de la força de treball per tecnologia que automatitza les tasques, destruint el consum. A causa del disseny actual d’impostos, resulta més econòmic invertir en l’expansió del capital, la IA, que en contractar nous treballadors. En canvi, si la tecnologia permet fer tasques noves, això augmenta la productivitat i els salaris, limitant l’efecte negatiu en el mercat de treball. Segons Acemoglu, si l’avenç tecnològic no es dirigeix correctament i segueix únicament els incentius dels mercats capitalistes, correm el risc que només es desenvolupi el tipus de tecnologia que substitueix la força de treball, i no la que la complementa i la fa més productiva.

Un estudi recent conclou que si la IA desplaça els i les treballadores més ràpid del que l'economia els pot reabsorbir, es corre el risc d’erosionar la demanda dels consumidors de la qual depenen les empreses. Segons aquest estudi, tot i que les empreses poden entendre aquestes conseqüències, cada una es beneficia de l’automatització i només suporta una part de la caiguda en la demanda, de manera que continuen automatitzant tasques i desplaçant treballadores. Aquesta externalitat de la demanda atrapa les empreses racionals en una cursa armamentista de l'automatització, desplaçant els treballadors molt més enllà del que és col·lectivament òptim. La conclusió a què arriben és la mateixa que assenyalava Marx: els incentius capitalistes i la competència erosionen sistemàticament el poder adquisitiu dels consumidors-treballadors, generant una crisi de subconsum i atur permanent.

Cada dia són més nombroses les veus d’alarma sobre els efectes perjudicials de l’automatització de la força de treball. A tot això se li ha de sumar l’impacte dels centres de dades i la IA sobre el planeta. Necessitem una regulació que limiti i dirigeixi l’avenç tecnològic cap a la millora de la vida humana i preservació del planeta, no cap a l’enriquiment d’uns quants inversors i unes quantes empreses.

]]> Thu, 20 Aug 2026 19:00:02 +0200 <![CDATA[Eclipsar la realitat]]> A desgrat dels desganats, l’eclipsi total de Sol del proppassat dia 12 fou un esplendorós espectacle altament emotiu que ens oferí l’univers sense demanar-nos res a canvi. Si de cas, només ens demanà, emperò, que tinguéssim la capacitat de reconèixer, admirar i estimar la bellesa en tota la seva grandiositat. En efecte, cap al tard, l’encís era allà, vers ponent (uns quants graus cap al nord). L’harmonia, la justesa matemàtica del conjunt, el Sol que minvava, la Lluna que el reduïa a poc a poc, la foscor creixent, la nit breu com un sospir, el silenci de la natura, l’esclat aclaparador d’una esplèndida llum enlluernadora que semblava anunciar el naixement d’una nova era... Després, dolçament, l’astre rei, recuperada la integritat, se submergia, tot sol, més aviat trist, dins les profunditats del mar. Fins al pròxim encontre. Fins a la pròxima oportunitat. 

Deixar de ser visible o desaparèixer són els significats més a mà del verb eclipsar. Ve a tomb traslladar al món de la quotidianitat la terminologia de la inigualable experiència que ens oferí el cel. Hom diria que vivim prostrats per uns fets de conseqüències ben planeres de prevenir al detall i, en qualsevol cas, gens encoratjadores, ara dins l’àmbit de l’economia i el medi natural, ara de les llibertats fonamentals. Fets i conseqüències previsibles que, sens dubte, o ens arriben deformats per la propaganda oficial o, senzillament, ens són amagats. En paral·lel, al llarg de l’hora aproximada que durà l’eclipsi, la Lluna, que esdevenia la primera protagonista de la fita, aparegué a penes dibuixada per un perfil gris que mig s’intuïa entre penombres. 

Talment com la situació que se’ns presenta al davant dels ulls. Per mostra, un exemple prou significatiu. A Mallorca, lloc cabdal per comprovar fins a quin punt el mercantilisme i la cobdícia no tenen límits si no els són imposats i, encara, els residents són sistemàticament discriminats quan la seva presència en un indret o esdeveniment qualsevol pot entrar en conflicte amb la preeminència que el sistema ha decidit que cal atorgar al turisme i al turista. El dia de l’eclipsi, com que l’Illa era també un emplaçament privilegiat per contemplar-lo, aquestes discriminacions han operat en benefici dels estrangers que tenien l’estada reservada a determinats hotels, amb accés exclusiu, per aquesta única raó, a llocs de visibilitat destacada.

Encara més, la idea patrimonial del turisme sobre la natura oferí l’oportunitat de veure com determinades platges eren ocupades materialment amb tota mena d’elements destinats a fer més còmoda l’estada... dels estrangers. Al cap i a la fi, allò que aquesta economia fonamentada en el monocultiu turístic (amb l’ajut inestimable de la construcció) ens ha dut ha estat un creixement exponencial de la població resultat del reclam constant de treballadors sense qualificar, un empobriment general, un deteriorament inapel·lable de la qualitat dels serveis públics, una situació seriosament compromesa per al medi natural i els recursos tan bàsics com l’aigua i, en definitiva, una pèrdua dels referents culturals i lingüístics, fenomen que les administracions no saben, no poden o no volen contrarestar per tractar de complir, només, un deure estatutari. 

Com ha posat en relleu l’Informe Fènix (elaborat molt recentment per economistes de prestigi sota la coordinació de Xavier Roig) respecte a l’estat de coses actual de l’economia catalana, amb un diagnòstic perfectament extensible a Mallorca, el model econòmic imperant fonamentat en el turisme genera uns sous molt baixos, unes cotitzacions fiscals i aportacions a la Seguretat Social del mateix nivell i, per tant, comporta que es tracti d’un sector deficitari i, consegüentment, insostenible (dit sigui amb una evident intenció sintètica). I quan s’al·lega des de l’altre cantó que el PIB ha crescut, cal confrontar aquesta data amb l’empobriment generalitzat de la població, que cada vegada disposa d’una capacitat de despesa més minsa i d’una dificultat creixent, a voltes insuperable, per accedir a l’habitatge (posem per cas).

Entre els remeis proposats, l’Informe ofereix aturar l’expansió demogràfica i el creixement dels sectors deficitaris -entre els quals, com hem vist, el turisme- i reduir la capacitat d’allotjament turístic. Remeis que són idèntics, altrament, als que la societat mallorquina enarbora des de fa anys al davant dels seus (ir)responsables polítics, que fan ben igual que si sentissin ploure, perquè, afegim-ho, el turisme és per a Madrid una autèntica qüestió d’estat, en tant que aporta una quantitat incommensurable i imprescindible d’ingressos fiscals i això, des de la seva perspectiva, exigeix la perpetuació de l’actual model extractiu fins al final dels dies. 

Tanmateix, l’eclipsi astronòmic no era ben bé això. No era l’engany permanent al qual ens sotmet la classe dirigent —amb el vicariat còmplice de la classe política— per fer-nos creure que el creixement sense límits del turisme no té alternatives. L’eclipsi del Sol era la bellesa i no aquesta mena de barreig insalubre d’interessos econòmics poderosíssims, mentida estructural i incapacitat per prendre decisions valentes que duguin a la modificació del model que ens subjuga. 

Mentre això no arribi, evoquem la bellesa de la Lluna abraçada finalment a la inabastable immensitat del Sol per fer-lo desaparèixer fugaçment, com si no res, sota son influx irresistible. Evoquem la bellesa d’una dolça, tranquil·la i efímera nit acariciada per una aura fresca i senzilla que ens indica que és arribada la breu estona del repòs. Quan esclati de bell nou la llum, l’emoció irresistible de la llum, es farà imprescindible retre un incondicional i generós tribut a la vida, sense demanar-nos gaire, emperò, sobre el seu sentit. Es farà imprescindible, per descomptat, vinclar-se al davant de la bellesa infal·lible de l’univers. 

]]> Thu, 20 Aug 2026 19:00:02 +0200 <![CDATA[Radiografia d'un «estat paral·lel»: tenen futur els Països Catalans?]]> De Santa Coloma de Farners, d'Inca i de València. Tres presidents de tres indrets dels Països Catalans han parlat a la Universitat Catalana d'Estiu aquest dijous a Prada de Conflent. L'expresident de la Generalitat entre el 2018 i el 2020, Quim Torra; l'expresident de les illes Balears entre 1995 i 1996, Cristofol Soler, i l'expresident de la Generalitat Valenciana entre 1978 i 1979, Josep Lluís Albinyana (per videoconferència) s'han aplegat per reivindicar la vigència del vincle cultural que s’articula, de moment, en un “estat paral·lel”.

Una unitat qüestionada i una cultura "amenaçada" pels atacs a la llengua dels governs de PP amb el suport de Vox a les illes Balears i València, que a Catalunya s'ha materialitzat, també, amb la repressió política a líders i activistes independentistes. Entre alumnes i assistents d'arreu del domini lingüístic, els tres presidents, llicenciats en Dret i foragitats dels seus càrrecs a causa del seu compromís catalanista, es declaren “units en la tragèdia” d’Espanya que han definit com un “estat fallit”.

Els tres presidents han incidit en la importància de canviar el model econòmic que, asseguren, té un impacte directe en la demografia, la societat, el territori i també en les prioritats nacionals, que les institucions autonòmiques no han sabut desenvolupar. “Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera ens hem tornat gats pel turisme”, assegura Soler. Una activitat que ha perdut el caràcter “tradicional” i que ha deixat el progrés en segon terme. “Vivim en un País Valencià que no reconeixem, que camina entre el desconcert i la ruïna”, ha explicat l’expresident de la Generalitat Valenciana.

Davant d’aquestes circumstàncies, proposen la sobirania nacional com a “única solució” per tenir els “recursos” que permetin “sortir del col·lapse” als Països Catalans. “La llengua és una palanca imprescindible de l’economia, una marca de qualitat que crea lligams en els mercats i que l’estat espanyol ens ha llevat”, afegeix Josep Lluís Albinyana.

Un Estat que han titllat de ser una “turbo espiradora de recursos” guiada encara per la lògica colonial i de la qual cal escapar per via pròpia. “Partim d’una situació que només té una porta que és sortir-ne. Quan la teva llengua només és parlada per un terç de la població han d’estar saltant totes les alarmes”, ha declarat Quim Torra, que ha defensat un canvi de lideratge per “guanyar credibilitat” i reprendre el procés d’independència.

L’estat paral·lel

Amb l'article 145.1 de la Constitució espanyola, que prohibeix la federació de les comunitats autònomes, i els tres governs en mans de formacions no independentistes, el somni d’uns Països Catalans units i sobirans sembla més lluny que mai. La recepta de Torra davant les adversitats té una nota en comú amb la que hem sentit aquests dies per la Universitat Catalana d’Estiu: la força de la gent.

Un impuls que, a parer de l’expresident de la Generalitat de Catalunya, té vida pròpia al marge de les institucions oficials de cada territori, un “estat al marge” que és fruit de “l’enginy” i d’iniciatives com el Correllengua Agermanat, que articulen el catalanisme de punta a punta del domini lingüístic. “Malgrat totes les polítiques que s’han implantat, no ens n’estem sortint. La societat catalana ha de tenir el present que salvar el català només depèn de nosaltres”, assegura Quim Torra.

D’acord amb aquesta idea, Cristofol Soler ha fet referència al nou fracàs del govern balear per intentar espanyolitzar les aules amb la tria lingüística, un intent que ha deixat en percentatges majoritaris el català a Mallorca (82,78%) Menorca (91,65%) i Eivissa i Formentera (60,34%). “Mentre no siguem subjectes de dret públic, un estat, hem de tenir la capacitat de defensar allò que és nostre i ens defineix, que és l’idioma”, ha explicat Josep Lluís Albinyana.

Així, Albinyana assegura que totes les victòries del País Valencià són mèrit de la societat civil organitzada, que ha lluitat contra “l’empobriment” i a favor de la identitat i del català a l’escola davant d'una Generalitat "al servei dels interessos de Madrid" i l'anticatalanisme, "un tret al peu". “Cal recordar que l’objectiu és assimilar-nos. Som espanyols per dret de conquesta, no per cap decisió pròpia”, ha sentenciat Torra.

]]> Thu, 20 Aug 2026 20:13:40 +0200 <![CDATA[Junts i l’ambició d’independència: i ara què?]]> I ara què? La pregunta que es fan molts independentistes sembla ressonar amb més força que mai entre les files de Junts per Catalunya. El partit es troba a l’espera de l’aplicació de l’amnistia i el retorn de Carles Puigdemont en un moment complex pel creixement territorial d’Aliança Catalana i unes enquestes no gaire favorables. El darrer baròmetre del CEO sobre unes futures eleccions preveia aquest juliol que els de Puigdemont podrien arribar a caure fins als 16 i 18 diputats, molt per sota dels 35 obtinguts en les últimes eleccions al Parlament.

El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha trepitjat la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) de Prada de Conflent aquest dimecres per exposar la seva visió del futur de l’independentisme, “una reflexió en veu alta” que ha volgut fer “més enllà" del seu càrrec i que ha defensat “una esperança concreta i articulada” que aporti “solucions” a la ciutadania.

Turull assegura que la derrota electoral de l’independentisme el 2024 no suposa la fi del moviment, que conserva “l’estructura intacta” i que “no ha perdut el subjecte”, sinó “temporalment” la mobilització. No obstant això, el líder juntaire també ha reconegut que hi ha una “crisi de relat” entre els independentistes. “Hem parlat massa poc de les aspiracions de la societat que vindrà, hem deixat molt d’espai als profetes del desànim”, ha declarat.

Una de les claus que ha defensat és “ser capaços de connectar el projecte de necessitats dels joves” per adaptar-se a nous temps que posen en dubte la cultura de l’esforç i que comprometen els serveis públics del país, cada vegada més saturats. Com a recepta, Turull proposa “credibilitat de gestió” i un projecte pragmàtic que no visqui instal·lat en “la queixa permanent”. “Els joves de han de trobar en el projecte col·lectiu la resposta als seus propis reptes”, assegura Turull. 

“Unitat sense uniformitat”

Turull també ha tret del calaix la vella bandera de la unitat. Una cohesió, però, “sense uniformitat” en un “moviment plural” que ha definit com una fortalesa si es gestiona “amb maduresa”. “No és la unitat dels partits que s’unifiquen, sinó la dels ciutadans que es reconeixen en un projecte comú”, ha explicat Turull. Aquesta força, assegura, és la va fer possible l'octubre del 2017. “No va haver-hi prou repressió per acabar amb tant desig de democràcia”, ha declarat el secretari de Junts.

En aquest sentit ha fet una crida a “no caure en les trampes de l’estat per enfrontar els partits” ni tampoc als paranys que paren els “profetes de la desesperança” i les “nòmines vives de les clavegueres de l’Estat” que, assegura, impedeixen el progrés de l’independentisme. “Això no és una cursa de valents i no acceptaré lliçons d’una persona que posa la bandera espanyola quan li demanen per no tenir problemes”, ha afirmat, en una referència al gest que va protagonitzar la ultradretana Sílvia Orriols durant els seus primers mesos com a alcaldessa de Ripoll.

La crida per la unitat també s’ha sentit aquest dimarts del president d’Òmnium, Xavier Antich; Carme Forcadell i el president del Parlament, Josep Rull en un acte d’homenatge a Muriel Casals per commemorar el 10é aniversari de la seva mort . Una visió, però, amb la qual es va mostrar més escèptica la futura alcaldable de Barcelona, Elisenda Alamany, que en declaracions a la premsa va convidar als de Puigdemont a desacomplexar-se amb la ultradreta. “Tant de bo ens poguem tornar a trobar, perquè ens hi va el futur del país i no només de l’independentisme”, va dir Alamany.

Aliança Catalana, l’aliat impossible

Turull també ha reivindicat els valors del catalanisme polític que diu, “són totalment oposats” als de la ultradreta. El líder juntaire ha parlat “d’igualtat”, “cohesió”, “drets i deures” i “d’esforç”, unes característiques que, afirma, són constitutives de la nació catalana. “És una batalla de valors, no un combat electoral”, diu. En aquesta línia, ha recordat que Catalunya és un poble resistent, amb eines que no tenen altres nacions sense estat, i que l’enfrontament “real” és amb l’estat espanyol. “Res de bo vindrà de la mà de l’odi. Aquesta amenaça sempre venia de fora, però per primera vegada arriba des de dins”, ha declarat.

Per sumar suports, precisament, Turull defensa que cal anar més enllà de plantejar la independència com una “herència sentimental” i fer-ho com una proposta útil. “No és un objectiu abstracte sinó una eina que ha de servir per viure molt millor”, ha explicat. D’acord amb aquesta idea, també es va pronunciar el president del Parlament, Josep Rull, que aquest dimarts apuntava a l’UCE la impossibilitat del projecte independentista si no era amb la idea de “Catalunya un sol poble” , una vella consigna pujolista que s’ha recuperat a les files juntistes.

]]> Wed, 19 Aug 2026 19:08:05 +0200 <![CDATA[Com sona l'estiu?]]> Sat, 22 Aug 2026 08:11:32 +0200 <![CDATA[L'UCE evoca Muriel Casals per recuperar la unitat: «L'independentisme era guapo»]]> Dia d'homenatge i d'unitat política a l'auditori de la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada de Conflent. Xavier Antich, Carme Forcadell i Josep Rull han recordat la figura de Muriel Casals, expresidenta d'Òmnium Cultural, pel desè aniversari de la seva mort. El president del Parlament de Catalunya, l’expresidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i el president d’Òmnium han recordat la ferma convicció sobiranista de Casals i la seva habilitat per escoltar, que han reivindicat com un element essencial per la construcció de majories àmplies.

Els líders catalans han reivindicat la tasca d’Òmnium i l’ANC durant els primers anys del procés “quan l’independentisme era guapo” i “encara no hi havia errors per analitzar”. “La societat civil no ha tingut mai tanta força com en aquell moment i, cal remarcar-ho, hem de recuperar aquesta força si volem recuperar la unitat política”, ha explicat Forcadell que, alhora, ha posat en dubte que el partits catalans estiguin avançant cap a la independència. “Hem passat de donar-nos la mà a dir-nos botiflers”.

Josep Rull ha parlat de la necessitat d’encarar el futur amb la “visió estratègica” i “persistència” que caracteritzaven Casals i volgut fer valdre el caràcter col·lectiu del país recuperant el concepte de “Catalunya, un sol poble”. “Si dius que algú mai serà dels teus, els catalans mai serem viables com a nació”, ha exposat el president. També Rull ha parlat de "resiliència" i de no renunciar a les ambicions de ser "la Dinamarca del sud d'Europa", com a referent de benestar i prosperitat. “Quan caus has de tenir la capacitat de tornar-te a aixecar”, afirma.

Una crida a “créixer” i a retrobar les aspiracions que també s’ha fet seva Xavier Antich, que defensa que cal deixar enrere el marc de la “minoria nacional” amb el qual alguns partits com Aliança Catalana plantegen els discursos electorals. “Quinze anys enrere l’independentisme no disputava l’hegemonia, disputava la marginalitat”, ha declarat.  

D'acord amb aquesta idea, Antich ha posat de relleu “el salt gegant” de l’independentisme aquests anys malgrat que, ha admès, “hi ha gent que fa nosa”. Altrament, ha parlat de la necessitat de "ser capaços de construir raons" per la independència. “Recordar la Muriel es recordar quan tots érem molt guapos, tot semblava fàcil, cada petita passa era endavant i cada consens era el pas per fer-ne un de més gran”, diu.

Muriel, un far per als independentistes

Antich, Forcadell i Rull han fet un elogi de la manera d'encarar les dificultats de Casals com un far per als independentistes. S'han referit a la seva clarividència, l'aposta pel consens entre forces i l'escolta activa com a remei per resoldre les desavinences. “Ella va dir que la independència l’hem de fer nosaltres i hauríem d’haver tingut més clar que ningú no ens ajudaria l’octubre de 2017”, ha assegurat Forcadell.

L’acte també ha destacat la figura de Casals com una de les precursores de l’anomenada “revolta dels somriures”, un concepte que, afirmen, no era sinònim de debilitat. “Alguns l’esmenten amb somriure sorneguer, però no es la revolta dels pusil·lànimes ni els dèbils. Sense sumar infatigablement és impossible construir res”, afirma Rull.  Amb la voluntat de "no caure en la nostàlgia" del passat, els tres ponents han recordat la "força" de la societat civil com el motor que va fer possible l'1 d'Octubre i que ha de servir d'inspiració per a nous embats. “La societat civil estava en constant ebullició, estirava a les forces polítiques d’aquest país, i això va ser el gran èxit”, diu Forcadell.

Una mobilització constant de la societat civil que va servir perquè Òmnium fes el pas definitiu i es declarés una entitat independentista o que va obligar als partits polítics a posar-se d'acord per constituir Junts pel Sí. "Com deia Casals, el país és poruc i els polítics també, per tant hem d’estirar els nostres líders. Per salvar la cultura i la llengua ens fa falta salvar el país”, ha recordat Forcadell.

]]> Tue, 18 Aug 2026 14:34:54 +0200 <![CDATA[La memòria d'un Jaume I polifacètic inaugura la Universitat Catalana d'Estiu]]> Estudiants d'arreu dels Països Catalans de totes les edats ja ronden per Prada de Conflent des d'aquest dilluns al matí. La Universitat Catalana d'Estiu (UCE) ha obert les portes aquest 2026 amb l'expectació habitual i la commemoració d'una efemèride: els 750 anys de la mort de Jaume I, el rei "més carismàtic i rellevant" de la història de Catalunya. La inauguració, a l'amfiteatre de la UCE, ha comptat amb el president rector de la UCE, Jordi Casasses; la batllessa de Prada, Aude Vivès; el vicepresident del Consell Departamental del Pirineu Oriental, Nicolau Garcia, el director de la casa de la Generalitat a Perpinyà, Albert Piñeira i el president de la FUCE, Joandomènec Ros.

La taula rodona sobre el monarca català, dirigida per Antoni Furió, catedràtic d'Història Medieval de la Universitat de València, ha arribat just després de l'inici de les primeres classes, que han començat ben d'hora del matí. Furió ha defensat la figura de Jaume I com un rei polifacètic que ha de servir per reflexionar sobre la identitat dels Països Catalans i el seu futur. "Pocs personatges han aconseguit travessar amb tanta força el segles i les fronteres internes com ho ha fet ell", assegura.

Més enllà del paper del rei per configurar els límits del domini lingüístic, l'historiador afirma que el monarca serveix per parlar d'una realitat humana "en perill" i que la lectura que es fa del seu llegat varia en funció de l'actualitat i els reptes que afrontem. "Cada època s'ha fet un Jaume I a la seva mida perquè cada present s'apropa al passat amb les seves pròpies preguntes inquietuds i esperances", diu.

  • Antoni Furió, catedràtic d`Història Medieval de la Universitat de València- UCE

En aquesta línia, Furió afirma que "evocar no significa reivindicar una conquesta medieval" sinó que ha d'ajudar a plantejar reptes nacionals i passar a l'acció. "La posteritat no és obra dels morts sinó dels vius: som nosaltres qui decidim què en fem", afirma. D'acord amb aquesta idea, ha fet una crida a no decaure davant a la "frustració política" del Procés a Catalunya, la hostilitat dels governs del País Valencià i les Illes Balears contra el català i "la fragilitat de la llengua" arreu. "Res no garanteix a les nacions sense estat una existència indefinida, la història no dona garanties però tampoc dona destins inevitables", ha declarat Furió.

Furió també ha recordat a la necessitat de mantenir la llengua viva en el dia a dia més enllà de lleis i proteccions i ha reivindicat la tasca de la Universitat Catalana d'Estiu perquè el passat no es converteixi en nostàlgia ni el patriotisme en retòrica. "No necessitem despertar els reis morts: necessitem una llengua viva una cultura exigent, un nosaltres obert i el futur dels ¨Països Catalanes encara no està escrit a cap gran crònica i per això l'hem d'escriure nosaltres", afirma. 

L'alcaldessa de Prada carrega contra l'extrema dreta

La batllessa de Prada, Aude Vivès, que ha inaugurat l'acte, ha donat la benvinguda a la comunitat de la UCE i ha carregat durament contra el govern d'extrema dreta de Perpinyà per retirar aquest agost l'Oficina Pública de la Llengua Catalana (OPLC) de la ciutat, l'única institució pública que coordinava polítiques de promoció de la llengua a la capital nord-catalana, que ara fa cinc anys també va perdre el lema de «La Catalana» del seu escut. "Veiem com ajuntaments com el de Perpinyà fomenten una narrativa identitària rossellonesa al servei d'una ideologia, feixista xenòfoba i excloent", ha declarat.

Enfront d'aquests discursos d'extrema dreta Vivès, del partit socialista, ha posat de relleu la tasca de la UCE per "construir un espai de llibertat i creació cultural" i ha definit el Rosselló com "una terra d'acollida i resistència per a les persones que lluiten". 

El vicepresident del Consell Departamental del Pirineu Oriental, Nicolau Garcia, d'altra banda ha reconegut les "lluites pendents" del Departament i ha manifestat la necessitat "d'augmentar els pressupostos" per donar més recursos a la UCE i a la promoció de la llengua i la cultura catalana. Alhora, també ha parlat de la consulta pel canvi de nom del Departament dels Pirineus Orientals i de l'absència de l'opció "País Català". Una opció que, assegura, s'ha descartat per possibilisme davant les possibles traves del Consell d'Estat francès, que serà qui decidirà si els resultats s'apliquen o no."Volíem portar una batalla amb capacitats de guanyar i molts experts ens han dit que lluitar per aquest nom era una batalla perduda", ha explicat Garcia.

El director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, Albert Piñeira, ha remarcat el paper de la UCE com un espai de trobada de tots els Països Catalans i de llibertat educativa, una feina en defensa del català que "mai ha estat fàcil" i que "és inspiradora i animadora". El president rector de la UCE, Jordi Casassas, també s'ha referit a les dificultats econòmiques que travessa la institució i ha assegurat que els principals damnificats n'han estat els professors que, malgrat tot, han fet possible aquesta nova edició. " Aquest any posem l'accent en el progrés contra les debilitats. El nostre compromís ha de ser igualitari i democràtic", ha afirmat.

]]> Mon, 17 Aug 2026 14:15:31 +0200 <![CDATA[Snooker | Dos anys de Salvador Illa: unir i servir no era tan fàcil]]> Era un vuit d’agost de fa dos anys. El resultat de les eleccions de maig havia posat fi a la majoria independentista, víctima de les seves baralles, falta de rumb i de la desafecció provocada pel fracàs del procés. O s’investia Salvador Illa o s’anava a noves eleccions que, sobretot ERC, la gran derrotada i immersa en una batalla interna, no volia. I van arribar els pactes, que van obligar el PSC que havia avalat el 155, a sortir del bloc unionista dur i acordar amb els independentistes coses que havia rebutjat, com ara el finançament singular. Illa volia una investidura ràpida, sense esperar a setembre malgrat que el nou govern començaria a treballar en plenes vacances.

El dia que, quinze anys després, el PSC recuperava el Govern, va quedar eclipsat (paraula de moda que no podem evitar aquests dies) per la fugaç aparició i la ràpida fugida de Carles Puigdemont, deixant els Mossos, la policia catalana, als peus dels cavalls. Ell va fer compatible la seva voluntat de ser a la investidura amb la seva por a ser detingut. Veurem si amb el Tribunal de Justícia de la Unió Europea i els moviments que s’esperen al Tribunal Constitucional i al Tribunal Suprem pot tornar lliure a la tardor, i amb quin impacte. En parlarem quan toqui. Però avui toca fer balanç dels dos any de govern socialista, de la presidència d’Illa, de què i de qui ha funcionat i què no. Dos anys després, unir i servir s'ha demostrat que no era tan senzill. 

Podeu escoltar el nou episodi de l'Snooker, el pòdcast de Nació, en aquestes plataformes:

]]> Sat, 08 Aug 2026 08:04:07 +0200 <![CDATA[Com s'ho haurà de fer Salvador Illa si el PP i Vox arriben a la Moncloa?]]> L'acord de pressupostos de Salvador Illa incloïa, en paral·lel, la celebració d'una comissió bilateral Estat-Generalitat per refermar alguns dels punts signats entre el Govern i ERC que depenen del govern de Pedro Sánchez. La coreografia es va executar a la perfecció, símptoma clar que la relació entre els governs de Catalunya i d'Espanya és fluïda i bona. Illa i Oriol Junqueras oficialitzaven l'acord un dimarts i dimecres se celebrava la trobada per ratificar els pactes sobre la Línia Orbital Ferroviària, el Consorci d'Inversions o la governança del Consorci de la Zona Franca, entre d'altres. En aquests dos anys a Palau, el Govern ha jugat amb xarxa, però això pot canviar en els pròxims mesos si finalment Sánchez no pot retenir la Moncloa.

La lleialtat al govern espanyol i la col·laboració institucional és una de les senyes d'identitat d'Illa des que va arribar a Palau. El diagnòstic del PSC és que la confrontació de l'època del procés no va donar resultats i que ara toca col·laboració i diàleg, i implicar-se en la construcció d'Espanya. Hi ajuda l'idil·li que viu Illa amb Sánchez, fruit d'una bona relació personal i una plena sintonia política. Catalunya s'ha convertit, amb els socialistes a la Generalitat, en el principal puntal polític i territorial del PSOE, i el Govern és punta de llança en el desplegament de lleis impulsades des del govern espanyol, com la d'habitatge, la d'eficiència judicial o la regularització de migrants de les darreres setmanes.

Quan fa dos anys d'Illa a Palau, la bona sintonia amb el govern espanyol s'ha traduït, també, en la recuperació de les comissions bilaterals previstes en l'Estatut i són habituals les visites de ministres a Palau. Però més enllà de fotografies i dels acords sobre el paper, no tots els pactes -en què s'haurien de veure els fruits d'aquesta relació estreta-, s'acaben de materialitzar. En són bons exemples el finançament -s'han fet passes endavant, però el govern espanyol es resisteix a cedir l'IRPF-, Rodalies -el traspàs s'eternitza i malgrat que augmenta la inversió els trens continuen funcionant malament-, la capacitat de governança de la Generalitat sobre l'aeroport del Prat -Aena no en vol ni sentir a parlar- o les inversions a Catalunya -un 8,6%, malgrat que el país representa el 19% del PIB.

Ni els moments de crisi, com després de l'accident ferroviari de Gelida, ni la pressió dels socis, sobretot d'ERC durant la negociació de pressupostos, han alterat el tarannà d'Illa, el bon to amb l'aliat Sánchez o el nivell d'exigència amb el govern espanyol. "Tenim un problema", es va limitar a dir el president davant dels retrets de l'oposició per la poca inversió de l'Estat a Catalunya. En aquests primers dos anys a Palau, la bona relació amb la Moncloa ha donat resultats -hi ha acord per ampliar la plantilla de Mossos i de jutges, per exemple- però també ha fet evident els límits amb les demandes catalanes. 

Canvi a la Moncloa, canvi de rasant a Catalunya

Illa es juga bona part de la legislatura en el compliment dels acords per part de Madrid, però el temps s'acaba i creix la fragilitat de Sánchez, envoltat de casos de corrupció i sense una majoria clara al Congrés. El president espanyol insisteix que vol exhaurir la legislatura -és a dir, celebrar les eleccions al juliol de l'any vinent-, però cada cop hi ha més veus que situen un previsible fracàs dels pressupostos com l'excusa per anticipar els comicis. Illa, per la seva banda, insisteix que Sánchez no ha dit l'última paraula, i veu possibilitats que revalidi la Moncloa. No serà senzill. Un canvi al govern espanyol, que passaria necessàriament per un govern de PP i Vox, suposaria un canvi de paradigma a Catalunya.

Si arriba aquest escenari, les preguntes es multipliquen. Què passarà amb els acords pendents de complir? Quin to adoptarà Illa davant d'un govern obertament hostil amb les demandes catalanes? Abandonarà la col·laboració institucional i optarà per un perfil de més confrontació? Serà més exigent amb la Moncloa, si l'interlocutor és Alberto Núñez Feijóo? Reforçaria això el seu perfil catalanista, en un escenari de desmantellament de competències de Catalunya? L'arribada de la dreta i l'extrema dreta a la Moncloa, escenari ni molt menys descartable, provocarà un canvi de rasant. Illa es pot trobar una segona part de la legislatura sense la xarxa que fins ara ha tingut a Madrid.

]]> Sun, 09 Aug 2026 08:05:16 +0200 <![CDATA[Aliança PSC-ERC-Comuns, any dos: una entesa operativa que mira de reüll els tribunals]]> Després de més d'una dècada de majories independentistes, les eleccions de 2024 van suposar un canvi de paradigma a Catalunya. Per primera vegada, no hi havia una majoria favorable a l'estat propi al Parlament. La victòria de Salvador Illa era clara però insuficient, i l'acord que es va imposar per la mínima va ser una aliança d'esquerres amb ERC i els Comuns. No va ser senzill de tancar -va ser un estiu marcat per les negociacions-, però l'entesa aguanta quan es compleixen dos anys des que Illa va aterrar a Palau. Els socis de la investidura poden presumir d'haver aprovat els pressupostos i es cohesionen al voltant d'àmbits com el finançament, l'habitatge o Rodalies.

En general, el pacte que va portar Illa a Palau té bona salut, sigui per convicció o per manca d'alternatives. Càrrecs importants del Govern, com ara Alícia Romero, insisteixen que l'acord d'esquerres té vocació de continuïtat, i volen allunyar la manera de fer de l'època del procés, que consideren marcada per un tacticisme extrem entre Junts i ERC. En tot cas, en aquests dos anys l'acord d'investidura s'ha anat modificant -en alguns casos, per adaptar-lo a uns terminis raonables o per intentar tenir l'aval del govern espanyol-, però algunes de les carpetes han quedat guardades en un calaix -com ara la taula per abordar la resolució del conflicte polític.

De desavinences entre socis n'hi ha -l'ampliació de l'Aeroport del Prat, aposta personal d'Illa sense el suport d'ERC i els Comuns-, però res fa pensar que la sang hagi d'arribar al riu i els socis eviten situar línies vermelles, conscients que a ningú li interessa trencar. El moment més crític, això sí, va ser a principis d'any, quan va fracassar l'intent d'Illa de portar els pressupostos al Parlament sense tenir-los tancats amb els republicans. A Palau no va agradar gens que Oriol Junqueras no donés per bona la paraula del president en relació amb l'IRPF, però vist amb perspectiva el resultat ha estat positiu per al Govern: Illa té pressupostos, s'ha garantit oxigen polític per arribar al final de la legislatura, i ERC ha permès l'aprovació sense tenir el "gest" que demanava en la recaptació dels impostos.

A diferència del que passa a l'estat espanyol, la majoria de la investidura a Catalunya és operativa. Illa acostuma a dir que s'ha "casat per quatre anys" i, tot i que no descarta ampliar el marge dels acords amb altres formacions, també avisa que no farà res que pugui fer descarrilar els acords d'investidura que va subscriure fa dos anys. El cert és, però, que el president no té gaires alternatives on triar al Parlament. Els números permetrien un acord amb Junts, però políticament s'ha demostrat inviable i, amb el pas dels mesos, les posicions entre socialistes i juntaires s'han anat distanciant per la posició del Govern en àmbits com la fiscalitat o l'habitatge, o per la poca contundència amb el govern espanyol.

Mirant de reüll els tribunals

Ara mateix hi ha poques alternatives al Parlament, però un altre factor és que ERC no té candidat perquè Junqueras està inhabilitat. El Tribunal Suprem es nega a aplicar l'amnistia al líder republicà -igual que a Carles Puigdemont- i la política catalana continua mirant de reüll els tribunals. Primer, perquè el Tribunal Constitucional s'ha de pronunciar al setembre sobre la situació dels condemnats per malversació i dels exiliats. I després, perquè el Suprem haurà de dir-hi la seva i determinar si Junqueras pot presentar-se o no en unes eleccions. Si finalment Junqueras aconsegueix l'habilitació, ERC pot tenir més incentius perquè hi hagi eleccions.

I és que, per ara, l'aliança entre PSC, ERC i els Comuns que permet tirar endavant la legislatura sembla beneficiar més els republicans que no pas els socialistes o els ecosocialistes. El PSC no sembla capitalitzar el fet de governar en solitari i tenir relació idíl·lica amb el govern espanyol. Guanyaria clarament les eleccions, però amb menys diputats. Els de Jéssica Albiach, que han aconseguit situar les seves polítiques d'habitatge al centre de l'agenda, quedarien en una posició molt semblant. Les darreres enquestes mostren una tendència favorable per als republicans, que creixerien. La gran incògnita, però, és si es podria revalidar l'aliança progressista. No totes les enquestes ho donen per fet.

]]> Fri, 07 Aug 2026 18:44:41 +0200 <![CDATA[Gestionar els errors d'Educació i complir els acords: els fronts oberts d'Illa després de dos anys a Palau]]> Si no hi ha sorpreses, l'agost serà un mes de tranquil·litat política a Catalunya. Queda lluny l'any 2024, amb unes vacances marcades per la investidura de Salvador Illa i el retorn fugaç de Carles Puigdemont. Quan es compleixen dos anys del PSC a Palau, Illa pot presumir d'haver aprovat pressupostos i de viure en una lluna de mel permanent amb el govern espanyol, però té diversos fronts oberts que haurà d'atendre quan comenci el curs. El més urgent és el d'Educació, després d'un curs carregat de vagues, sense perspectives de solució, i amb la consellera Esther Niubó al punt de mira. Però hi ha més carpetes importants, bona part de les quals posaran a prova la bona gestió de què fan gala els socialistes i també si la bona relació amb la Moncloa dona fruits.

Educació: la consellera Niubó al punt de mira

Des del Vietnam, Illa va haver d'entomar l'enèsima crisi a Educació, aquest cop per l'exclusió de Catalunya de les proves PISA. El Departament de Niubó és ara mateix la principal pedra a la sabata del Govern, pel malestar dels mestres que s'ha anat arrossegant durant el curs i per mesures controvertides com la decisió de posar Mossos a les escoles -una prova pilot que, de moment, es manté malgrat l'oposició de la comunitat educativa- o d'infiltrar agents en assemblees docents. Els mestres han donat treva per les vacances, però l'inici del curs estarà marcat per les vagues si no s'arriba a un acord in extremis. Sobreviurà la consellera Niubó? El president no contempla a hores d'ara un cessament, però l'oposició farà pressió perquè s'assumeixin responsabilitats pels últims fiascos.   

Habitatge: els límits de la compra especulativa

L'habitatge és una prioritat del Govern i un punt de trobada sòlid amb els socis d'investidura. Els Comuns van arrencar nous compromisos en el marc de la negociació pressupostària i exigien compliments abans de les vacances. No ha estat així i a l'equador de la legislatura Illa es troba amb un dur revés del Consell de Garanties Estatutàries, que considera que la llei per limitar la compra especulativa vulnera l'Estatut i la Constitució. D'altra banda, el Govern té pendent posar en marxa la direcció general per sancionar els especuladors i detallar qui la liderarà, i activar d'una vegada el registre de grans tenidors, un compromís que s'està allargant. Tot això, mentre es continua construint pisos públics per complir amb els diversos plans anunciats pel Govern i mirar de pal·liar l'emergència habitacional.

Rodalies: la crisi permanent i un traspàs etern

Rodalies funciona malament. Després de la crisi de principis d'any, amb l'accident de Gelida que va precipitar un desastre sense precedents, els trens han desaparegut de la primera plana mediàtica, però els problemes continuen. S'han promès inversions i més intensitat en un traspàs que s'eternitza. L'R1, la primera que s'havia de traspassar a la Generalitat, continua pendent i s'hauria de concretar, ara sí, aquest any. Sigui com sigui, el Govern i ERC aprofitin cada nou acord -l'últim exemple, el de pressupostos- per refermar el compromís amb aquest traspàs, que neix amb la investidura de Pedro Sánchez. Està per veure què passarà amb aquest pacte -i d'altres- si el líder del PSOE no pot revalidar la Moncloa a partir de l'any vinent. 

Finançament: pressió a Junts en la recta final

La legislatura gira al voltant del finançament. El govern espanyol va cedir a les pressions del PP i va decidir ajornar al setembre el Consell de Política Fiscal i Financera que havia d'aprovar el nou model. Quan se superi aquest tràmit, la reforma s'haurà d'aprovar al consell de ministres i passarà al Congrés. Illa i el Govern han intensificat en les darreres setmanes la pressió a Junts perquè hi voti a favor. Aquest és el principal front del president en l'equador de la legislatura, però de moment centra els esforços a convèncer Junts -no hi ha hagut reunions amb Puigdemont- més que no pas a intentar que Sánchez compleixi íntegrament els acords, per exemple amb la recaptació de l'IRPF, que continua encallada. 

Mossos: un acord encallat sine die

ERC va exigir a Illa complir abans de les vacances un acord que porta pràcticament dos anys encallat: aconseguir la competència dels Mossos en ports i aeroports. Això, però, no ha passat i la junta de seguretat amb el govern espanyol per segellar aquesta qüestió continua sense data. El traspàs d'aquesta competència estava lligada entre el Govern de Pere Aragonès i el govern espanyol, però el PSC ho va aturar quan va arribar a Palau amb l'argument que no hi havia prou agents i que, abans de desplegar-se a ports i aeroports, calia ampliar la plantilla. Això sí que s'està fent: hi ha el compromís d'arribar a 25.000 agents l'any 2030.

Aeroport: concretar el paper de la Generalitat

En aquests primers dos anys, Illa ha desencallat l'ampliació de l'aeroport del Prat, aposta personal del president que no compta amb el suport dels socis d'investidura. La cosa va més a poc a poc en l'àmbit de la governança de la infraestructura aeroportuària. El Govern i ERC han pactat la creació de l'Autoritat Aeroportuària de Catalunya, però un dels fronts oberts -sense data- és crear un espai bilateral amb presència de la Generalitat perquè Catalunya pugui incidir en la presa de decisions sobre els aeroports catalans, singularment del Prat. No està prevista cap traspàs de competència, Aena no vol cedir la joia de la corona, i la legislatura espanyola encara la recta final.

]]> Fri, 07 Aug 2026 08:03:40 +0200 <![CDATA[De l'aparició fugaç al retorn definitiu: Junts manté totes les esperances en Carles Puigdemont]]> Carles Puigdemont ha viscut molts moments al límit en els seus nou anys a l'exili, però cap tan insòlit com el del 8 d'agost de 2024. Després de passar dos dies en un pis de Barcelona, l'expresident apareixia a l'Arc de Triomf a les portes de la investidura de Salvador Illa. Minuts després, abandonava el cèntric monument barceloní, els Mossos d'Esquadra li perdien el rastre i hores després reapareixia a la seva residència de Waterloo, on hi viu des que va abandonar el país per esquivar l'ofensiva judicial contra els líders del procés. Des de llavors, han passat dos anys d'un retorn fugaç que no ha tingut més efecte que un distanciament de Junts amb els Mossos i tres agents perseguits judicialment.

Les coses sí que han canviat políticament. El retorn definitiu de Puigdemont sembla més a prop, tot i que encara falten peces al trencaclosques. És cert que el seu entorn no vol alimentar les expectatives, a diferència d'altres ocasions, però les últimes decisions judicials són positives per a Puigdemont i per a la resta de líders del procés. Amb l'aval europeu de l'amnistia, el calendari comença a clarificar-se, la pilota està a la teulada dels tribunals espanyols i la tardor pot ser clau. Tot plegat a les portes d'un cicle electoral que arrancarà amb unes eleccions municipals i espanyoles l'any 2027, i que culminarà amb les catalanes de 2028, on no es pot ignorar el pols amb Aliança Catalana. Això és tot el que envolta Puigdemont dos anys després del retorn fugaç.

Una dosi de simbolisme que va indignar els Mossos

L'aparició de Puigdemont a l'Arc de Triomf va suposar un suplement d'energia a les files de Junts que camuflava la derrota electoral davant Illa. Però vist en perspectiva, el moviment, que va aplegar menys de 4.000 persones, s'ha quedat en el simbolisme habitual de l'etapa final del procés. Ni l'expresident ha tingut més fàcil el retorn després d'aquella aparició ni Junts n'ha tret un rèdit polític, ans al contrari, pateix i molt a les enquestes. El que des del partit es va presentar com una burla a la justícia espanyola, realment només va suposar un xoc sense precedents entre un expresident de la Generalitat i el cos de policia del país.

Els Mossos havien de detenir Puigdemont en compliment de l'ordre judicial i la policia sostenia que la detenció estava acordada amb Junts. A la conselleria d'Interior, llavors comandada en funcions per Joan Ignasi Elena, observaven atònits com s'havia de muntar una operació Gàbia -sense èxit, com ha passat altres vegades- perquè hi havia un expresident a la fuga. Aquell moviment tampoc va ser ben vist a les files d'ERC, eixamplant encara més la distància que ja es feia evident aquell dia després que els republicans acordessin la investidura d'Illa i certifiquessin el canvi de majories que s'ha anat veient durant la legislatura al Parlament.

Els tribunals van decidir no aprofundir en la fugida i no van investigar ni a Puigdemont ni als dirigents polítics que van ajudar-lo a abandonar altre cop Catalunya, entre els quals hi havia Jordi Turull. De fet, semblava que de l'aparició fugaç no se'n desprendria cap responsabilitat legal, però sí que ha tingut conseqüències. Una jutgessa de Barcelona ha processat els tres agents dels Mossos investigats per suposadament ajudar l'expresident a fugir de Barcelona. La magistrada havia arxivat la causa, però un recurs del grup ultra Hazte Oír va fer que l'Audiència de Barcelona reobrís el cas per un delicte d'omissió del deure de perseguir delictes.

Dos anys després, el retorn definitiu?

Aquella irrupció fugaç va escenificar que Puigdemont podia entrar momentàniament a Catalunya esquivant l'ordre de detenció, però dos anys després encara no s'ha pogut tombar el mur dels tribunals a l'aplicació plena de l'amnistia. Que l'expresident és el gran objectiu de la judicatura no és cap secret i s'evidencia quan el jutge Pablo Llarena anuncia que manté l'ordre de detenció just després de l'aval europeu a l'amnistia, si bé és cert que Luxemburg no decidia res que afectés directament el cas de Puigdemont. Ara bé, la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea també fa que, dos anys després de la irrupció a l'Arc de Triomf, el retorn definitiu de Puigdemont es vegi cada cop més proper.

El calendari ha quedat definit com mai. El Tribunal de Comptes ja sap que la malversació no va contra els interessos econòmics de la UE i, per tant, ja no té excusa per negar l'aplicació de la norma. Per altra banda, el Tribunal Constitucional ja té l'aval europeu de la norma i, vistos els pronunciaments anteriors i que hi ha majoria progressista, també donarà llum verda a l'aplicació plena de l'amnistia. A partir del 22 de setembre abordarà els recursos d'empara dels líders del procés, començant per Jordi Turull, i quan hagi tractat i validat tots aquests procediments, tota la pressió quedarà sobre el Tribunal Suprem.

És cert que ha estat el gran dic de contenció de l'amnistia durant els dos anys de la norma en vigor, però cada cop li queden menys arguments. L'aval d'Europa i del Constitucional a l'amnistia minimitza el marge de maniobra del Suprem per molt que insisteixi en un enriquiment dels líders del procés que no s'aguanta per cap banda. Que el mateix tribunal ja hagi començat a aplicar l'amnistia just després de l'aval europeu de la norma -com els casos de Meritxell Serret o la mesa de l'1-O- sembla indicar que el mur del Suprem va caient de mica en mica. Tot i que amb la justícia espanyola mai se sap què pot passar.

L'aterratge a Catalunya en ple cicle electoral...

Si bé Junts evita alimentar el retorn del seu president, la realitat és que l'aterratge a Catalunya es produirà, si arriba, en ple cicle electoral. L'estratègia de Junts no és cap secret: desplegar Puigdemont pel territori perquè el votant reconnecti amb el partit. Abans, però, el seu líder haurà de decidir quin rol vol jugar. Si l'amnistia s'aplica plenament, Puigdemont encara és diputat del Parlament i, de fet, encara que sigui amb un vot delegat, participa en totes les votacions del ple. A efectes legals, podria ocupar la cadira de cap de l'oposició que Junts encara manté buida i amb un llaç groc a sobre.

Al partit no hi ha cap dubte: si Puigdemont vol fer de cap de l'oposició i de president del grup parlamentari de Junts, tant Mònica Sales -presidenta actual- com Salvador Vergés -portaveu del grup i valor a l'alça internament- es posen a disposició. Ara bé, la incògnita és què farà Puigdemont. Sempre que un president ha perdut el càrrec ha abandonat la primera línia política i en el cas del líder de Junts s'ha mantingut certament apartat del dia a dia del Parlament. En les últimes setmanes sí que hi ha hagut un increment dels posicionaments, sempre a través de xarxes socials, sobre política catalana i especialment contra el Govern d'Illa. El dia de la sentència del TJUE, Puigdemont no va comparèixer davant dels mitjans. 

...i en ple pols contra Aliança

Puigdemont tampoc ha confrontat directament Sílvia Orriols. Un fet que podria resultar lògic per evitar engrandir Aliança Catalana, però que dista amb la confrontació directa per la qual han apostat altres dirigents de Junts en les últimes setmanes. Un bon exemple és Turull, que la setmana passada acusava Orriols de voler "receptes espanyoles a reptes catalans" després que la líder d'Aliança fes befa arran de la crisi a Ceuta sobre el traspàs de competències en immigració que demana Junts. El partit ha optat per passar d'ignorar Aliança a confrontar-la, però Puigdemont evita la interacció malgrat que Orriols el burxa constantment, també a través de xarxes.

En la capacitat de resistir a Aliança s'hi juga Junts el seu futur, almenys en el curt termini pel que fa al trio d'eleccions que arriba en els pròxims dos anys. Les enquestes són cada cop més pessimistes per als juntaires, que sempre treuen pit de superar les estimacions quan toca votar, però la tendència és clara. I en la capacitat de sobreviure al fenomen d'Orriols és clau el paper que pugui jugar Puigdemont. És per això que el retorn de l'expresident -quan no sigui fugaç- és el salvavides que Junts espera amb totes les ganes. Abans, caldrà que pugui competir en igualtat de condicions que els seus rivals.

]]> Sat, 08 Aug 2026 08:05:22 +0200