fil directe

L'error Badalona

«Després de fer-lo tan gran com a amenaça, Albiol ha resultat ser el nom de tots els errors de l'esquerra»

per Pep Martí i Vallverdú , 12 de maig de 2020 a les 21:20 |
Després de dies d'incertesa sobre qui seria el nou alcalde de Badalona, avui s'ha revelat la incògnita. Quan tot semblava apuntar a un acord sobre la botzina de les forces progressistes per barrar el pas al candidat del PP, Xavier García Albiol, les esquerres no s'han posat d'acord i la vara ha anat a parar -per segona vegada- al regidor conservador. 

El cas de Badalona és un bon retrat d'alguns mals ingredients que massa vegades cuina l'esquerra. Un excés de retòrica -que pot acabar sent molt esgotadora si no ve acompanyada de talent-, tacticismes de curta volada i una manca de generositat per assolir els objectius finals que amaga amb prou feines la mesquinesa d'aparells partidaris.


El PSC ha mostrat els tics propis d'una estructura acostumada a governar durant massa anys amb una còmoda hegemonia que ja no té en moltes institucions. Delata la manca de reflexos d'una maquinària que es resisteix a fer dissabte i li costa passar a comportar-se com una força més d'una aliança més gran. 

Es podrien trobar paral·lelismes entre l'actitud del PSC badaloní i la lleugeresa amb què Pedro Sánchez va gestionar les converses amb els socis imprescindibles per governar després de les primeres eleccions espanyoles del 2019. Això deixant de banda l'incident de l'exalcalde Álex Pastor que va portar a aquesta crisi i que deu dir alguna cosa sobre algunes escoles de quadres.


Guanyem Badalona ha exposat també altres mancances. La temptació maximalista, l'atracció per dur les coses al límit i la manca de cintura davant les exigències de la realitat política recorden també la falta d'habilitat de la direcció de Podem durant les converses per formar un nou executiu a Espanya, que haguessin pogut concloure amb una derrota en bloc de tot el camp progressista.    

La manca d'una cultura de coalició continua sent un tret de la nostra política, que sembla regir-se encara per una mentalitat de jugador de pòquer en què l'acord -que, quan s'aconsegueix, és sempre al darrer instant- suposa una claudicació i cal intentar sempre agenollar l'adversari, encara que aquest sigui -ja té nassos- un aliat imprescindible. A Badalona, la realitat ha posat tothom al seu lloc. I Albiol? Després de fer-lo tan gran com a amenaça, ha resultat ser el nom de tots els errors de l'esquerra. 

 

Pep Martí i Vallverdú
Periodista i llicenciat en Història Contemporània (UAB). Redactor de Política a NacióDigital. Sóc autor de dues biografies: una d’Antonio Maura (Ediciones B) i una de Josep Tarradellas (Fundació Irla). M’agrada implicar-me en el nostre teixit associatiu. Sóc membre de les juntes directives d’Amics de la Unesco de Barcelona i de l’Ateneu Barcelonès. Ubicat en l’esquerra però crec que molt poc progre. A Twitter: @PepMartiVall.
14/07/2020

El tercer grau, una oportunitat pel Suprem

07/07/2020

Assaig-error contra la pandèmia

30/06/2020

Ultres a Perpinyà, maternitat a Elna

23/06/2020

Oposició de terra cremada

16/06/2020

Ferms contra el racisme

09/06/2020

Joan Carles, l'últim fusible

02/06/2020

D'ERC a Ciutadans, la geometria somiada

26/05/2020

Pérez de los Cobos, un dels seus

19/05/2020

Ciutadans, el cost de la crispació

12/05/2020

L'error Badalona

Participació