Opinió

L'hora dels adéus

«Podria ser que ERC i JxCat -o la que sigui la marca electoral- es converteixin en els «Mecano» de la política, obligats a seguir junts sense suportar-se»

per Manel Lucas , 30 de gener de 2020 a les 20:00 |
Al Parlament Europeu entonaven l'Hora dels Adéus. Era pel Brexit, però resultava molt adequat per acomiadar el Govern de Quim Torra, que en aquells mateixos instants anunciava el seu traspàs definitiu. Bé, no del tot definitiu, és un adéu a terminis: abans aprovaran el pressupost. Les reunions del Consell Executiu que vindran a partir d'ara i fins a les eleccions seran com per no desitjar-les ni al cunyat repel·lent, una convivència forçada de gent que no se suporta i competeix entre si: vaja, Gran Hermano.

Aquesta transició fins a les eleccions és la gran paradoxa d'aquest Govern. Un Executiu que ha estat acusat d'inoperància, de no fer res, ni política efectiva ni cap pas per a la restitució de l'anterior Govern -el que va ser liquidat pel 155-, s'acomiada amb una gran decisió de pes, probablement l'única en quasi dos anys: el primer pressupost de la Generalitat des del 2017.


Aquest que ara acaba és un Govern que mai no ha estat cohesionat. Neix de la necessitat més que de la convicció, de la ressaca de l'onada del Procés i del Contraprocés. En aquell moment, l'independentisme creia que havia d'anar junt, encara que no tingués realment el mateix projecte. Si el 2015 hi havia un vaixell comú, amb baralles internes però amb una ruta més o menys compartida, després de les eleccions de desembre de 2017 ja ni això: uns estaven per la restitució i uns altres pel govern efectiu. Però l'ambient feia impossible una altra alternativa que no fos el govern de coalició.

Tanmateix, aquest govern naixia mort. A l'electorat potser hi havia llavors una sensació d'unitat -diria que ara ja tampoc. Però a la política, no. Més enllà de la coincidència en el greuge respecte de l'Estat, en la reivindicació de la llibertat dels presos, la indignació per l'actuació de la Justícia espanyola... el full de ruta ja no era compartit. I a les pròximes eleccions podríem arribar a veure fins i tot un canvi d'aliances. Bé, en realitat, dependrà de l'aritmètica, perquè podria ben bé ser el contrari, que ERC i JxCat -o la que sigui la marca electoral- es converteixin en els Mecano de la política, obligats a seguir junts sense suportar-se, per mantenir l'empresa viva.


Ja ho veurem. Mentrestant, podem anar entonant l'Hora dels Adéus, una cançó bonica i kumbaià, que al president Quim Torra segur que l'emociona.

 

Manel Lucas
Periodista i guionista. Va néixer a Barcelona l’any 1963. Llicenciat en Periodisme i Història. Ha estat molts anys dedicat a la informació política, i ara en fa uns quants que va començar a parodiar-la a programes com Minoria Absoluta o Polònia. Ha treballat a diferents mitjans de comunicació, i ha escrit llibres com ERC: La llarga marxa o Sóc perico, i què!.
26/03/2020

Elogi de la prudència

12/03/2020

«Soc apolític»

27/02/2020

L'article 47

13/02/2020

​Infodèmia

30/01/2020

L'hora dels adéus

16/01/2020

Carta col·lectiva «reloaded»

02/01/2020

Bajanades de risc

19/12/2019

«Los que nunca opinan» en deia Candel

05/12/2019

De l'extrema dreta se'n surt

21/11/2019

La Misericòrdia i la politiqueria

Participació