27
de novembre
del
2009
Estimada Mercè
Núria López · Alcaldessa de Campdevànol
Dilluns al matí em truquen des del diari, em comuniquen que la Mercè ha mort aquesta matinada. Al moment no reacciono, procuro mantenir la calma, però als pocs segons una tristor m’inunda, és la pena de sentir que una persona estimada se n’ha anat.
Alhora, al cap em venen imatges del pavelló de fa uns anys i, sobretot, recordo a les persones amb les que vam tenir la sort de, en un moment feliç de la nostra joventut, compartir amb la Mercè la seva passió pel bàsquet.
La Mercè tenia aquestes coses, amb el seu caràcter especial i el seu treball incansable, va fer del bàsquet per als nens i nenes de Campdevànol, la seva forma de vida.
Així és com la recordo jo des de fa més de 20 anys, sempre amb la seva austera vestimenta, de faldilla de senyora gran i l’anorac, amb la seva Citröen portant-nos arreu de Catalunya per jugar, amb les fitxes amunt i avall i vigilant-nos a tots, sempre ens vigilava...: “Lopes! Bota sense mirar la pilota!” em cridava, a mi, i a tots.
Per la Mercè tots erem bons per jugar a bàsquet, per ella tots sumàvem per poder fer un equip més, per portar la samarreta del Campdevànol, tot era fàcil, la Mercè se n’ocupava, només l’havies d’anar a trobar, a la tarda sempre estava al pavelló.
Malgrat la tristor i la melancolia que em provoca aquest adéu, em consola, crec que a molts ens consola, haver pogut fer, ara fa un any i mig, l’homenatge que la Mercè es mereixia. Va estar contenta, crec que la vam fer feliç.
Divendres, el ple de l’Ajuntament la proclamarà filla predilecta, una manera de deixar constància oficial de qui ha estat tota una institució per Campdevànol, una persona de gran qualitat humana, un exemple a seguir.
El dia 2 de març 2008, amb el pavelló ple de gom a gom, la Mercè ens va dir: “Tot el que faig és perquè estimo Campdevànol”, divendres deixarem constància, una vegada més, que Campdevànol també l’estima i no la vol oblidar.