23
d'octubre
del
2009
L'exposició mostra la vida dels primers poblats a Catalunya. Foto: Obra Social la Caixa
Des del dimecres 21 i fins al 17 de novembre, l'església de Sant Pere de Ripoll acull l'exposició Sedentaris. La mostra permet conèixer les formes artístiques, econòmiques, tecnològiques, culturals i rituals de les comunitats neolítiques que van habitar fa milers d'anys les nostres terres. O el que és el mateix, els primers poblats del territori que correspon actualment a Catalunya.
L'exposició es podrà visitar de dilluns a divendres de 5 de la tarda a dos quarts de nou del vespre mentre que els caps de setmana l'horari serà partit (d'11 a 14 i de 17 a 20:30). També acollirà visites escolars guiades amb reserva prèvia.
- Cartell de l'exposició (pdf)
Reproducció d'unes pintures rupestres. Foto: Obra Social La Caixa
De la fi del període glacial a l’Edat dels Metalls
L’exposició, que s’estructura en dos àmbits, abasta cronològicament des de l’Epipaleolític (fi del període glacial i de la forma de vida basada en l’economia de la cacera i la recol·lecció), fins al Calcolític o inici de l’Edat dels Metalls. És un període d'uns 6.200 anys en què l’ésser humà es converteix en sedentari i basa la seva subsistència en la domesticació d’animals i plantes (8.000-2.000 aC).
El primer àmbit se centra en l’Epipaleolític (8.000-6.000 aC), anomenat Mesolític en algunes zones. Es tracta d’un moment de transició entre dues economies i formes de vida, la dels caçadors-recol·lectors del Paleolític Superior i la dels agricultors i ramaders del Neolític. És l’època de la fi del període glacial i dels darrers caçadors. L’art que caracteritza aquest període és, per exemple, el Llevantí, quan es continua pintant a les parets de les coves però la figura humana cobra un protagonisme important, a diferència de les pintures de l’època anterior que representaven figures d’animals. Així doncs, la figura estàtica i solitària de l’animal paleolític es contraposa a l’escena carregada de dinamisme i realisme de l’Epipaleolític.
A través d’un audiovisual assistim als canvis climàtics que es van produir en aquella època. Podem veure el retrocés del gel respecte a l’últim període glacial (Würm IV), els canvis en la fauna i la vegetació i la variació en les línies de la costa. A més, una taula cronològica situa el visitant en cadascuna de les etapes d’aquest període, des del Paleolític Superior fins al Calcolític, amb referències al que succeïa a altres llocs del món per tal d’establir una útil comparació temporal. També un mapa situa els principals jaciments epipaleolítics a Catalunya.
L’espècie humana abandona el nomadisme
En el segon àmbit de l’exposició es tracta ja el Neolític (6.000-2.000 aC), una etapa fonamental on l’espècie humana abandona el nomadisme i s’estableix per dedicar-se a la ramaderia i l’agricultura. Fruit d’aquest canvi de caire econòmic n’apareixen altres com les primeres concentracions d’habitacles, les xarxes de comerç, la ceràmica, la tècnica de la pedra polida, els teixits, la cistelleria... Foren el canvi climàtic i l’augment demogràfic, els factors que van propiciar aquest procés, junt amb l’evolució cultural de les últimes comunitats paleolítiques. El visitant trobarà un mapa amb la localització dels principals jaciments del Neolític a Catalunya.
L’Art també canvia en aquesta època
Una simple ullada permet adonar-se que les noves pintures parlen d’una cultura importada d’Orient, amb una nova representació que intueix una forma de pensament abstracte que mostra una percepció de la realitat diferent. La ceràmica és un altre dels elements fonamentals de l’època. Fins aleshores, s’havien treballat materials com ara la pedra o l’os transformant-los, però del que es tracta ara és d’integrar diferents elements (terra, foc i aigua) per elaborar un nou material. Per explicar aquesta tècnica es mostra un forn anomenat “de trinxera” i els tres processos de fabricació corresponents en cada moment: montserratina o cardial, decorada amb petxina de cardium; carenada i polida amb l’aplicació d’un punxó d’os; i l’aplicació de mugrons o cordons.
L’agricultura
En l’agricultura s’introdueixen els cereals del Pròxim Orient (blat, ordi i civada) i es combinen amb els vegetals autòctons (faves, pèsols, llenties), tot donant lloc al complex conreu mixt del Neolític. A la mostra s’il·lustren les quatre fases que seguia l’agricultura de l’època (crema, tala, llaurada i sega) i a sota de cada il·lustració hi ha una sèrie de reproduccions científiques de les eines que utilitzaven els nostres avantpassats. Importants també són la ramaderia i la domesticació de certes espècies importades del Pròxim Orient. En alguns jaciments neolítics s’hi ha trobat fins a un 90% de restes d’espècies domesticades contra un 10% de restes d’animals salvatges.
Innovacions en la fabricació d’eines
Un vídeo mostra la fabricació d’una eina de pedra polida (una destral) i d’una cullereta d’os, innovacions d’aquest període que es presenten, a més, en una vitrina amb la seva reproducció científica amb mànecs de fusta o os, i amb els seus equivalents actuals. De la mateixa manera es reprodueix a escala gairebé real una cabana del Neolític que pertany al jaciment de La Draga (al Pla de l’Estany), un poblat prehistòric que va existir durant 40 anys com a mínim i que és el més significatiu del Neolític Antic Català. Gràcies a aquest jaciment sabem que els nostres avantpassats del Neolític vivien en cabanes i no només en coves com s’havia defensat fins fa uns anys.
La manera d’enterrar els morts també sofreix un canvi fonamental en aquesta època. Es passa dels enterraments individuals als col·lectius, i al Neolític Antic trobem tombes en coves, amb una o més sepultures. Al Neolític Mitjà trobem diferents tipus d’enterraments segons les zones; són fosses excavades al terra i cobertes amb lloses, o folrades amb pedra formant una caixa, o el fenomen megalític, propi de l’Empordà, amb tombes col·lectives que es denominen dòlmens. Aquest últim tipus d’enterrament es generalitza durant el Neolític Final i s’estén fins a l’Edat de Bronze.
A través d’un audiovisual assistim a una visita virtual a la mina de Can Tintorer de Gavà (al Baix Llobregat), d’on s’extreia cal·laïta per transformar-la en grans de collaret que s’han trobat a nombrosos sepulcres com a part de l’aixovar del difunt. Aquesta mina és un dels exemples europeus més importants de mineria. Una vitrina, a més, mostra peces de cal·laïta i una reproducció de la Venus de Gavà.
A l’epíleg, l’exposició ens parla del Calcolític (2.000-1.800 aC), quan l’ésser humà descobreix la possibilitat de “fondre les pedres” per obtenir eines metàl·liques més resistents que la pedra. Es treballa el coure, que en poc temps dóna pas a l’aliatge anomenat bronze. Amb aquest descobriment comença l’Era dels Metalls i el seu primer període és el Calcolític o Edat del Coure.