Un Onze de Setembre més

La Diada Nacional ha passat al Ripollès sense sobresalts. Lluny queden els “sorolls de sables” de les grans ciutats, les xiulades a cantants, les manifestacions i els debats polítics sobre sentències, referèndums i estatuts. L'Onze de Setembre al Ripoll és més institucional i social que polític, amb petites excepcions com la marxa de torxes d'ERC de Sant Joan o l'estelada al balcó de l'Ajuntament de Ripoll.

A la capital del Ripollès l'acte principal es va realitzar al Monestir de Ripoll. Després de l'actuació musical de Mantornà, les entitats i partits de la vila van fer l'ofrena a la tomba del Comte Guifré, considerat el fundador de la nació catalana. Per part de CiU i PSC van encapçalar la delegació Enric Pérez i Eudald Casadesús. ERC per la seva banda, que va congregar una vintena de militants i simpatitzants, va comptar amb la presència del diputat i exalcalde de Banyoles, Pere Bosch.

En el parlament institucional, el regidor de Cultura, Ramon Prat (veure discurs complet), va afirmar que la figura de Guifré “ens va ensenyar que els moments de crisi poden portar a la independència si són ben gestionats”. Així mateix, i en referència al 1714, va afirmar que la Diada “commemora l’admiració per uns herois que a la ciutat de Barcelona van resistir 11 mesos de setge”. També va recordar que prop de 300 anys després d'aquella derrota “pocs pobles amb la persecució i intents de genocidi cultural, social i econòmic haurien resistit”.

A Sant Joan l'acte institucional també va ser al monestir amb les ofrenes florals d'entitats, partits i el consistori. La nit abans les seccions locals d'ERC i JERC havien realitzat una marxa de torxes per recordar tant la derrota de 1714 com la pèrdua dels drets dels catalans l'an 1939 amb la Guerra Civil. El mateix onze, la historiadora local Teresa Massoni va abordar la pèrdua dels drets dels catalans en sengles xerrades organitzades per l'Ajuntament de Campdevànol, al matí, i per les JERC de Sant Joan a la tarda.

Discurs del regidor de Cultura de Ripoll, Ramon Prat
Un any més ens trobem al monestir de Ripoll per celebrar davant la tomba de Guifré anomenat el Pilós la nostra Diada. D’aquí uns moments quan el grup “Mantornà” hagi fet la seva actuació entitats de la vila dipositaran les flors en ofrena al qui fou l’iniciador de la dinastia Comtal catalana. Un dia com avui no podem oblidar que al nostre personatge se li atribueix la llegenda de les quatre barres. Certament no deixa de ser una llegenda però com afirma Ferran Soldevila “si un personatge històric és assaltat per la llegenda és que de debò fou gran”. Com gran ha de ser la nostra nació, el nostre convenciment i la nostra estima.

Guifré en un moment de crisi de l’imperi Carolingi va saber agafar les rendes del seu territori i se’n va independitzar. Ens va ensenyar que els moments de crisi poden portar a la independència si són ben gestionats.

Diuen els que no paren de voler-nos fer sentir acomplexats i ridiculitzats que els catalans celebrem una derrota. No saben història o potser no la volen saber. Ningú no explica que el que commemorem és l’admiració per uns herois que a la ciutat de Barcelona van resistir 11 mesos de setge! Una derrota? Qui hauria resistit tant de temps contra dos exercits tant potents com el de Castella i França? Tampoc hem d’obviar que Cardona també va estar fermament defensada i va caure uns dies després.

Va ser una lluita desigual, com sempre, es diu que l’exèrcit francoespanyol borbònic comptava amb aproximadament 80.000 homes mentre que l’austricista, que defensava les llibertats i el continuar sent del nostre poble, en disposava de 8.500. Tot i així la lluita va ser aferrissada i es va plantar cara... Per tant no podem parlar de derrota sinó d’una heroïcitat. Que encara avui perdura perquè cada dia, com petits herois de casa nostra, hem de lluitar; contra la incomprensió, contra el rebuig, contra els insults que ens fan des de diferents llocs, contra els boicots, contra l’acomplexament que dia a dia ens volen fer sentir....

El 1714, en falten quinze per que faci 300 anys, vam perdre una batalla, però pocs pobles amb la persecució i intents de genocidi cultural, social i econòmic haurien resistit. Nosaltres encara som aquí. Per celebrar la Diada! I l’hem de celebrar cada dia, cada moment amb orgull i convicció de que som i serem un poble. Un Poble lliure! I continuarem cridant i reclamant: Visca Catalunya Lliure!

Galeries de fotos 2009
- La Diada a Ripoll
- Actes ERC i JERC de Sant Joan

Galeries de fotos2008
- La Diada al Ripollès