13
d'agost
del
2009
Després del debut a Molló i Vilallonga de Ter, aquest cap de setmana segona entrega doble del Festival de la Vall de Camprodon amb una atenció monogràfica a la música d'arrel pirinenca. D'un extrem, el català, el Pont d'Arcarlís (foto) serà el dissabte a les sis a la plaça Major de Setcases. De l'altre, el basc, Juan Mari Beltran, farà un recorregut per la geografia musical d'Euskal Herria acompanyat de Andoitz Antzizar i Ander Barrenetxea. Alguns dels instruments que toquen són violí mecànic que s’ha utilitzat fins fa molt pocs dies, i la txalaparta. El concert de Beltran serà el diumenge a les deu del vespre a la sala de ball de Llanars
El Pont d'Arcalís, folk pirinenc des de 1991
Dels seus inicis l’any 1991 continua en la seva trajectòria de divulgar la música i la cançó de tradició oral dels Pirineus. El seu treball es nodreix bàsicament de la recerca que ha portat a terme durant més de trenta anys un dels seus components, l' Artur Blasco, donada a conèixer en l’obra A peu pels camins del cançoner i en la fonoteca de música d’acordió diatònic i violí dels vells acordionistes i violinistes de les contrades de muntanya. Jordi Fàbregas, també component d'El Pont d'Arcalís, és l’autor dels arranjaments dels temes de repertori de ball-concert així com dels que formen part de l’edició discogràfica.
El Pont d'Arcalís que prepara els seus treballs musicals a Arsèguel (Alt Urgell) ha participat en molts festivals com a grup representant de la música tradicional del Pirineu: Festival de Saint Alban (Lozére-França), Festival Cante Maggio de Bergolo (Piemont-Itàlia), Folklore Festival de Sachseln (Suïssa), Festival Rundherum de Regen (Baviera-Alemanya), Folk Segovia (Espanya) i en diferents edicions del Festival PIR del Pirineu d'Osca, així com del cicle Tradicionàrius de Barcelona i en nombrosos concerts per tota la geografia dels Països Catalans
Juan Mari Beltran : Viatge musical a Euskal Herria
El concert ens porta a fer un passeig musical pels de costums, tradicions i celebracions de diverses zones d'Euskal Herria. Juntament amb el zarrabete, violí mecànic que s’ha utilitzat fins fa molt pocs dies, sentirem com sona la txalaparta, instrument compost per diversos taulons i tocat sempre per dos músics (els txalapartaris), que percuteixen amb uns bastons.
De la família dels instruments de vent sentirem l’alboka, doble clarinet amb embocadura i dues campanes de banya als extrems. La dulzaina, instrument d’un so potent i estrident, el txistu, flauta de bec amb tres forats que es toca amb la mà esquerra mentra que la mà dreta toca el tanboril i la xirula, semblant al txistu, i que s’acompanya amb el tambor de cordes o ttun ttun.
La tronpa (guimbarda), també anomenada mosukitarra i mosumusika, és un petit idiòfon que ha acompanyat els cants i danses per tot el País Basc, igual que el xirolarru o bota, una de les variants de la cornamusa d’altres èpoques.