25
de juny
del
2009
L'ampolla mig plena o mig buida: dubtes existencials d'aquells que no veien Barri Sèsam, però inexplicablement es tragueren la carrera de periodisme
Diguem-ne que considero una cosa inacabada, quan aquesta ha estat completada en gran part en el seu conjunt, excepte petits detalls d'àmplia diligència, que impedeixen finalitzar la tasca encomanada. I són aquestes particularitats parcials de necessitat, les que sustenten els fonaments de pes de l'obra executada, i amb la seva suma, garanteixen la seva total integritat. És a dir i perquè m'entengueu: aquest escrit seria imperfecte sense signes de puntuació, així com un camp de futbol seria impensable amb l'absència de porteries.
Considero un habitatge protegit, quant queda exempt de tota relació amb caixes extorsionadores, promotors de mal fiar, i ajuntaments aprofitats. I com aquests són els tres pilars bàsics de la màfia especulativa, opino que viure sota un pont, és el més a semblant a qualsevol mena d'empara oficial, que podrem esperar mai de cap administració. Ja tarden en promocionar fantàstics blocs de pisos amb sortida a l'exterior, airejats pels quatre costats, i amb immillorables vistes al Freser!
Les possibilitats que ara ens ofereixen, són per a no pensar-s'ho dues vegades que demà segur que hi haurà cua. Si passem per alt les deficiències d'uns edificis en construcció totalment en pilotes, no tindrem cap mena d'objecció alhora de signar contactes arrendataris. I si a sobre, restem importància a la singularitat de que l'arquitectura de la casa, sigui a punt d'acabar o acabada de començar, no hi haurà impediment possible per fer dels nostres somnis realitat.
Així doncs, quan es tracta de renderitzar una política tèrbola en assumptes immobiliaris, la coalició de govern resulta d'allò més eficient. El consorci s'omple de boniques paraules, les bones intencions són el que compten, i els copets a l'espatlla sovintegen més que mai...
Certament, qui s'enfada és perquè vol.
Sergi Belmonte · Instal·lador elèctric i autor del bloc Indecència 2014
Una reflexió a l'entorn de la notícia: Intentaran convertir les promocions inacabades de Ripoll en habitatge protegit
Diguem-ne que considero una cosa inacabada, quan aquesta ha estat completada en gran part en el seu conjunt, excepte petits detalls d'àmplia diligència, que impedeixen finalitzar la tasca encomanada. I són aquestes particularitats parcials de necessitat, les que sustenten els fonaments de pes de l'obra executada, i amb la seva suma, garanteixen la seva total integritat. És a dir i perquè m'entengueu: aquest escrit seria imperfecte sense signes de puntuació, així com un camp de futbol seria impensable amb l'absència de porteries.
Considero un habitatge protegit, quant queda exempt de tota relació amb caixes extorsionadores, promotors de mal fiar, i ajuntaments aprofitats. I com aquests són els tres pilars bàsics de la màfia especulativa, opino que viure sota un pont, és el més a semblant a qualsevol mena d'empara oficial, que podrem esperar mai de cap administració. Ja tarden en promocionar fantàstics blocs de pisos amb sortida a l'exterior, airejats pels quatre costats, i amb immillorables vistes al Freser!
Les possibilitats que ara ens ofereixen, són per a no pensar-s'ho dues vegades que demà segur que hi haurà cua. Si passem per alt les deficiències d'uns edificis en construcció totalment en pilotes, no tindrem cap mena d'objecció alhora de signar contactes arrendataris. I si a sobre, restem importància a la singularitat de que l'arquitectura de la casa, sigui a punt d'acabar o acabada de començar, no hi haurà impediment possible per fer dels nostres somnis realitat.
Així doncs, quan es tracta de renderitzar una política tèrbola en assumptes immobiliaris, la coalició de govern resulta d'allò més eficient. El consorci s'omple de boniques paraules, les bones intencions són el que compten, i els copets a l'espatlla sovintegen més que mai...
Certament, qui s'enfada és perquè vol.