Xarrups d'història: El Nadal dels nostres avis i àvies

per Agustí Dalmau, 2 de gener de 2009 a les 09:55 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de gener de 2009 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
 
Xarrups d'història: El Nadal dels nostres avis
Costums nadalencs del Ripollès

Agustí Dalmau i Font · Historiador i arxiver

En aquests dies de festa i de recolliment us invitem a conèixer algunes dels costums que antigament se celebraven a la comarca del Ripollès durant el Nadal. Relacionat amb les festes nadalenques sabeu que un dels calendaris més antics que es conserva és a Ripoll? I que en aquesta població canten una cançó única a Catalunya per Reis?
Estampa nadalenca de Camprodon als anys 10. Foto: Nicolau Coma/Arxiu Agustí Dalmau
Cenyint-nos a la festa de Nadal direm que a principi de segle XX era habitual que els masovers de cases de pagès donessin capons o pollastres als propietaris. Un altre hàbit estès entre els forners de Ripoll consistia en obsequiar els clients amb coques. Aquesta generositat també era present a les adrogueries i en els locals de venda de vins a l’engròs que, el diumenge anterior a Nadal, lliuraven torró i vi als compradors.

En l’àmbit rural a la nit de Nadal es preparaven unes esplèndides xocolatades. La xocolata es prenia en plats talment com si fos escudella o farinetes. En acabar es prenia un trago de vi o d’aiguardent i després tothom cap a escoltar la missa del gall. Un altre tradició o creença de pagès d’aquest dia consistia en deixar encesa la llar de foc mentre anaven a missa a fi que la Mare de Déu pogués escalfar-se i també es deixava un llençol per abrigar-hi el seu fill.

Les creences i les pors feien que aleshores es tingués una imatge sobredimensionada, i fins i tot idealitzada del món més proper, en aquest cas de la natura i dels boscos. No és estrany, doncs, que quan es busqués un bon tió per fer-lo cagar, es digués l’expressió 'Pobre arbre!' en tallar-se un arbust o arbre per aquesta fi. Costum molt difós en una contrada en què el medi forestal era font de vida per a carboners, feixinaires, serradors, esclopers, etc. La desaparició progressiva de les llars de foc d’habitatges suposà un canvi en l’essència de la festa en haver d’escalfar-se el tió amb una estufa o bé en posar-lo sota un bracer.

Amb el canvi d’any, en alguns pobles es materialitzaven transaccions comercials de compra – venda de fusta al bell mig d’un bosc. Lluny d’aquesta connotació, en trobem una altra de més real en el Monestir de Santa Maria de Ripoll. A la portada romànica del segle XII, joia mundial de l’art medieval, els monjos del cenobi van immortalitzar els dotze mesos de l’any amb una escena de la seva economia diària. La cria i posterior matança del porc, la plantació i sega de blat, o la recollida de raïm i l’elaboració de vi són a grans trets els principals elements del calendari ripollès.

'Els reis arriben, porten torrons de la Mallorca, de la cua torta...' és el vers inicial de la cançó dels Reis que any rere any, nens i no tan nens canten a Ripoll la vigília de l’arribada de Ses Majestats. L’origen i l’autor d’una composició singular i única és a hores d’ara una incògnita. No és una cantarella de composició recent, com ho corrobora que en el llunyà any 1915 ja es cantava.

Relacionat amb aquesta diada tan entranyable hi ha un costum abans molt estès i actualment gairebé inexistent. Els fillols anaven a casa dels padrins a buscar el tortell que aquests els hi regalaven; la mida del dolç estava relacionat amb les possibilitats econòmiques del padrí i amb l’edat del fillol o fillola. 

 

Arxivat a:
Cultura i mitjans
Participació