Xarrups d'història: El Nadal dels nostres avis i àvies

AgustíDalmau i Font · Historiador i arxiver

En aquests diesde festa i de recolliment us invitem a conèixer algunes delscostums que antigament se celebraven a la comarca del Ripollèsdurant el Nadal. Relacionat amb les festes nadalenques sabeu que undels calendaris més antics que es conserva és a Ripoll?I que en aquesta població canten una cançó únicaa Catalunya per Reis?

Cenyint-nos ala festa de Nadal direm que a principi de segle XX era habitual queels masovers de cases de pagès donessin capons o pollastresals propietaris. Un altre hàbit estès entre els fornersde Ripoll consistia en obsequiar els clients amb coques. Aquestagenerositat també era present a les adrogueries i en elslocals de venda de vins a l’engròs que, el diumenge anteriora Nadal, lliuraven torró i vi als compradors.

En l’àmbitrural a la nit de Nadal es preparaven unes esplèndidesxocolatades. La xocolata es prenia en plats talment com si fosescudella o farinetes. En acabar es prenia un tragode vi o d’aiguardent i després tothom cap a escoltar lamissa del gall. Un altre tradició o creença de pagèsd’aquest dia consistia en deixar encesa la llar de foc mentreanaven a missa a fi que la Mare de Déu poguésescalfar-se i també es deixava un llençol perabrigar-hi el seu fill.

Les creences iles pors feien que aleshores es tingués una imatgesobredimensionada, i fins i tot idealitzada del món mésproper, en aquest cas de la natura i dels boscos. No ésestrany, doncs, que quan es busqués un bon tió perfer-lo cagar, es digués l’expressió 'Pobre arbre!' entallar-se un arbust o arbre per aquesta fi. Costum molt difósen una contrada en què el medi forestal era font de vida per acarboners, feixinaires, serradors, esclopers, etc. La desaparicióprogressiva de les llars de foc d’habitatges suposà un canvien l’essència de la festa en haver d’escalfar-se el tióamb una estufa o bé en posar-lo sota un bracer.

Amb el canvid’any, en alguns pobles es materialitzaven transaccions comercialsde compra – venda de fusta al bell mig d’un bosc. Lluny d’aquestaconnotació, en trobem una altra de més real en elMonestir de Santa Maria de Ripoll. A la portada romànica delsegle XII, joia mundial de l’art medieval, els monjos del cenobivan immortalitzar els dotze mesos de l’any amb una escena de laseva economia diària. La cria i posterior matança delporc, la plantació i sega de blat, o la recollida de raïmi l’elaboració de vi són a grans trets els principalselements del calendari ripollès.

'Els reisarriben, porten torrons de la Mallorca, de la cua torta...' ésel vers inicial de la cançó dels Reis que any rere any,nens i no tan nens canten a Ripoll la vigília de l’arribadade Ses Majestats. L’origen i l’autor d’una composiciósingular i única és a hores d’ara una incògnita.No és una cantarella de composició recent, com hocorrobora que en el llunyà any 1915 ja es cantava.

Relacionat ambaquesta diada tan entranyable hi ha un costum abans molt estèsi actualment gairebé inexistent. Els fillols anaven a casadels padrins a buscar el tortell que aquests els hi regalaven; lamida del dolç estava relacionat amb les possibilitatseconòmiques del padrí i amb l’edat del fillol ofillola.