Xarrups d'història: La festa dels Elois a Ripoll

per Agustí Dalmau, 29 de maig de 2008 a les 10:58 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de maig de 2008 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La festa dels Elois a la plaça Gran 
Festa l'any 1944 a la plaça Gran. A baix, els Elois a a la plaça de l'Ajuntament entre 1905 i 1915.
 
El gremi va adquirir tanta transcendència, que el 1663 comptava amb bandera, i l’any següent va néixer en el seu si una germandat per ajudar els malalts. Els gremis i les germandats foren dissolts a principis del segle XIX. No obstant això, encara va perdurar la festa que anualment s’organitzava, essent possiblement, la celebració lúdica més popular després de la Festa Major. La festa estava integrada per missa solemne; cercavila amb cavalls, matxos o mulos guarnits; curses de cavalls; audició de sardanes i tornaboda a la font del Ros. Aquesta, avui desapareguda, es trobava a tocar a la riera de les Llosses, i s’hi accedia per la carretera que connecta Ripoll i Berga. L’esclat de la Guerra Civil, el 1936, va suposar la fi temporal de la festivitat.

Els Elois a la plaça de l'AjuntamentLa festa no tardà a recuperar-se. El 28 de maig de 1944, una seixantena de ripollesos assistiren a una reunió, de la qual va sortir la primera junta del gremi de Sant Eloi. Aquesta es va encarregar de celebrar la primera festa, que es va dur a terme els dies 24 i 25 de juny. Del actes que van conformar la festa cal destacar la cercavila; en arribar al punt conegut com el Portalet, situat a la carretera d’Olot, s’obsequià els ripollesos amb coca i un trago de vi.

Aquest any també hi va haver curses eqüestres en el passeig de Ragull; el primer classificat en la categoria de cavalls i eugues s’endugué un cabrit, el primer conductor de mules guanyà un pollastre, i el millor joquei d’ases tenia assegurada una botifarra de sang. La festa acabà a la font del Ros, paratge en què es celebrava un dinar campestre; no es tractava d’àpat col·lectiu, i més aviat s’ha de pensar amb una munió de tovalles, al voltant de les quals s’aplegaven familiars i amics. Després, per pair el dinar res millor que ballar sardanes o els balls de moda en aquell moment.

La festa va viure el seu millor moment, aproximadament entre el 1944 i el 1955. A partir d’aquesta època, i en coincidència amb els aires de modernitat que arribaven a la societat ripollesa, la festa va anar decaient, fins que va deixar de celebrar-se a mitjan dels anys seixanta.

 

Arxivat a:
Fires i festes
Participació