Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de maig de 2008 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Festa l'any 1944 a la plaça Gran. A baix, els Elois a a la plaça de l'Ajuntament entre 1905 i 1915.
El gremi va adquirir
tanta transcendència, que el 1663 comptava amb bandera, i
l’any següent va néixer en el seu si una germandat per
ajudar els malalts. Els gremis i les germandats foren dissolts a
principis del segle XIX. No obstant això, encara va perdurar
la festa que anualment s’organitzava, essent possiblement, la
celebració lúdica més popular després de
la Festa Major. La festa estava integrada per missa solemne;
cercavila amb cavalls, matxos o mulos guarnits; curses de
cavalls; audició de sardanes i tornaboda a la font del Ros.
Aquesta, avui desapareguda, es trobava a tocar a la riera de les
Llosses, i s’hi accedia per la carretera que connecta Ripoll i
Berga. L’esclat de la Guerra Civil, el 1936, va suposar la fi
temporal de la festivitat.

La festa no tardà
a recuperar-se. El 28 de maig de 1944, una seixantena de ripollesos
assistiren a una reunió, de la qual va sortir la primera junta
del gremi de Sant Eloi. Aquesta es va encarregar de celebrar la
primera festa, que es va dur a terme els dies 24 i 25 de juny. Del
actes que van conformar la festa cal destacar la cercavila; en
arribar al punt conegut com el Portalet, situat a la carretera
d’Olot, s’obsequià els ripollesos amb coca i un
trago
de vi.
Aquest any també
hi va haver curses eqüestres en el passeig de Ragull; el primer
classificat en la categoria de cavalls i eugues s’endugué un
cabrit, el primer conductor de mules guanyà un pollastre, i el
millor joquei d’ases tenia assegurada una botifarra de sang. La
festa acabà a la font del Ros, paratge en què es
celebrava un dinar campestre; no es tractava d’àpat
col·lectiu, i més aviat s’ha de pensar amb una munió
de tovalles, al voltant de les quals s’aplegaven familiars i amics.
Després, per pair el dinar res millor que ballar sardanes o
els balls de moda en aquell moment.
La festa va viure el seu
millor moment, aproximadament entre el 1944 i el 1955. A partir
d’aquesta època, i en coincidència amb els aires de
modernitat que arribaven a la societat ripollesa, la festa va anar
decaient, fins que va deixar de celebrar-se a mitjan dels anys
seixanta.